www.nosuccessions.org
Gairebé he plorat d'emoció quan he llegit a La Vanguardia, aquest matí, que s'ha constituit una associació ciutadana per exigir la supressió de l'impost de successions:
http://www.nosuccessions.org/
http://www.nosuccessions.org/
http://www.nosuccessions.org/
http://www.nosuccessions.org/
http://www.nosuccessions.org/
M'ha fet especial il·lusió perquè l'altre dia precisament sortia a TV3 aquell senyor tan pesat i avorrit, el Guillem López Casasnovas (el pitjor professor que he tingut mai a la UPF en totes i cadascuna de les dimensions rellevants per avaluar-los, de veritat, és horrorós), lladrant que no s'ha d'abolir aquest impost perquè grava una "renda no guanyada". És la carraca sociata de sempre però en aquest cas amb una carcassa més avorrida del normal, per les qualitat especials del subjecte. A veure, ex (afortunadament!) professor, vostè deu ser dels que creu que un individu ha de justificar davant de la societat (o de vostè, potser) que és mereixedor dels actius de què disposa, no? Es veu, a ulls de la tropa de sociates que dominen l'opinió pública, que no n'hi ha prou amb obtenir el que tinguis sense haver coaccionat a ningú, a més a més un "s'ho ha de merèixer", s'ho ha d'haver "guanyat" i si no el govern té dret a expropiar-t'ho. Ja se li veuen les orelles a l'activista meritocràtic que porta a dins, ex professor. Ah, el mèrit! Quina idea més llaminera pels nostres cervellets evolucionats! Jo a vegades també em quedo una estona contemplant el concepte i gairebé puc sentir com el cervell m'allibera substàncies d'allò més plaents. Em sembla (no ho sé segur) que deu ser una combinació de compostos químics similar a la que es devia segregar només de pensar que l'assassí de la pròpia filla era a punt de fregir com un bistec en una cadira de fusta al penal de San Quentin. El que passa, ex professor, és que fins i tot la gent com vostè celebra que amb el temps, i molta feina, haguem après a posar una mica de distància entre el procedir de l'estat en el seu tracte amb els ciutadans i aquestes segregacions cerebrals (que es poden seguir disfrutant en privat, no pateixi).
És evident que encara queda molta feina per fer.
http://www.nosuccessions.org/
http://www.nosuccessions.org/
http://www.nosuccessions.org/
http://www.nosuccessions.org/
http://www.nosuccessions.org/
M'ha fet especial il·lusió perquè l'altre dia precisament sortia a TV3 aquell senyor tan pesat i avorrit, el Guillem López Casasnovas (el pitjor professor que he tingut mai a la UPF en totes i cadascuna de les dimensions rellevants per avaluar-los, de veritat, és horrorós), lladrant que no s'ha d'abolir aquest impost perquè grava una "renda no guanyada". És la carraca sociata de sempre però en aquest cas amb una carcassa més avorrida del normal, per les qualitat especials del subjecte. A veure, ex (afortunadament!) professor, vostè deu ser dels que creu que un individu ha de justificar davant de la societat (o de vostè, potser) que és mereixedor dels actius de què disposa, no? Es veu, a ulls de la tropa de sociates que dominen l'opinió pública, que no n'hi ha prou amb obtenir el que tinguis sense haver coaccionat a ningú, a més a més un "s'ho ha de merèixer", s'ho ha d'haver "guanyat" i si no el govern té dret a expropiar-t'ho. Ja se li veuen les orelles a l'activista meritocràtic que porta a dins, ex professor. Ah, el mèrit! Quina idea més llaminera pels nostres cervellets evolucionats! Jo a vegades també em quedo una estona contemplant el concepte i gairebé puc sentir com el cervell m'allibera substàncies d'allò més plaents. Em sembla (no ho sé segur) que deu ser una combinació de compostos químics similar a la que es devia segregar només de pensar que l'assassí de la pròpia filla era a punt de fregir com un bistec en una cadira de fusta al penal de San Quentin. El que passa, ex professor, és que fins i tot la gent com vostè celebra que amb el temps, i molta feina, haguem après a posar una mica de distància entre el procedir de l'estat en el seu tracte amb els ciutadans i aquestes segregacions cerebrals (que es poden seguir disfrutant en privat, no pateixi).
