Sucidis

L'Arcadi Espada diu avui que "El suicidio se está convirtiendo en un asunto importante del debate contemporáneo. Los números, inquietantes, están abriendo las grietas del tabú social y mediático."

Una ullada ràpida a les dades de l'INE sobre morts per suicidi dels últims anys permet construir el gràfic següent, que representa la taxa de sucidis a Espanya per cada 100.000 habitants. Sé que a la web hi ha dades anteriors al 1999, però són més difícils de processar i al preu que facturo les hores que dedico a escriure això (0,00 €, IVA inclòs) no puc dedicar-hi més temps.




En resum, entre 1999 i 2007 (últimes dades disponibles), la taxa de sucidis a Espanya ha baixat un 10%, de 8 a 7.2 sucidis per cada 100.000 habitants.

Una altra fet comentat és la incidència del suicidi entre els menors de 25 anys, que segons sembla és la principal causa de mortalitat per aquest grup d'edat. Bé, les mateixes dades de l'INE diuen que la història des de 1999 pels nens i joves entre 10 i 25 anys és la següent:

En resum, ha baixat un 36%. Repeteixo: 36% down. De 3.34 a 2.13 sucidis per cada 100.000 individus en aquest grup d'edat. Noti's, a més, que la taxa de sucidis dels joves és significativament inferior a la mitjana de la població.

És a dir, i com ja vaig escriure fa uns anys, el fet que la primera causa de mortalitat dels joves siguin els sucidis és una magnífica notícia si tenim em compte que la seva incidència no ha parat de baixar. Senyal que algú està fent una bona feina curant càncers, sides i evitant accidents de trànsit.

Font: Elaboració pròpia amb dades de l'INE: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t15/p417/&file=inebase

John Allen Muhammad

L'estat de Virgínia va executar dimarts el senyor John Allen Muhammad, "el franctirador de Washington". A la CNN el Larry King feia un especial sobre el tema amb connexions periòdiques amb l'exterior del penal estatal Greensville, a Jarrat, un poblet molt petit del sud de Virgínia, tocant a Carolina del Nord. Tenia de convidats a un simpàtic exbotxí que explicava anècdotes de les execucions que havia gestionat quan estava en actiu i a l'excap de policia de Filadèlfia, que va comentar un parell de vegades com li agradaria ser ell mateix qui apretés el botó. -I wish I could be there, s'exclamava.- El Washington Post explicava al matí el cas del sr. Marion Lewis, el pare d'una de les víctimes, que havia promès un parell d'entrevistes a una cadena de televisió a canvi de les despeses per venir des de Utah a veure el cerimonial. Una entrevista es faria abans de l'execució i una després, per calibrar en directe i de forma clara i precisa la cara de la justícia satisfeta. Comenta, però, que no acaba d'estar conforme amb aquesta execució. Amb el mètode, concretament. Preferiria la guillotina. Els reportatges sobre el públic de les execucions destaquen pel consens al voltant de la decepció que s'enduen un cop acabada la cerimònia. Diuen que el procediment és anticlimàtic, una estafa, una aixecada de camisa. La gent espera veure un home histèric, suant, arrossegat pels guàrdies, suplicant per la seva vida i gemegant fins a l'últim moment i encabat una mort més feixuga, més sorollosa. Que es noti que l'estan matant, s'exclama algú. Hi ha qui sospita que els condemants hi van sedats. El Larry King li trasllada la pregunta a l'exbotxí que té al plató: explica que a totes les seves execucions oferien un tranquil·litzant al condemnat unes hores abans de la seva cita amb la farmaciola de l'estat, però tots el rebutjaven. El que sí que fan és fer-los beure molt de líquid durant les hores prèvies. Potser per això, fa un parell d'anys, el condemnat Christopher Newton va necessitar fer una pausa per anar al lavabo a mitja execució, mentre els tècnics intentaven una vegada i una altra trobar-li les venes.

Fort Hood

Aquesta setmana he passat algunes tardes a la Borders fullejant Superfreakonomics, el segon llibre del professor Levitt i l'Stephen Dubner (el primer es deia Freakonomics). A mi el Levitt no m'acaba de fer el pes perquè un dia li vaig llegir que no era much of a libertarian, i això sempre em sap greu, sentimental com sóc. Diguéssim que ell és partidari d'abolir només les polítiques governamentals completament estúpides i a mi aquestes són precisament les que menys em preocupen. Però bé, deixem-ho per un altre dia. El cas és que fins i tot un fanàtic com jo està disposat a reconèixer el mèrit d'un moderat com ell quan aquest moderat té un blog a la web del New York Times i s'atreveix a escriure en un llibre l'afirmació següent:

"a person with neither a first nor last Muslim name stood only a 1 in 500,000 chance of being a terrorist, whereas for a person with both first and last Muslim names the odds went to 1:2,000."

És a dir, algú que tingui el nom i el cognom musulmans, segons les investigacions que citen al seu llibre, té una probabilitat 250 vegades més gran que la resta de ser un terrorista.

Per fer-se una idea de la magnitud d'aquesta diferència, pensin que alguns estudis situen el risc d'un conductor de patir un accident de cotxe amb un índex d'alcoholèmia que tripliqui el màxim permès a Espanya en unes 20 vegades el risc que tindria un conductor sobri. Noti's que els nostres polítics consideren que aquest factor de 20 és motiu suficient per enviar algú a la presó, encara que no hagi fet mai mal a ningú. Evidentment hi ha una diferència important entre una cosa i l'altra (vull dir encara més important que la que hi ha entre 20 i 250) i és que amb la concepció de llibertat amb què operen molts invididus, la decisió de beure i conduir és lliure però la de dir-se Mohammed Atta no...Fair enough. Però ja dic que això de la llibertat és un terreny relliscós, perquè als progressistes els agrada esgrimir, quan es parla de drogues, putes i òrgans en nom de la llibertat, que els que es droguen no ho fan lliurement, s'hi veuen forçats per l'entorn. Segurament sigui així, a mi la veritat és que no m'importa gaire; però si l'alcohol és una droga, tampoc no deu ser gaire culpa dels bevedors beure més del compte i si al beure perds el judici i la responsabilitat (circumstància que sovint es fa servir per atenuar la responsabilitat penal en aquells cerimonials tan còmics mitjançant els quals es diu que l'Estat imparteix "Justícia"), és difícil justificar que la decisió de conduir un cop borratxo no tingui el mateix problema que la de beure massa en primer lloc: no és lliure. Com dir-se Nidal Malik Hasan. Però menys perillós.