Reinserció

El pensament socialdemòcrata, si em permeten la drecera lingüística oximorònica, ofereix sovint anècdotes divertides. Els opinadors ortodoxos, per una banda, tenen per costum alliçonar-nos sobre les bondats de la reinserció dels delinqüents i el dret que té tothom a una segona oportunitat. Molt bé. No és que a mi m'importi gaire això de la reinserció (de fet se me'n refot) però ja em sembla bé posar una camisa de força ben gruixuda a la justícia governamental, si em permeten una altra vegada l'oxímoron. El cas és que reaccionen indignats, els autèntics socialdemòcrates, gent sofisticada que no es deixa arrossegar per instints tan primàris com la venjança, quan algú parla de la cadena perpètua o de la pena de mort. Acusen de feixistes (no acostumen a tenir gaire vocabulari) a qui no s'agenolla immediatament davant l'altar de la mítica reinserció. Silenci respectuós. Preneu i mengeu-ne tots, que aquest és el progrés fet paraula.

Molt bé.

I amb aquestes arriba el jutge Chin, condemna Bernard Madoff a passar-se 150 anys en una gàbia propietat del govern (per si algun socialdemòcrata no és capaç de fer els càlculs: hi passarà la resta de la seva vida) i la carraca sociata de sempre corre a celebrar-ho. - Coi de banquers sense escrúpols, Massa poc! - comenten els ex tèorics de la reinserció.

Volen dir que si l'home, enlloc d'un frau financer a gran escala, hagués fet volar pels aires un edifici ple de gent, les ganes de reinsertar-lo que deuen sentir les ments socialdemòcrates a banda i banda de l'Atlàntic no s'haurien fet sentir amb una mica més d'insistència?

www.nosuccessions.org

Gairebé he plorat d'emoció quan he llegit a La Vanguardia, aquest matí, que s'ha constituit una associació ciutadana per exigir la supressió de l'impost de successions:

http://www.nosuccessions.org/

http://www.nosuccessions.org/

http://www.nosuccessions.org/

http://www.nosuccessions.org/

http://www.nosuccessions.org/

M'ha fet especial il·lusió perquè l'altre dia precisament sortia a TV3 aquell senyor tan pesat i avorrit, el Guillem López Casasnovas (el pitjor professor que he tingut mai a la UPF en totes i cadascuna de les dimensions rellevants per avaluar-los, de veritat, és horrorós), lladrant que no s'ha d'abolir aquest impost perquè grava una "renda no guanyada". És la carraca sociata de sempre però en aquest cas amb una carcassa més avorrida del normal, per les qualitat especials del subjecte. A veure, ex (afortunadament!) professor, vostè deu ser dels que creu que un individu ha de justificar davant de la societat (o de vostè, potser) que és mereixedor dels actius de què disposa, no? Es veu, a ulls de la tropa de sociates que dominen l'opinió pública, que no n'hi ha prou amb obtenir el que tinguis sense haver coaccionat a ningú, a més a més un "s'ho ha de merèixer", s'ho ha d'haver "guanyat" i si no el govern té dret a expropiar-t'ho. Ja se li veuen les orelles a l'activista meritocràtic que porta a dins, ex professor. Ah, el mèrit! Quina idea més llaminera pels nostres cervellets evolucionats! Jo a vegades també em quedo una estona contemplant el concepte i gairebé puc sentir com el cervell m'allibera substàncies d'allò més plaents. Em sembla (no ho sé segur) que deu ser una combinació de compostos químics similar a la que es devia segregar només de pensar que l'assassí de la pròpia filla era a punt de fregir com un bistec en una cadira de fusta al penal de San Quentin. El que passa, ex professor, és que fins i tot la gent com vostè celebra que amb el temps, i molta feina, haguem après a posar una mica de distància entre el procedir de l'estat en el seu tracte amb els ciutadans i aquestes segregacions cerebrals (que es poden seguir disfrutant en privat, no pateixi).
És evident que encara queda molta feina per fer.