Lògica proteccionista

La Comunitat de Madrid ha fet un pas cap a la llibertat comercial digne d'esment i, com no podia ser d'altra manera, avui es podia llegir a la premsa local (en aquest cas a La Vanguardia) una col·lecció inacabable de bajanades sobre el tema:

"Los botiguers catalanes no entienden la lógica económica que, en teoría, debe aguantar la liberalización de horarios comerciales que mañana entra en vigor en Madrid. No entienden cómo puede ser un buen negocio abrir 24 horas al día seis días a la semana."

Em pregunto si quan es va aprovar el matrimoni homosexual aquests botiguers tan intel·ligents també van queixar-se perquè a ells "els agraden les dones i no creuen que sigui un bon negoci casar-se amb un home". En fi, seria interessant que algú tingués l'amabilitat d'explicar-los la diferència entre permetre i obligar.
El cas és que la mentalitat d'aquests senyors (i la del periodista) em recorda l'agudíssima observació que va fer Milton Friedman quan anava a recollir el Nobel: "A Suècia, el que no està prohibit és obligatori."

Més estupideses:

Javier Cottet, presidente de la Associació Catalana de l'Empresa Familiar de Comerç:
"No vemos ninguna coherencia en el modelo de Madrid. Es más, me consta que tampoco la ven los grandes agentes comerciales como El Corte Inglés. Abrir 24 horas es muy caro. Para que la cuenta de explotación no se resintiera, las ventas deberían ser muy elevadas y tenemos muy claro que este escenario es imposible. Lo demuestran los domingos que podemos abrir. Fuera de los de diciembre, los otros nos salen muy caros."

Entenc que llegir manifestacions tan clares d'ignorància (o mala fe) pot resultar una mica feixuc pel lector alfabetitzat, si em permeten la redundància, però és interessant perquè mostra amb cruesa la inconsistència interna de la posició contraria a la llibertat de comerciar.

Noti's com els qui volen que el govern segueixi dient-nos a quina hora podem fer la compra defensen simultàniament els següents enunciats:

1. La liberalització dels horaris és una mala idea perquè farà que les grans superfícies ampliïn els seus horaris mentre els petits establiments no ho poden fer i es veuen abocats a la ruïna.

2. Les grans superfícies no ampliaran els seus horaris perquè no els surt a compte.

Una idea: substituir les classes d'educació per a la ciutadania per lliçons de lògica elemental.

Hans-Herman Hoppe

"Libertarians must develop a clear class consciousness, not in the Marxian sense, but in the sense of recognizing that there exists a clear distinction between taxpayers (the exploited) and tax consumers (the exploiters)"

Potser Marx serveix d'alguna cosa al cap i a la fi...

Justícia socialista

El debat sobre la immigració a Europa és una magnífica ocasió per corroborar empíricament que socialdemocràcia i justícia social són conceptes que tenen molt poc en comú. No sé si els ha arribat que el Parlament Europeu ha aprovat una Directiva (demano excuses per evocar-los dos conceptes tan desagradables en un espai tan petit) per restringir encara més la llibertat de les persones de moure's pel món. I endevinen qui hi ha votat a favor? Els socialistes, ni més ni menys. Els mateixos que s'omplen la boca amb allò tan bonic d'estar sempre al costat dels més febles, de lluitar perquè tothom tingui les mateixes oportunitats, de repartir equitativament (perdó una altra vegada) la riquesa, de garantir que tothom tingui una educació i una sanitat de qualitat i...de tancar 18 mesos en una gàbia, sense judici, a tots aquells individus que hagin entrat a Europa sense haver omplert els papers que toquen, no? I aquesta és la teva idea de justícia social, José Luis?

Avui tinc ganes de donar als sociates l'oportunitat de defensar-se, així que els proposo un repte:

Explicar en quatre ratlles quina idea de justícia social permet defensar que cal impedir a un senegalès que fuig de la fam i la guerra venir a Europa a buscar feina.

Vinga, figures!

Supply-siders

Sempre els dic que no hi ha res millor que començar el dia llegint les pàgines d'opinió del Wall Street Journal, sense complexos:

"In the early 1980s, Ronald Reagan embraced the ideas of a small group of economists dubbed "supply-siders." They argued that lower taxes and slimmer government would stimulate growth, enterprise, harder work and higher levels of saving and investment. These views were widely ridiculed at the time, dismissed as "voodoo economics." Reagan did succeed in lowering some taxes. But a Democrat-controlled Congress weakened their impact by raising government spending sharply, resulting in large budget deficits."