És evident que encara queda molta feina per fer.
enviat per El Director a la/es
10:18 a. m.
42 comentaris:
Si poguessin també prohibirien l'herència genètica que ens fa diferents els uns dels altres. I és que aquesta obsessió per la igualtat que tenen alguns ja fa pudor de ranci.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Als seus peus, estimat de La Torre!!!
He "disfrutat" molt llegint el text. Llàstima que aquest verb no existeixi en català.
Anònim català
Es diu gaudir
Després de llegir el teu post, he anat ràpidament a verificar dues coses, i aquí les tens:
el currículum del sr López:
http://www.upf.edu/pdi/cres/lopez_casasnovas/_pdf/CV_Guillem_Lxpez.pdf
y l'entrada al diccionari del verb disfrutar:
http://www.enciclopedia.cat/cgi-bin/CercaGEC3.exe?APP=CERCAPAR&PAG=0001&PAR=disfrutar
I després de veure que el Cv del primer té 61 pàgines i en canvi la paraula que fas servir no existeix, me n'adono de la teva gran virtut: L'IGNORÀNCIA!
És gràcies a ella que et pots sentir tan valent de criticar a tot un catedràtic amb aquest atreviment...
Pel que fa a l'impost, no m'estranya que estiguis totalment en contra, ja que tot i no conèixer-te, només amb el que escrius, ja et veig gaudint de grans sumes de diners de la teva família sense saber fer l'"O" ni amb un "canuto".
Ja per últim, di-te a tu i a tota la colla de gent que et té tanta estima (no sé que els deus fer en privat), que en el penúltim post em vas esborrar el meu comentari al·legant que t'insultava, però tu i jo sabem que la realitat és diferent... tirave els teus arguments per terra i et feia evident la teva ignorància, fet que no vas poder assimilar esportivament i em vas haver d'esborrar el comentari...
Me n'alegra saber que un que es diu tan liberal, realitza actes de censura que ell mateix qualifica d'Staninlistes, a vegades els extrems es toquen!
No sé per què necessites saber el meu nom i cognoms, què faràs? em buscaràs a Google? o a Facebook?
Dues últimes coses:
- Crec que posats a censurar, l'escrit de més amunt d'un tal LOM és molt pitjor! Està dient de prendre's la justícia pel seu compte! Ja ho has denunciat a la policia?
- Tenint en compte que encara et falta molt recorregut, m'esglaio de com critiques a en Guillem López d'aquesta manera per dos motius: el món dels economistes catalans (entenent els que han desenvolupat part de la seva carrera a Catalunya) és molt petit i una persona amb un bon nombre de publicacions es mereix una mica més de respecte a l'hora de ser criticat (això no vol dir que no es puguin dir coses an contra d'ell)
Apa, et deixo...
Flipat!!!
(ja pots esborrar els missatges i plorar una mica)
Adoptar una postura lliberal en economia o una mica més intervencionista em semblen èticament defensables. Però el insult sistemàtic(com per exemple al professor López) lligat amb la supèrbia és perillós per dos motius:
En primer lloc, perquè demostra la existència d’una persona amb uns traumes que si no es tracten a temps pot potencialment convertir aquest en una personalitat psicòpata.
En segon lloc, perquè normalment aquestes persones no han construït els mecanismes psíquics de defensa enfront de fracassos personals / laborals etc... i això pot provocar problemes enormes.
