dilluns, de juny 30, 2008

Lògica proteccionista

La Comunitat de Madrid ha fet un pas cap a la llibertat comercial digne d'esment i, com no podia ser d'altra manera, avui es podia llegir a la premsa local (en aquest cas a La Vanguardia) una col·lecció inacabable de bajanades sobre el tema:
"Los botiguers catalanes no entienden la lógica económica que, en teoría, debe aguantar la liberalización de horarios comerciales que mañana entra en vigor en Madrid. No entienden cómo puede ser un buen negocio abrir 24 horas al día seis días a la semana."

Em pregunto si quan es va aprovar el matrimoni homosexual aquests botiguers tan intel·ligents també van queixar-se perquè a ells "els agraden les dones i no creuen que sigui un bon negoci casar-se amb un home". En fi, seria interessant que algú tingués l'amabilitat d'explicar-los la diferència entre permetre i obligar.
El cas és que la mentalitat d'aquests senyors (i la del periodista) em recorda l'agudíssima observació que va fer Milton Friedman quan anava a recollir el Nobel: "A Suècia, el que no està prohibit és obligatori."
Més estupideses:
Javier Cottet, presidente de la Associació Catalana de l'Empresa Familiar de Comerç:
"No vemos ninguna coherencia en el modelo de Madrid. Es más, me consta que tampoco la ven los grandes agentes comerciales como El Corte Inglés. Abrir 24 horas es muy caro. Para que la cuenta de explotación no se resintiera, las ventas deberían ser muy elevadas y tenemos muy claro que este escenario es imposible. Lo demuestran los domingos que podemos abrir. Fuera de los de diciembre, los otros nos salen muy caros."
Entenc que llegir manifestacions tan clares d'ignorància (o mala fe) pot resultar una mica feixuc pel lector alfabetitzat, si em permeten la redundància, però és interessant perquè mostra amb cruesa la inconsistència interna de la posició contraria a la llibertat de comerciar.
Noti's com els qui volen que el govern segueixi dient-nos a quina hora podem fer la compra defensen simultàniament els següents enunciats:
1. La liberalització dels horaris és una mala idea perquè farà que les grans superfícies ampliïn els seus horaris mentre els petits establiments no ho poden fer i es veuen abocats a la ruïna.
2. Les grans superfícies no ampliaran els seus horaris perquè no els surt a compte.
Una idea: substituir les classes d'educació per a la ciutadania per lliçons de lògica elemental.

5 comentaris:

Anonymous Riberenc ha dit...

Els grups de pressió ja segueixen la seva pròpia lògica: la lògica "lliberticida".

Amb aquests botiguers, pagesos, llibreters, feministes, ecologistes i sindicats diversos estem ben arranjats. Mentre les masses no aprenguin a distingir entre interès particular i interès general, l'opinió pública seguirà dominada per aquests lobbies repugnants.

12:12 p. m.  
Anonymous Pau ha dit...

Quins collons...

12:13 a. m.  
Anonymous Pau ha dit...

Per cert, aquests que estan en contra de les 60-65 hores tampoc acaben d'entendre els conceptes permetre i obligar.

12:17 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Jo ja hi estava a favor (de la lliberalització d'horaris) des de fa temps, però després dels meus darrers 3 mesos a USA hi estic convençut.

Si els botiguers, per ells sols, no poden competir amb les grans empreses, el millor que podrien fer (igual que els camioners autònoms qu'es van manifestar) és ajuntar-se entre tots i fer una gran empresa.

12:48 a. m.  
Anonymous Albert Esplugas ha dit...

Hola Jordi,

T'he citat en aquesta entrada: "La liberalización de horarios comerciales y el progreso".

Per cert, he intentat contactar amb tu per email, a la teva adreça hotmail, pero aparentment sense sort perque no he rebut cap resposta.

A reveure,

11:32 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici