Història d'un esclau
Quan pensin amb l'Estat democràtic, no els farà cap mal recordar la "Història d'un esclau" de Robert Nozick...
Reflexionin atentament sobre cada evolució, de la 1 a la 9:
"1. Tenim un esclau completament a mercè dels capritxos d'un amo cruel. L'apallissa sovint, el fa treballar a les nits, etc.
2. L'amo és més amable i només l'apallissa per infraccions especificades de les seves normes (no complir les quotes de producció, etc). Dóna a l'esclau una mica de temps lliure.
3. L'amo té un grup d'esclaus i decideix com distribuir les coses entre ells (menjar, dormir, etc) seguints uns principis raonables (segons la necessitat, el mèrit, etc).
4. L'amo permet als esclaus quatre dies lliures i els requereix que treballin només tres dies cada setmana a la seva plantació.
5. L'amo permet als esclaus d'anar a treballar a la ciutat (o allà on vulguin) a canvi d'un salari. Només els exigeix que li enviin tres setenes parts d'aquest salari. També conserva la potestat de cridar-los a la plantació de nou si sorgeix alguna emergència que l'amenaça; i abaixar o apujar els tres setens que els exigeix del seu sou. També conserva el poder de restringir la participació dels seus esclaus en activitats perilloses que amenacin el seu retorn financer, per exemple: escalar muntanyes o fumar.
6. L'amo permet que tots els seus 10.000 esclaus, excepte tu, votin i prenguin decisions col·lectives. Hi ha discussions lliures i obertes i tenen el poder de determinar a quin ús posen el percentatge que decideixin quedar-se del sou de cadascun (el teu inclòs), quines activitats cal prohibir, etc.
[En aquest pas, si és irreversible, es pot considerar que es produeix un canvi d'amo: de l'anterior ara l'esclau passa tenir-ne 10.000.
7. Tot i que encara no pots votar, et donen la llibertat d'entrar a les discussions dels 10.000, intentar persuadir-los perquè adoptin polítiques i perquè et tractin a tu i a ells mateixos d'una determinada manera. Aleshores ells voten per decidir sobre les polítiques que cobreixen el gran abast del seus poders.
8. En reconeixement de les teves aportacions a la discussió, els 10.000 et permeten votar en cas d'empat. Després de la discussió poses el teu vot dins d'una papereta segellada i ells voten. En l'eventualitat que es produeixi un empat, obren el teu sobre i compten el teu vot. Encara no s'ha donat mai aquesta circumstància.
9. Llencen el teu vot amb el de tots els altres. Si estan empatats, el teu vot decideix. Si no, no té absolutament cap efecte sobre el resultat electoral.
I ara la pregunta és, quina transició del cas 1 al cas 9 fa que deixi de ser la història d'un esclau?"
Robert Nozick. Anarchy, State and Utopia.
enviat per El Director a la/es
11:27 p. m.
7 comentaris:
Sr. Coll, cap comentari prepotent al respecte?
En el pas 6: no és el mateix una decisió col.lectiva que la de l'amo. Si per esclau entens que sempre hauràs de fer alguna cosa que no t'agrada, felicitats, ja ho has descobert. I a més a més, els reis són els pares, la terra no és plana...
Així si els teus amos són un matrimoni, ja "no és el mateix"?
No deixes de ser un esclau en cap cas. Mentre l'estat tuteli ni que sigui una mínima porció de la teva vida, sempre seràs un esclau. Una de les moltes proves de que som esclaus és que, si hom volgués deslligar-se de l'estat però continuant vivint en el lloc on ho ha vingut fent habitualment, no ho podria pas fer. De seguida et posarien multes per no pagar contribucions, per no renovar el DNI, per no portar els fills a escola, etc, etc, etc...
Doncs no, ja no seria el mateix. Perque dues opinions no és el mateix que una (a la gent de lletres us han ensenyat que 1 és diferent de 2, no?). Però com ja deia en el primer post, sempre hauràs de fer coses que no t’agradin i si això és ser un esclau, ho seràs sempre.
Per entendre’ns: Suposem que hem de prendre decisions. La millor manera de prendre una bona decisió és amb la Veritat a la mà. Ara bé, això no és tan fàcil perque cadascú la veu com vol, la Veritat. Pero si hi ha molta gent que opina és molt provable que la mitjana estigui més a prop de la realitat que una opinió agafada a l’atzar. Problema: les opinions són discretes a l’hora de votar. Problema: la demagògia. Però aquests temes ja els van discutir els grecs fa més de 2000 anys. Mira els altres sistemes i tria o inventa’n un de nou i explica’l. Si realment és tan bo el teu sistema acabarà triomfant. Però diria que el teu model és el de Plató en què tu ets el filòsof…
A veure, científic, això de dir "que dues opinions no és el mateix que una" és una estupidesa que fins i tot algú de lletres (i no és el meu cas) pot identificar. Quan pregunto si és el mateix o no no vull dir, evidentment, si són dos circumstàncies ontològicament iguals, de la mateix manera que no són ontològicament iguals una violació anal que una violació vaginal, però pel que fa a la dimensió rellevant, és a dir, si segueix sent esclavatge o no, em sembla que poc importa el nombre d'amos que tinguis. Ho entens així o massa lletra?
Quina gràcia quan intentes provocar. Evidentment, que és gairebé igual 1 i 2 per aquest cas. De la mateixa manera, que al ser tan diferents de 10.000 o de milions de persones (com en el cas dels països) el teu exemple del matrimoni no té cap mena de rellevància. La importància ve donada pel fet que és un nombre gran o petit i aquests adjectius varien en funció del tema tractat; però en tot cas el nombre és important.
Per cert, m'ha agradat l'exemple de la violació.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici