Drames

El Néstor Ortiz, un mexicà de les rodalies de la capital, fa 10 anys que viu a Califòrnia amb els seus dos fills. Un il·legal, que en diuen. Fa un parell de setmanes, en un control rutinari de trànsit, una patrulla el va detenir perquè no portava carnet de conduir. De fet no en portava perquè no en tenia. Els sense papers no en poden tenir. Després de 10 anys als Estats Units, una família, dos fills, una casa als afores d'una ciutat californiana i un Chevy Suburban al seu nom, el Néstor s'esperava ahir davant la porta de ferro negra per on cada dia els oficials d'immigració nord-americans empenyen a uns 700 mexicans, entre San Diego i Tijuana. Un deportat més. Algú ha pintat amb lletres ben grans "The End" a la paret, al costat de la porta.

És la tercera vegada en 10 dies que el Néstor passa per aquí. Primer va intentar tornar pel desert d'Arizona, després de pagar 3000$ a un "guia" i l'últim intent el va fer escalant una reixa rovellada de 7 metres entre San Ysidro i Tijuana. Encara va amb crosses i els metges que l'examinen quan arriba a Mèxic diuen que pot perdre un peu a causa de les ferides que arrossega.

Un cop a Tijuana, per tercera vegada, truca a la seva família, a Califòrnia. Els diu que amb prou feines pot caminar del dolor i que no ho pot tornar a intentar. És una conversa dura, el Néstor plora quan es despedeix del seu fill de 17 anys. Després parla amb el seu fill més gran, de 23 anys. Li demana que tingui cura del petit i li recomana que posi el cotxe al seu nom.

Doncs ara pensin que cada dia hi ha 700 mexicans, amb històries semblants, moltes segur que encara més dramàtiques, que travessen aquesta porta infame. I aquest només és un dels punts de deportació cap a Mèxic.

I saben quin acostuma a ser l'argument que permet a tants nord-americans i europeus dormir ben tranquils mentre els seus governs cometen aquestes salvatjades? No ho endevinen?

L'Estat del Benestar.

És per això que sempre dic que els tinglados occidentals que reben aquest nom són doblement immorals: primer perquè descansen sobre el principi d'expropiar a uns el seu treball perquè en gaudeixin uns altres i segon perquè serveix a molts il·luminats per legimitar el règim d'apartheid nacional on estem instal·lats.