Confesso que encara no se m'havia acudit culpar als demòcrates dels dèficits estratosfèrics de l'era Reagan. És evident que cada dia s'aprenen coses noves, especialment si un està subscrit al WSJ.

Radicalisme liberal?

La vicepresidenta De la Vega parla de la situació econòmica a Espanya:

"Sin embargo, sólo hay que estar atentos a la realidad y mirar sin anteojeras ideológicas para darse cuenta de que el origen de la situación actual está precisamente en ese radicalismo neoliberal que algunos proponen."

"(...) ese modelo que algunos proponen como solución, donde el bienestar público ha quedado en entredicho por la desmesura en la búsqueda del interés privado."

A veure, Maria Teresa, qui és exactament que proposa solucions neoliberals? Vull noms i cognoms. No m'ho crec; mira que em faria il·lusió eh, però sóc conscient que no és més que el de sempre, xerrameca esquerranosa per satisfer els votants irracionals sobre els quals descansa el poder en partitocràcies com l'espanyola.

I això del "radicalismo neoliberal"? És broma o què? No es deu referir a la versió una mica més descafeïnada del socialisme que defensa el PP, suposo? Creguin-me que la diferència és tan petita que queda fora de l'espectre percetible pels sentits humans.

Després treu això de les "anteojeras ideológicas". He rigut molt, de veritat. Vostè parla de "anteojeras ideológicas" sense posar-se vermella? Després de dir que la crisi actual és culpa del "radicalismo liberal" d'altres èpoques?

Non sequiturs bayesians

Els nostres cervells, adaptats per a la supervivència en coves encara més fosques que la socialdemocràcia europea del segle XXI, necessiten mecanismes per filtrar dades i treure conclusions amb la mínima informació. La veritat és que aquesta maquinària acostuma a ser bastant exitosa, no ens podem queixar. El problema, però, és que els guanys en eficiència, útils per a protegir raonablement bé una cova, no surten gratis: perdem precisió. Un experiment que permet observar amb claredat esfereïdora la pulsió cerebral cap a l'eficiència i els seus costos en precisió és la pràctica d'una discussió amb un individu estàndard en totes les dimensions rellevants (intel·ligència, educació, ideologia política, cultura, etc) sobre algun assumpte polèmic.

A continuació recullo una mostra de la pila de non sequiturs amb què l'individu s'obre camí entre el marasme d'informacions, arguments i contraarguments amb què el burxes:

- Si dius alguna cosa sobre correlacions entre raça i X, ets racista.
- Si parles dels determinants genètics de l'èxit, ets un darwinista social.
- Si cites algú per reforçar un argument, estàs d'acord amb tot el que aquella persona ha dit, des de sempre i per sempre.
- Si prefereixes l'opció A a l'opció B, també prefereixes l'opció A a qualseveol opció C.
- Si comentes alguna cosa positiva (negativa) sobre algun grup polític, artístic, nacional, etc., és que tens simpatia (antipatia) pel grup en general.
- Si et preocupa que A costi massa de B, no et preocupa gens A.
- Si no t'agrada la solució proposada a un problema determinat, no t'importa aquest problema.
- Si aproves una decisió a priori, també aproves el seu resultat final i viceversa.
- Si creus que A causa B, creus que A és necessari per B.
-Si utilitzes la crítica X contra algú, tu ets immune a aquesta crítica.
-Identificar problemes en un argument en contra de A vol dir estar a favor de A.
- Si fas una llista de non sequiturs dels quals la gent es val sovint per avançar en discussions, converses, etc., és que creus que fan mal fet.
- Si poses el punt anterior, és que no vols que la gent pensi que aquest és el cas.

La gràcia és que no parlo de fal·làcies practicades deliberadament per guanyar un combat dialètic (per això és important agafar un individu estàndard), no, no, això s'ho creuen de veritat! Ho senten així. Hi ha gent que et mira amb ràbia genuina si parles, si esmentes algun estudi científic sobre determinants genètics de l'èxit o correlacions racials. Aquest punt és important, el repeteixo: creuen que ets racista, no és cap artefacte argumental per desacreditar-te davant del públic.

La veritat és que l'energia mental és limitada i segurament té un cert sentit fer aquest tipus de suposicions, però identificar-les també és una manera eficient de filtrar la potència d'un interlocutor, segurament més precisa.

Ah, si algú vol afegir-ne alguna a la llista, endavant.