diumenge, de setembre 20, 2009

Assassinat sí, robatori no

Es veu que dimarts passat un parell d'empleats de l'estat d'Ohio van tenir molts problemes quan intentaven assassinar el ciutadà Romell Broom. El tenien lligat de peus i mans a una camilla i la idea era clavar-li un parell d'agulles (una a cada braç) per procedir a subministrar-li unes substàncies mortíferes (a través d'una de les dues agulles, l'altra és només per no haver de tornar a començar el procediment si la primera falla ). Després de dues hores sacsejant-li els braços i les cames, buscant una vena per foradar, els empleats de l'estat van parlar amb el governador i l'assassinat es va posposar fins la setmana que ve. Ara tocarà preparar bé el segon assalt a les venes del senyor Broom, que mentrestant es recupera a l'infermeria de la presó d'aquest intent frustrat d'enviar-lo a l'altre barri amb segell governamental. Desconec si faran un assaig general previ a l'execució, com es feia amb la cadira elèctrica, però no seria estrany.

El cas és que ahir, passejant pel centre de Washington, comentava això de la pena de mort als Estats Units amb un català progressista que també viu aquí.

Català Progressista: És una vergonya que aquest país tingui pena de mort.
Català Ultraliberal: Però són les lleis que volen tenir. És la seva manera de conviure, si em permets utilitzar una expressió d'aquestes que us agraden tant als comunistes.
CP: És igual, una execució és un assassinat i punt. És igual si a molta gent li sembla bé. És immoral com qualsevol altre assassinat. I no em diguis comunista, home.
CU: Perdó. Així vols dir que es pot parlar d'assassinat, encara que sigui producte d'un acord social establert mitjançant uns procediments modèlics en un estat de dret com aquest?
CP: És clar! Què més hi fa?
CU: No res, és que jo ahir deia que els impostos són un robatori i em vas dir que no, perquè són producte d'un acord social establert mitjançant uns procediments determinats, bla, bla.
CP: No és el mateix.
CU: Ah.

9 comentaris:

Blogger Salvador ha dit...

El que passa és que sense impostos tampoc no podrien pagar les agulles per executar a la gent.

11:40 a. m.  
Blogger Miquel ha dit...

Llavors que el dret a l'autodeterminació no estigui recollit a les lleis espanyoles també es deu tractar d'un d'aquests acords socials... Això sí, aquí els procediments ho són tot menys modèlics.

3:42 p. m.  
OpenID lidiapeleja ha dit...

Miquel,

acord social entre la demos espanyola, sí. Tot depèn de quanta gent estem parlant i sobre qui decideix el què.

Per cert Jordi, molt bo el post.

un petit dubte. l'altre dia parlaves sobre això de comprar en botigues sense restricció horària dels EUA. El preu d'un producte és el mateix a les 6 de la tarda d'un dimarts(en "horari normal", pq ens entenguem) que en una altra botiga que obri a la matinada d'un dissabte?


espero que per EUA molt bé.

records d'una comunista del Priorat. he,he,he

3:15 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Lídia, amb la pregunta que fas se't podria acusar fàcilment d'estar interessada en l'economia...o encara pitjor, en la ciència econòmica! Vés amb compte.
La teoria econòmica diria que el preu en l'horari normal hauria de ser el mateix i en tot cas els que obrin a la nit podrien cobrar un suplement per les compres entre les 12 de la nit i les 7 del matí, per exemple. Jo no he fet el treball de camp de comprovar-ho, però el que he sentit dir és que els Seven Eleven (un d'aquests supermercats que obren 24h) són una mica més cars (a tota hora) que els llocs on tanquen a la nit. Ja m'ho miraré.
Records des de l'excapital del món lliure!

4:59 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Jo no vaig veure diferències de preu entre els Wall-mart (24 hores) i d'altres botigues que tanguessin de nit...

1:13 p. m.  
Anonymous Adam ha dit...

Gran article. El dia que els assassinats siguin completament reversibles (la ciència avança que és una barbaritat), aquests progres se n'adonaran de com de pèrfids són els seus impostos.

Una afectuosa salutació.

12:39 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

"Però són les lleis que volen tenir. És la seva manera de conviure, si em permets utilitzar una expressió d'aquestes que us agraden tant als comunistes."

Això està molt bé. I si, aquesta màxima és tant aplicable als EE.UU. com a l'Iran, Indonèsia, Aràbia Saudita o Somàlia.

Sé que El Director no és hipòcrita i està d'acord en que s'ha d'aplicar el mateix criteri per a tothom.
Però no tots els seus lectors són tant decents.

Fisk

8:23 a. m.  
Anonymous LLepamelcul Cagat ha dit...

Tendenciós com sempre...

Si condemnes a mort algú per equivocació i el mates, no hi ha volta enrera.

Si el robes i resulta que no ho havies de fer sempre pot aparèixer un tribunal que et fagi tornar els diners més els interessos, per tant, seguint la teva estimada economia, existiria un tipus de descompte que et faria indiferent entre una cosa i una altra

Crec que hi ha una important diferència, que potser quan deixis de tenir tants ensabonadors en el teu blog, fins i tot tu podràs entendre.

Mentrestant, segueix picant de cap contra els parets... Potser al final les acabes travessant

2:49 p. m.  
Anonymous Curr Ximenis ha dit...

Oh, gran Cagat, ja has tornat de vacances?

Gran post. Jo el titularia "diferències entre el concepte i la mesura"
Així doncs, en concepte, la pena de mort és un assassinat i els impostos son un robatori, però és la mesura del concepte el que fa que un impost sigui un expoli intolerable, com passa a Catalunya, o bé una taxa necessària per a la convivència en societat, i pel que fa a la pena de mort..., com que no hi ha gradació, sino que és la pena màxima, per una vegada crec que no es pot dir d'altra forma que Assassinat a mans de la Corporació Estatal. (els amics del cul-cagat)
Soc pro-america desde sempre, però no m'agrada la pena de mort. Sempre he preferit la revenja privada, és molt més satisfactòria i quan et troben només vas a la presó.

2:40 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici