divendres, d’agost 29, 2008

Eleccions

Dues coses a comentar: el discurs d'acceptació de l'Obama i la candidata republicana a la vicepresidència, Sarah Palin.
Del discurs suposo que no queda gran cosa a dir. Com cada quatre anys, des dels temps de George Washington, un nou il·luminat predica que ara sí, que ara la situació és tan dramàtica pel país que no n'hi ha prou amb un canvi d'administració convencional, és el moment de fer les coses d'una altra manera, restaurar el somni americà, retornar l'esperança i la confiança en aquest país, acabar amb les pràctiques endogàmiques de Washington DC, etc, etc. Si miren el discurs del candidat George Bush el 2000 veuran que no diuen coses gaire diferents. A mi em molesta bastant tot aquest ambient de canvi d'era en què els candidats pretenen instal·lar-se a cada elecció. I em fa encara més rabia que els periodistes els segueixin la corrent.
Extractes del discurs:
"I get it. I realize that I am not the likeliest candidate for this office. I don't fit the typical pedigree, and I haven't spent my career in the halls of Washington".
"You have shown what history teaches us - that at defining moments like this one [i com el 1960, 64, 68...2000, 2004, no?] the change we need doesn't come from Washington. Change comes to Washington."
Vaja, xerrameca típica de candidat presidencial. El discurs té algun moment emocionant, quan parla de la seva àvia, per exemple. A mi, però, m'ha deixat una mica preocupat per una cosa: l'absència absoluta d'humor. Me l'he llegit i escoltat de dalt a baix i no hi he trobat ni un sol comentari d'autoparòdia, ni un sol acudit, res de res. Em preocupa. Em temo que Barack Obama no sigui un d'aquests il·luminats que es prenen massa seriosament, que no són capaços de riure's una mica d'ells mateixos i de la gran comèdia que interpreten com a candidats presidencials. Als discursos de George Bush sempre hi ha aquest gest de complicitat, algun comentari irònic, autoburlesc. La setmana que ve veurem què fa McCain, tot i que em temo que també és dels que es pensen de veritat que redimiran Amèrica i el món dels seus pecats. Mala tria, aquesta vegada.
I sobre la Sarah Palin, bé, em sembla que el McCain l'ha encertat molt més que l'Obama, amb això del vicepresident. I anunciar-ho ara és una manera brillant de robar-li protagonisme després del discurs. I el que diu tothom: atraurà vots de la Hillary, és jove, ve d'Alaska (es veu que com més lluny de Washington millor) i la veritat és que no en sé gran cosa més. Es veu que va estudiar periodisme. Això si fos a Espanya em preocuparia, però afortunadament als Estats Units un no s'especialitza com aquí des de primer de carrera, així que deu saber alguna cosa més (de fet té un minor en political science, també).

1 comentaris:

Blogger Jordi Coll ha dit...

He trobat una altra frase del Biden: "My state was a slave state."

Estic content per la selecció de la Palin. Tenia por que escollís el moderat del Pawlenty i descartat el Romney pel tema de les cases, era la meva opció preferida.

1:20 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici