Fort Hood

Aquesta setmana he passat algunes tardes a la Borders fullejant Superfreakonomics, el segon llibre del professor Levitt i l'Stephen Dubner (el primer es deia Freakonomics). A mi el Levitt no m'acaba de fer el pes perquè un dia li vaig llegir que no era much of a libertarian, i això sempre em sap greu, sentimental com sóc. Diguéssim que ell és partidari d'abolir només les polítiques governamentals completament estúpides i a mi aquestes són precisament les que menys em preocupen. Però bé, deixem-ho per un altre dia. El cas és que fins i tot un fanàtic com jo està disposat a reconèixer el mèrit d'un moderat com ell quan aquest moderat té un blog a la web del New York Times i s'atreveix a escriure en un llibre l'afirmació següent:

"a person with neither a first nor last Muslim name stood only a 1 in 500,000 chance of being a terrorist, whereas for a person with both first and last Muslim names the odds went to 1:2,000."

És a dir, algú que tingui el nom i el cognom musulmans, segons les investigacions que citen al seu llibre, té una probabilitat 250 vegades més gran que la resta de ser un terrorista.

Per fer-se una idea de la magnitud d'aquesta diferència, pensin que alguns estudis situen el risc d'un conductor de patir un accident de cotxe amb un índex d'alcoholèmia que tripliqui el màxim permès a Espanya en unes 20 vegades el risc que tindria un conductor sobri. Noti's que els nostres polítics consideren que aquest factor de 20 és motiu suficient per enviar algú a la presó, encara que no hagi fet mai mal a ningú. Evidentment hi ha una diferència important entre una cosa i l'altra (vull dir encara més important que la que hi ha entre 20 i 250) i és que amb la concepció de llibertat amb què operen molts invididus, la decisió de beure i conduir és lliure però la de dir-se Mohammed Atta no...Fair enough. Però ja dic que això de la llibertat és un terreny relliscós, perquè als progressistes els agrada esgrimir, quan es parla de drogues, putes i òrgans en nom de la llibertat, que els que es droguen no ho fan lliurement, s'hi veuen forçats per l'entorn. Segurament sigui així, a mi la veritat és que no m'importa gaire; però si l'alcohol és una droga, tampoc no deu ser gaire culpa dels bevedors beure més del compte i si al beure perds el judici i la responsabilitat (circumstància que sovint es fa servir per atenuar la responsabilitat penal en aquells cerimonials tan còmics mitjançant els quals es diu que l'Estat imparteix "Justícia"), és difícil justificar que la decisió de conduir un cop borratxo no tingui el mateix problema que la de beure massa en primer lloc: no és lliure. Com dir-se Nidal Malik Hasan. Però menys perillós.