dimarts, de febrer 17, 2009

Les altres víctimes




En dies com avui és útil recordar que a més dels assalariats amb rendes altes hi ha unes altres víctimes dels tinglados occidentals dits del Benestar; unes víctimes, les de les fotos, que acostumen a suscitar més compassió entre les classes benpensants, si em permeten l'oxímoron. I si no expliquin-me per què, si no és per protegir el nostre sistema sanitari coactiu, la nostra educació pública i, sobretot, els salaris dels nostres conciutadans menys traçuts,- repeteixo i vull una resposta: per què?-no permetem que qui vulgui venir a vendre el seu treball a Espanya ho faci lliurement, sense haver d'arriscar la vida (i per tant, a vegades, perdre-la) d'aquesta manera?


dilluns, de febrer 16, 2009

Més Wilders

Un parell de coses que m'atreveixo a dir en defensa dels qui, en nom de la llibertat d'expressió, creiem en el dret de Wilders d'entrar al Regne Unit a ensenyar el seu documental a la Cambra dels Lords:
1. No crec que la llibertat d'expressió hagi de ser un dret reconegut només a qui el defensa. Igual que a mi m'atenen a l'ambulatori de la seguretat social, pensi el que pensi de la sanitat pública i del cobrament d'impostos. I suposo que qui s'oposa a la tortura de terroristes no deu creure que el respecte al dret a la integritat física o a la vida tingui gaire a veure amb la teva opinió sobre aquest dret.
M'agradaria, evidentment, que el govern, com potser fa el Foreign Office amb el Geert, fes seva la meva lògica i acabés amb la sanitat pública, sempre i quan, evidentment, la fes seva per a tothom i no només per als ultraliberals salvatges. Però em sembla que el govern té altres plans i està bé (o en tot cas no se m'acut una alternativa millor) que els executi sempre que respecti tots els procediments. Vull dir que si el Geert vol prohibir l'Alcorà, doncs molt bé, que ho digui i ja en parlarem, sempre seguint els procediments, però no crec que un govern democràtic es pugui permetre jugar a "fer-te provar la teva medecina" d'aquesta manera tan barroera.
2. Dit això, tampoc no crec que sigui equivalent l'amenaça que el Geert al·lega que suposa l'Alcorà, que incita directament a assassinar infidels, és a dir, una exhortació a "pertorbar la seguretat pública" i l'amenaça de segon ordre, per reacció, que suposa ofendre, molestar als musulmans. Que jo sàpiga en Geert no demana que s'assassini a ningú per creure o no creure en alguna cosa. L'Alcorà, diuen alguns, sí. Si alguns musulmans, veient el vídeo, decideixen cremar una Ambaixada, doncs sí, és un problema ben gros, però no és el mateix. Això sí, no perdo l'esperança que almenys servirà perquè alguns deixin de veure d'una vegada la fam com a causa del terrorisme islàmic.

divendres, de febrer 13, 2009

Wilders de nou

Arriben males notícies des del Regne Unit: a l'aeroport de Heathrow, la policia ha denegat l'entrada al país al diputat holandès Geert Wilders, l'autor d'aquell documental sobre l'Islam, Fitna, que va treure al carrer les masses d'islamistes moderats per demanar-ne l'execució immediata. El diputat pretenia parlar sobre el seu documental a la Cambra dels Lords, convidat per Lord Malcom Pearson, però el Foreign Office ha considerat que la seva presència al país suposava "una amenaça a interessos fonamentals de la societat" i l'ha enviat de tornada a casa després de retenir-lo durant unes hores a l'aeroport.
Però el govern de Sa Majestat no n'ha tingut prou admetent simplement que no estaven disposats a assumir el cost dels saraus que s'organitzen cada vegada que es fa publicitat d'aquest vídeo, a portar amb discreció aquesta nova humiliació del fonamentalisme a l'Estat de Dret i a resar perquè la gent se n'oblidi de seguida.
No senyor, ha hagut de sortir un portaveu del Ministeri a donar substància ètica al que podia haver passat per simple covardia, pronunciant una frase que em sembla inquietant en boca d'un govern democràtic, que figura que entén el seu paper en un Estat de Dret:
"The government opposes extremism in all its forms."
I tan ample.
Si volen poden llegir la versió de Wilders al seu blog.

dimecres, de febrer 11, 2009

VP

Començo l'últim del Valentí Puig, Moderantismo, una reflexión para España, i no han passat 25 pàgines que ja he d'interrompre la lectura i venir al despatx de l'Estable per compartir amb vostès aquesta mostra de genialitat del mestre:
"hizo mucho más por la emancipación de la mujer el invento de la lavadora automática que los libros - tan tediosos - de Simone de Beauvoir"
Ja saben que a mi no m'agrada gens el discurs de la moderació i del terme mig perquè sóc un fanàtic molt perillós. I que sempe m'han semblat, aquestes idees, collonades que serveixen per impedir que les propostes ultraliberals de lògica incontestable es converteixin en reformes socials immediatament, però escolta, estic disposat a tolerar un cert grau de moderantisme si ens ha de permetre consumir comentaris tan graciosos!

dilluns, de febrer 09, 2009

Perspectiva

Vegin què escrivia el pamfletista James Callender, amb l'aprovació del candidat Thomas Jefferson, sobre el President Adams abans de les eleccions de l'any 1800:
'Callender called Adams "a repulsive pedant", a "gross hypocrite" and "in his private life, one of the most egregious fools upon the continent." Adams was "that strange compound of ignorance and ferocity, of deceit and weakness," a "hideous hermaphroditical character which has neither the force and firmness of a man, nor the gentleness and sensibility of a woman." '
Biografia de John Adams, David McCullough
I encara hi ha corresponsals que pensen i escriuen que Karl Rove va inventar les estratègies de campanya agressives. I polítics nord-americans que parlen de la crispació de la política nacional contemporània com si fos un trencament amb una llarga tradició de fair play, respecte i sentit d'Estat. I gent que no entén res de res, vaja.

divendres, de febrer 06, 2009

Més Barro

Entrevista al professor Barro.
Fragments:
Sobre els plans d'augment de la despesa pública als Estats Units:
"I mean democrats were waiting with all these ridiculous projects, and now they've got an excuse to bring it through politically."
Sobre Paul Krugman, líder intel·lectual de l'esquerra nord-americana i economista en el temps que li queda lliure:
"the guy has never done any work in Keynesian macroeconomics, which I actually did. He has never even done any work on that. His work is in trade stuff. He did excellent work, but it has nothing to do with what he's writing about."
I sobre la majoria d'economistes que prediquen les bondats de l'estímul públic:
"Most economists haven't really been thinking about this issue, they haven't really focused on it. It's not their specialty. Most economists today, they haven't really been thinking about this kind of multiplier issue. Which goes back to that first question you asked about how come now we're so worried about this. I don't think most economists are focused on this, or that they're familiar with the empirical evidence. I don't think they've really worked on the theory. So I don't know, maybe they have some opinion that they got from graduate school or something. "
Ja veuen que el professor Barro no està gaire content amb el soroll mediàtic i polític que se sent als Estats Units (provocat moltes vegades pels mateixos economistes) al voltant de la resposta del govern a la crisi. Tinc curiositat per saber què pensaria el professor si obrís algun dia la premsa espanyola i llegís, per exemple, els diagnòstics i prescripcions amb què ens obsequien freqüentment experts de la talla de Lluís Foix o Alfredo Abián.