Ich gratuliere

Sembla que a Alemanya no ha arribat la bona nova que prediquen a tota hora els opinadors peninsulars: que el sistema d'economia "desregulada" està acabat i ara toca tornar a regular-ho tot i fer el govern ben gros, per evitar les crisis inherents al capitalisme (em sembla que ho fan anar així, més o menys).

Avui fins i tot un caplanià com jo es veu obligat a donar l'enhorabona a la massa electoral alemanya, primer pel mastegot sense pietat i sense precedents que li acaba d'administrar al partit Socialdemòcrata i segon per l'èxit del partit liberal FDP. El Wall Street Journal, suposo que encara una mica excitat per l'eufòria de veure en directe la roda de premsa dels sociates alemanys, ja parla de retallades d'impostos i de reformes del mercat laboral. I és veritat que el programa de l'FDP parla de desregulació, privatitzacions, retallar subsidis, modificar els termes de la negociació col·lectiva (és a dir, canya als sindicats) i en general de reduir el tamany del govern. Jo, com sempre que es parla de liberals a Europa, sóc escèptic. Al cap i a la fi tant aquests de l'FDP com la Merkel no són més que una versió una mica més instruïda de la socialdemocràcia europea de sempre i no crec que gosin (suposant que vulguin) tocar cap dels pilars fonamentals de l'estat de Benestar. Però ja saben allò de sempre, el principi bayesià que diu que si els progressistes fan cara de pomes agres, és que alguna cosa deu anar bé.

Assassinat sí, robatori no

Es veu que dimarts passat un parell d'empleats de l'estat d'Ohio van tenir molts problemes quan intentaven assassinar el ciutadà Romell Broom. El tenien lligat de peus i mans a una camilla i la idea era clavar-li un parell d'agulles (una a cada braç) per procedir a subministrar-li unes substàncies mortíferes (a través d'una de les dues agulles, l'altra és només per no haver de tornar a començar el procediment si la primera falla ). Després de dues hores sacsejant-li els braços i les cames, buscant una vena per foradar, els empleats de l'estat van parlar amb el governador i l'assassinat es va posposar fins la setmana que ve. Ara tocarà preparar bé el segon assalt a les venes del senyor Broom, que mentrestant es recupera a l'infermeria de la presó d'aquest intent frustrat d'enviar-lo a l'altre barri amb segell governamental. Desconec si faran un assaig general previ a l'execució, com es feia amb la cadira elèctrica, però no seria estrany.

El cas és que ahir, passejant pel centre de Washington, comentava això de la pena de mort als Estats Units amb un català progressista que també viu aquí.

Català Progressista: És una vergonya que aquest país tingui pena de mort.
Català Ultraliberal: Però són les lleis que volen tenir. És la seva manera de conviure, si em permets utilitzar una expressió d'aquestes que us agraden tant als comunistes.
CP: És igual, una execució és un assassinat i punt. És igual si a molta gent li sembla bé. És immoral com qualsevol altre assassinat. I no em diguis comunista, home.
CU: Perdó. Així vols dir que es pot parlar d'assassinat, encara que sigui producte d'un acord social establert mitjançant uns procediments modèlics en un estat de dret com aquest?
CP: És clar! Què més hi fa?
CU: No res, és que jo ahir deia que els impostos són un robatori i em vas dir que no, perquè són producte d'un acord social establert mitjançant uns procediments determinats, bla, bla.
CP: No és el mateix.
CU: Ah.

El meu referèndum

Avui, diumenge, he dedicat el dia a fer totes les compres importants que havia de fer per instal·lar-me al nou pis. Ja els he explicat alguna vegada que quan sóc als Estats Units miro de comprar només els diumenges, si pot ser a la nit, mentre penso en la misèria del toc de queda comercial català.

Sobre això d'Arenys, a mi aquestes pallassades em fan gràcia perquè ajuden a minar la credibilitat de les estructures governamentals entre els ciutadans i això sempre pot anar bé. Ara, a mi el que em faria il·lusió de veritat seria una demostració d'odi a l'estat, a la pròpia idea de l'estat, especialment en la seva versió socialdemòcrata, tan formidable com la d'ahir a Washington. S'imaginen 50.000 persones baixant el Passeig de Gràcia cridant a favor de l'abolició de l'educació i la sanitat públiques? Permetin-me que em posi una mica tendre, només d'imaginar-m'ho. Ja saben que sóc molt sensible. Algun poble amb ganes de cridar l'atenció s'hi vol apuntar?

I un referèndum a Llavaneres o a Sant Vicenç de Montalt preguntant als seus empadronats quin hauria de ser el tipus màxim de l'IRPF?

Tea Party

El centre de Washington era avui ple de gent vinguda de tots els Estats Units per protestar contra els plans sanitaris governamentals i contra el Big Government en general. No he donat l'abast a fer fotografies de les pancartes que cadascú havia preparat per l'ocasió, des dels simples "Who is John Galt?" fins als més elaborats, com una vinyeta on s'hi apreciava Bin-Laden, Al-Zarqaui i altres terroristes islàmics i Barack Obama al costat dient - "Thank you guys, I'll take it from here!" Amb aquesta he rigut molt. També n'hi havia una altra que deia: "I'll keep my private health plan and you can keep the 'change', Mr. Obama". Gent molt meticulosa i amb un sentit de l'humor molt fi, aquests manifestants. Un simpàtic pare de família de Tennessee proposava "enterrar el programa sanitari públic juntament amb el Ted Kennedy" i un altre s'apuntava a la moda ecologista i suggeria "reciclar el Congrés". Alguns portaven reproduccions en cartró d'uns rifles formidables acompanys del lema "Keep YOUR hands off MY healthcare!" També hi havia variacions més animades d'aquest lema: "Keep your dirty socialist hands off my private healthcare". "Impeach Obama" era potser el més nombrós. Alguna família portava radiocassets on sonaven tota l'estona discursos del president Reagan mentre paraven un mantell a la gespa del Mall i es disposaven a endrapar una bona carretada de salsitxes i hamburgueses - Government is the problem!- s'anava sentint de tant en tant. Una nena asseguda en un cotxet portava un cartell on s'hi llegia "Mr. Obama, please, don't spend my future!" Un senyor alçava un cartró enorme, a la manera dels deu manaments, que deia: "G. Washington would hang the bastards. Join the 2nd Continental Militia!" Abundaven molt els retrats de l'Obama disfressat de Stalin o de Karl Marx, tots bastant elaborats. Un pare de New Jersey els deia als nens que si no creien vindria la Nancy Pelosi. -Do you want me to call her, really?- Els nanos feien cara d'aterrits (i no els en culpo, pobres).

Si aconsegueixo fer-me amb un cable, miraré de penjar algunes fotografies de l'esdeveniment.