Potser que t’ho facis mirar
Tinc entès que el nombre de pàgines del currículum d'algú no l'immunitza contra la crítica o la burla pública. També tinc entès que la majoria de periodistes esportius no són exjugadors de futbol amb Champions Leagues al seu palmarès i ningú no els qüestiona l'idoneïtat de criticar amb tanta duresa com calgui i a fer tanta burla com els sembli a jugadors, entrenadors i presidents. Tinc entès, també, que la major part del públic que l'altre dia va xiular sonorament a alguns membres de l'equip d'una obra que representaven al Liceu no serien capaços, ells mateixos, de sortir a l'escenari i fer res de mínimament presentable. Els treu això el dret a manifestar la seva opinió sobre la qualitat d'una obra? Si l'última novel·la del Gaspar Hernández, com han dit molts crítics i lectors, és "horrible", perquè no puc dir jo també que el GLC és un professor horrorós? No diu la gent també (amb currículums molt més lleugers que el del president del Madrid) que el Florentino Pérez és no sé quantes coses terribles per pagat tants diners pel Cristiano Ronaldo? No té el Papa Benet XVI un currículum acadèmic i professional infinitament més extens que el de la vastíssima majoria d'humoristes de Minoria Absoluta? Els treu això el dret a enriure-se'n? I per què ha de ser diferent un professor universitari?
Tu pots insultar tot el que vulguis. Això no és important, més enllà de la manca de maduresa que manifesta (i sí, tots els crítics ferotges que has esmentat molt probablement també pateixen del mateix).
El que seria més greu és que a sobre t'ho creguessis, però sé que no és així, i que en el fons ets molt més humil del que intentes fer-nos creure.
No t'enfadis, home...
És molt graciós l'argument ad disfrutatum pel qual aquests anònims pretenen refutar el post, tot i que no saben col·locar correctament les comes i es deixen pronoms pel camí. Teniu algun argument que no sigui lèxic per defensar l'impost de successions, genis anònims?
Com a membre de l'Associació per a la Reforma de l'IS t'agraeixo la difusió del nostre web mitjançant el teu blog
Pots contribuir a una major difusió si afegeixes als mails dels teus contactes part del material que hem elaborat a tal efecte i que hi ha dins de la pàgina.
Gràcies de nou.
Només voliem mostrar que el Director és tan liberal fent ús de la llengua catalana com opinant, cosa que està bé, perquè sempre és bo ésser coherent.
Pel que fa al tema de l'impost de successions, m'importa ben poc, mentre no m'afecti. Perdoneu l'atreviment, però és que tant llegir blogs liberals se m'ha encomanat l'egoisme.
A l'anònim que creu que trobant una paraula inexistent desmunta argumentacions lògiques, només fer-li notar que ell també fa un mal ús d'alguns termes.
Quan dius "me'n alegra saber que..." fas ús d'un pronom que després no substitueix cap element de la frase. Com a prova les teves mateixes fonts:
http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0005592 (tercera definició).
Ara bé, jo no seré tan pedant per creure que amb això desmunto res del que aquí dius. La credibilitat la perds tu solet en confondre els arguments amb els insults sota l'empara de l'anonimat.
Noi, covardia i insolència no són mai una bona combinació.
Ana.
A Genis anonims:
Mira, geni, establir la dicotomía entre liberals- egoïstes i estatistes-generosos, que es en definitiva el que estàs suggerint, demostra la teva ignorància, la teva inexperiència o la teva mala fe.
Al feixista que vol enviar-me a la policia, abans i tot de cometre el crim que diu que vull cometre, només li vull dir que es miri al mirall i repeteixi poc a poc: "Tothom és innocent fins que es demostra el contrari", és un dels principis en que es basa l'estat de dret.
Aquests fariseus de l'esquerra, de vegades perden el nord amb una simple falta d'ortografía.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Més enllà de les vostres opinions sobre la meva maduresa, intel·ligència i competència lingüística, que m'interessen encara menys que els articles acadèmics del López Casasnovas, tinc interès per saber quina opinió us mereix la tesi del post:
El govern no ha de tenir en compte conceptes tan poc clars des del punt de vista legal com el de "mèrits que algú ha fet per percebre una renda lícita", a l'hora d'interactuar amb els ciutadans i fer-los coses com cobrar-los impostos.
Si us sembla que sí, tinc ganes de discutir-ho i si pot ser amb el mínim d'insults intercal·lats. Si us sembla que no, benvinguts al club. Si l'únic que voleu és tornar a repetir per enèssima vegada quina opinió us mereixo jo, suggereixo que després us dediqueu alguns insults. Ho dic perquè, fins al moment, el meu currículum com a blogger és, amb l'evidència de què disposo, molt més extens que el vostre. Si a això hi sumo els errors gramaticals i sintàctics que poblen els vostres comentaris (el pobre jo moi meme, per exemple, que ens ha sorprès a tots sent capaç de buscar una paraula al diccionari, demostra no saber, quan m'acusa de tenir com a problema "l'ignorància", que davant de les lletres i/u àtones l'article "la" NO s'apostrofa), he de concloure també, com suggereix algú, que el vostre problema és LA IGNORÀNCIA?
Vàries coses:
1.- Perdona per rebaixar-me al nivell ortogràfic del teu blog en els meus comentaris, a partir d'ara intentaré ser 100% correcte, tot i que a vegades el desgast d'escriure amb teclat americà és força gran
2.- Veig que has tornat a esborrar un altre missatge, no sé què deia, però està clar que cada cop ets més pamfletari, i la veritat, si has de tenir un blog per a què només el llegeixin els teus aduladors i no acceptar crítiques, no vagis de defensor de les llibertats.
3.- L'anonimat és una de les grans virtuts d'internet, i jo no veig en ella cap gest de covardia, sinó de seny, especialment amb individus tan ben identificats com en LOM, que tenen una arma i bona punteria. Es poden discutir idees tranquil·lament sense saber el nom de l'interlocutor, encara que si ho prefereixes, em pots posar nom i aspecte físic: Ramonet, 1,85 metres, ulls marrons i el poc cabell que tinc, castany fosc.
4.- Pel que respecta al tema del post, per cert un dels més fluixos que t'he llegit, la resposta és ben clara: MERITOCRÀCIA i IGUALTAT d'OPORTUNITATS. Aquests són els motius pels que estic a favor sobre un impost de successions (és la meva manera de pensar totalment qüestionable)
5.- LOM: gràcies per les paraules tan amables cap a la meva persona. Avisa'm quan et fotis un tret per a reclamar que l'estat no toqui la teva herència, i vagi tota íntegra a les organitzacions neonazis
6.- Director, el teu currículum com a blogger tampoc no és que sigui cap gran meravella... però tenint en compte el teu egocentrisme, segur que d'aquí poc et donen un premi al millor blogger econòmic internacional.
I ja saps, a gaudir dels pocs dies que et queden de pedanteria, perquè tard o d'hora te la menjaràs, i aquell dia no estarà en LOM per a fotre't el tret de gràcia al cap!
Buf, Ramonet, em sembla que hauràs de rebaixar les teves pretensions de 100% de correcció. És bo, a vegades, fixar-se objectius més assequibles i anar avançant a poc a poc. Jo conec gent que començava d'un nivell molt més baix que el teu i han acabat aprenent a llegir sense entrebancar-se. No pateixis.
"Pel que respecta a". No, Ramonet, no, això no existeix. L'expressió correcta és "Respecte a" o "Pel que fa a". Que hi ha alguna tecla al teclat americà que escriu això directament, Ramonet?
"Els motius pels que". Tampoc, Ramonet, tampoc. Ha de ser "els motius pels quals". El teclat una altra vegada?
"Aquell dia no estarà en LOM". Caram, Ramonet, cada dia fan més sofisticats els teclats, aquesta gent! L'expressió correcta en català és "no hi serà". No t'ho ensenyaven, a col·legi, això del "ser" i l'"estar"? O és que t'has educat als Estats Units, també?
Per ser un amant de les llibertats absolutes i totes aquestes palles mentals que us feu entre vosaltres, trobo que elimines mols posts.
LOM:
No és la ignorància ni la inexperiència el que em motiva, és la tercera opció, la mala fe. I saps que et dic? Això també ho he après dels blogs liberals que llegeixo.
Però ja que intentes etiquetar-me d'estatista, et diré una cosa que et sorprendrà: prefereixo mil vegades més viure en un estat liberal que en un estat comunista.
T'he descol·locat, oi?
I una altra cosa: el meu egoisme és exactament igual que el dels liberals. Volen abolir l'Estat del Benestar mentre no siguin ells ni els seus familiars el que el necessitin. I jo vull mantenir l'impost de successions mentre no m'afecti a mi. No és pas el mateix?
Total, gràcies a l'impost de successions i d'altres, si algun dia jo agafo un càncer, l'Estat me'l podrà curar a càrrec de tothom i no només de mi!
Egoista? Si, i orgullós!
Buf director, m'acabes de demostrar la teva poca congruència!
Primer, resulta que dius "les vostres opinions sobre la meva maduresa, intel•ligència i competència lingüística, que m'interessen encara menys que els articles acadèmics del López Casasnovas"... però centres tot el teu darrer escrit a fer un anàlisi ortogràfic i gramatical del meu comentari! Caram, per ser que no t'interessa, veig que gaudeixes (per que m'entenguis: DISFRUTES) molt fent-ho!
D'altra banda, a diferència teva, a mi no és que m'importi gaire que m'analitzis... bàsicament perquè hi ha una diferència entre tu i jo, i és que jo puc reconèixer sense cap tipus de problema que el meu nivell de català s'ha ressentit força després de deixar de banda, durant anys, el seu ús formal. En canvi, encara t'imagino com et deuria frustrar veure que no ets un ésser superior aliè a qualssevol dels errors humans, siguin de vocabulari o de pensament.
A més a més, jo no vaig dir en cap moment que el meu error en el comentari primer fos per motius de teclat. Únicament comentava que "... a vegades el desgast d'escriure amb teclat americà és força gran", cosa que vol dir que arriba un moment en què, amb tant accent amunt i avall, un està més pendent del teclat numèric que del que escriu en un moment donat, i com que mai reviso el que escric en els comentaris (ho trobo una pèrdua de temps, ja que estic segur que s'entén perfectament el que vull dir), es poden donar errors simplement per "desgast". Penso que existeixen tres motius diferents pel que no hagis entès el que volia dir:
a) Ets un ésser sobrehumà i per tant no coneixes el significat de "desgast"
b) Les teves ganes de ridiculitzar tan fet interpretar les meves paraules de manera equivocada (acostuma a ser un error de les persones superbes)
c) Que ets curtet i et costa llegir
Jo em quedo amb la intersecció de b) i c), ja que l'opció a) ja ens has demostrat que és falsa gràcies al contraexemple que ens has deixat a tots en el teu "magnífic" post.
Per cert, i tornant al tema que realment t'interessa (de debò?) segons el que dius, i no tant amb el que s'intueix amb el que després escrius...
De debò creus que no hi ha una persona a Barcelona millor que tu i per culpa de les rendes dels seus pares no ha tingut la possibilitat d'arribar a la universitat (ei! has vist com sabia aquesta norma ortogràfica??? i que bé que l'he aplicada en aquest cas, eh!!! ja aprofito per dir als que ens llegeixin que si hi ha una "h" a l'inici de la paraula, s'aplica la mateixa norma)!!!
Què n'és de fàcil demanar la supressió de l'impost de successions quan et trobes dins del grup dels beneficiats, oi? Aquesta és la gran virtut dels "pijos" de dretes, utilitzeu arguments sofisticats per a mantenir la vostra posició privilegiada. Això sí, quan algú us porta la contrària, i el papà no pot pagar a un sicari (aka LOM) per a que deixi de molestar, li heu d'esborrar els seus comentaris, mostrant un gran respecte a la llibertat d'expressió!
Jo en el meu cas, he de dir que gràcies a la universitat pública i les beques de desplaçament de la Generalitat, vaig ser capaç de fer la meva carrera mentre treballava, i m'hauria costat molt fer el mateix en cas de trobar-me en un país com els Estats Units, ja que els meus pares no m'ho haurien pogut pagar.
Ja per últim, et deixo una cita d'una pel•lícula que em recorda dues coses:
i) Les piscines i xalets que es poden fer amb els diners que no es queda l'estat amb l'impost de successions no valen res només en què un un geni no pugui tenir les mateixes oportunitats de poder-ho demostrar
ii) Ets un flipat
"Will: Are you gonna plagiarize the whole thing for us? Do you have any thoughts of your own on this matter...or is that your thing, you come into a bar you read some obscure passage and pawn it off as your own idea to impress some girls." (The good Will Hunting)
Et recomano que tant si has vist la pel•lícula com si no, la miris, però aquest cop, enlloc d'imaginar-te que ets en Will, posa't en el lloc del qui va dirigida la frase. Potser en treus alguna lliçó.
PS: Estic frisós per a rebre el teu report comptabilitzant el nombre d'errors ortogràfics! (ja que dono per suposat que no faràs res més)
PS2: No seràs capaç d'esborrar el missatge, oi? perdries un comentarista, i alhora deixaries de tenir comentaris en el teu blog
Al geni:
No, no m'has descolocat, si volguessis viure en un estat comunista enlloc de viure en un pais amb més llibertat individual et posaria dins de la categoria dels estúpids, pero no em sembles un estúpid o sigui que estigues tranquil.
Al que és ell mateix:
Perquè penses que la meva arma es una arma de foc?
Què et passa? L'impost de successions, a Catalunya, és una injusticia escandalosa.
Estic en contra que corporacions empresarials, grups de gent amb poder, manipulin a individus sense cap contrapoder efectiu que moderi els seus excessos. I dins d'aquestes corporacions hi ha la corporació estatal, que arreu va agafant més poder, i ens volen fer creure que ho fan pel nostre bé.
Però no crec haver demanat l'abolició de l'estat del benestar ni la sanitat pública. Els laboratoris poden estar tranquils també, no és a ells a qui apunto.
I per acabar, tampoc he dit que un estatista sigui més o menys egoïsta que un liberal, però és que els maleïts estatistes em volen convèncer que ells saben millor que jo com gastar-se els MEUS diners!!
Veig que s'ha acabat el debat.
Si, quina pena. Com el "disfrutava"...
De qualsevol cosa en dieu debat, vosaltres! Afortunadament, encara conservo la llibertat d'escollir els meus interlocutors i és fent ús d'aquesta llibertat que no segueixo responent a aquestes mostres, veritablement corprenedores, d'estupidesa i mala llet impotent. Quan tingui temps ja faré un post sobre el tema del mèrit. Aneu preparant els comentaris, si voleu. No crec que us faci falta llegir el post.
Si vull llegir sobre meritocràcia, reviso les notes que tinc dels llibres i escrits de Young. L'única paraula de la que em podries ensenyar alguna cosa, i que com a mínim rimaria és "aristocràcia", pel que t'esperono a què en "fagis un post" d'això.
De qualsevol cosa en dieu blog, i de qualsevol cosa en dius "fer un post".
L'estupidesa i la mala llet, amb la gran quantitat d'insults que vomites, ja les aportes tu tot sol, o sigui que no et queixis del que et contestin, cadascú recull el que sembra.
M.
No em queixo, idiota. Només dic que puc escollir què contesto i què no. Entens la diferència o t'ho repeteixo a veure si aquesta vegada hi ha sort?
No em queixo, idiota. Només dic que puc escollir què contesto i què no.
Bé.
Dit això, confio que les teves referències sobre el "mèrit" no es redueixen al pamfletet del Young. Podem començar d'una altra manera, aquest post: jo et proposo una petita mostra d'autors que han estudiat el tema i tu em dius què en penses de cadascun. De moment comencem per Geoffrey Cupit, Richard Feldman, Saul Smilansky, Joel Feinberg i David Cummisky.
Si en vols més demana'ls, que em prendré la molèstia de llegir el que siguis capaç d'ajuntar en un comentari encara que em faci perdre un temps que podria dedicar a rellegir les meves notes sobre els llibrets i escrits del teu referent intel·lectual sobre el tema, el pamfletista laborista del Michael Young. Imagina't si estic de bon humor, avui.
Sr Director:
Podeu recomanar algun estudi econòmic sobre aquesta presa de pèl que són les cèdules d'habitabilitat?
Aquest director cada dia m'agrada més!
Caram, doncs sense voler afegir més llenya al foc, no es mereixeria una mica de més de crèdit el Sr Young, que justament va ser qui va utilitzar per primer cop la paraula "meritocràcia"?
Curr Ximenis, aquest és el camí! Sempre n'hi ha hagut de gent que segueix a qui més crida i insulta. Denota un elevat nivell crític.
Home, no ho veig gaire clar. Demòcrit (s. V abans de Crist) és el primer que va parlar dels àtoms i no sé si els físics moderns el tenen massa present...
Com a exercici intel·lectual útil per humiliar encara una miqueta més a l'imbècil del comentari anterior, què us semblaria si algú entra a un blog d'un estudiant que escriu sobre l'estructura de la matèria, l'insulta, nega l'interès dels seus posts i acaba concloent que si vol llegir sobre l'estructura de la matèria, ell ja revisa les notes que té dels llibres i escrits de Demòcrit?
Demòcrit segur que és molt menys divertit que tu, però en canvi molt més interessant...
Per donar un cop de mà a l'amic Anònim de Young:
1.- Intel·lectualment, només pots humiliar a una sabata, i tot i això, necessitaries fer-ho amb 15 assalts i per punts.
2.- Creus que l'exemple de Demòcrit és comparable al de Young? o tenies ganes d'anar d'erudit? Creus que una discussió sobre meritocràcia és equiparable a una científica? D'altra banda, hauries pogut posar d'altres exemples, tant científics (Einstein, Watson i Crick o fins i tot Hawking) com filosòfics (Nietzsche, Camús, o fins i tot Plató i Aristòtil) que segueixen sent discutits en molts àmbits
3.- El dia que em demostris que ets una cosa més que una recull de textos de vikipdia i 4 llibres llegits, amb un toc personal d'impotència i mala llet, creuré que ets capaç de desprestigiar d'altres pensadors, que pel simple fet de ser d'esquerres, ja els consideres dignes de cremar a la foguera
Nano, avui començo vacances, i no tinc cap ganes de seguir perdent el temps amb tu. Segueix insultant, però et recomano que et llegeixis el Monzó ahir al magazine de la vanguardia, així potser canvies una mica els teus insults, i fas el teu blog una mica més divertit.
Vés a prendre vent
Em sorprèn que algú que s'acaba de llicenciar pugui menysprear l'opinió d'un economista de mèrit com és el Dr. Guillem Lopez Casasnovas. La humiltat és essencial en qualsevol discurs.
I què té de dolent vikipèdia??
Aquests esquerranosos sempre tant classistes amb les fonts d'estudi.
Vés-hi tu a prendre vent, cregut!
Socialistes partidaris de la meritocràcia? Això sí que és insòlit! Sr. Director, veig que hi ha fauna força exòtica entre els seus lectors habituals.
El que no entenc és com un socialista es declara partidari de la meritocràcia i tot seguit ens remet a l'obra d'un altre socialista que n'era un ferm detractor.
Jeje, ben cert.
jajajajaja...
Sembla mentida, en la vostra ment unidimensional, qualsevol persona que us duu la contrària és sociata...
cada dia sou més trsitos!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici