Sucidis

Titular del 'Vivir' de 'La Vanguardia':

Un suicidio por semana.

La principal causa de muerte entre los barceloneses de 15 a 44 años es quitarse la vida.

Es veu que l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha presentat el seu informe anual sobre l'estat de salut dels barcelonins corresponent al 2005 i algú n'havia de fer un resum pel diari. Generalment és una mala idea barrejar estadística i periodistes:

Tot l'article, de dues planes, enfoca l'assumpte com si ens trobéssim davant d'una tragèdia de magnituds encara indeterminades. El panorama que dibuixa el relat és francament desolador.

La veritat és que no entenc res. Què ha passat, exactament? Doncs resulta que s'ha reduit notablement el nombre de morts per altres causes (accidents i Sida, sobretot) i com és lògic passa a tenir més pes relatiu allò contra el qual ni la medicina ni el tiet Hereu poden fer-hi gran cosa: la decisió d'un individu d'acabar amb la seva vida, pels motius que sigui.

Després d'anys de progrés científic i de mesures de tota classe per allargar-nos la vida, més aviat considero un senyal d'èxit que la principal causa de mort prematura sigui producte no de les lleis inexorables de la biologia, de l'atzar d'un accident de trànsit o de la imprudència sexual, sinó d'allò que al cap i a la fi ens fa humans, la nostra voluntat. Una victòria més sobre la natura. Pot semblar una mica cínic dir-ho així, ho entenc.

Però no és això el que estem buscant des de fa segles, poder decidir cada dia més parcel·les del nostre futur? I què més important que la pròpia mort?

Foragitar tan com sigui possible la fatalitat natural de les nostres vides, no és per això que exiteix la ciència (també per la pulsió humana per conèixer, per l'atracció de la veritat, etc, etc, sí, ja ens entenem). Perquè hi ha metges, físics, químics, matemàtics, biòlegs i economistes fins i tot?

L'any 1928 es va descobrir la penicilina. Evidentment molts dels morts que aleshores es produien per infeccions de tot tipus van deixar de produir-se. El canvi en la importància relativa de les diverses causes de mortalitat va ser espectacular. Algun periodista preocupat? Algun de molt estúpid, en tot cas.

Perquè estarem d'acord, suposo, que alguna o altra ha de ser la primera causa de mortalitat (com alguna o altra ha de ser la segona i així fins a l'última). Seria millor notícia que fos el càncer de testicles i no el suicidi, aquesta primera? Home per mi no, ja ho avanço. Que sigui precisament el sucidi és signe inequívoc de l'elevadíssim grau de desenvolupament de què gaudim. Mireu sinó de què mor la gent jove a Sierra Leone o a Guinea-Equatorial. Altra cosa, certa, és que aquesta situació és la més difícil de millorar. Justament perquè és la millor, potser.