Non sequiturs bayesians

Els nostres cervells, adaptats per a la supervivència en coves encara més fosques que la socialdemocràcia europea del segle XXI, necessiten mecanismes per filtrar dades i treure conclusions amb la mínima informació. La veritat és que aquesta maquinària acostuma a ser bastant exitosa, no ens podem queixar. El problema, però, és que els guanys en eficiència, útils per a protegir raonablement bé una cova, no surten gratis: perdem precisió. Un experiment que permet observar amb claredat esfereïdora la pulsió cerebral cap a l'eficiència i els seus costos en precisió és la pràctica d'una discussió amb un individu estàndard en totes les dimensions rellevants (intel·ligència, educació, ideologia política, cultura, etc) sobre algun assumpte polèmic.

A continuació recullo una mostra de la pila de non sequiturs amb què l'individu s'obre camí entre el marasme d'informacions, arguments i contraarguments amb què el burxes:

- Si dius alguna cosa sobre correlacions entre raça i X, ets racista.
- Si parles dels determinants genètics de l'èxit, ets un darwinista social.
- Si cites algú per reforçar un argument, estàs d'acord amb tot el que aquella persona ha dit, des de sempre i per sempre.
- Si prefereixes l'opció A a l'opció B, també prefereixes l'opció A a qualseveol opció C.
- Si comentes alguna cosa positiva (negativa) sobre algun grup polític, artístic, nacional, etc., és que tens simpatia (antipatia) pel grup en general.
- Si et preocupa que A costi massa de B, no et preocupa gens A.
- Si no t'agrada la solució proposada a un problema determinat, no t'importa aquest problema.
- Si aproves una decisió a priori, també aproves el seu resultat final i viceversa.
- Si creus que A causa B, creus que A és necessari per B.
-Si utilitzes la crítica X contra algú, tu ets immune a aquesta crítica.
-Identificar problemes en un argument en contra de A vol dir estar a favor de A.
- Si fas una llista de non sequiturs dels quals la gent es val sovint per avançar en discussions, converses, etc., és que creus que fan mal fet.
- Si poses el punt anterior, és que no vols que la gent pensi que aquest és el cas.

La gràcia és que no parlo de fal·làcies practicades deliberadament per guanyar un combat dialètic (per això és important agafar un individu estàndard), no, no, això s'ho creuen de veritat! Ho senten així. Hi ha gent que et mira amb ràbia genuina si parles, si esmentes algun estudi científic sobre determinants genètics de l'èxit o correlacions racials. Aquest punt és important, el repeteixo: creuen que ets racista, no és cap artefacte argumental per desacreditar-te davant del públic.

La veritat és que l'energia mental és limitada i segurament té un cert sentit fer aquest tipus de suposicions, però identificar-les també és una manera eficient de filtrar la potència d'un interlocutor, segurament més precisa.

Ah, si algú vol afegir-ne alguna a la llista, endavant.