dilluns, d’agost 25, 2008

Eleccions als EUA

S'acosten eleccions als Estats Units i suposo que la massa progressista europea té intenció, com és habitual, de desitjar (perquè afortunadament és l'únic que poden fer) que guanyi el candidat demòcrata. A mi, si volen que els ho digui, em satisfà que ho tinguin tan clar, especialment perquè faria molt més dolça la victòria republicana. Recordo amb especial tendresa la victòria històrica de Bush el 2004, davant del multimilionari francòfil John Kerry: alguns amics americans de seguida es van enfundar samarretes amb la llegenda "Take this liberal, 4 more years!". Jo, per la meva banda, sempre vaig preferir l'eslògan, menys agressiu i molt més informatiu, "Bush is a socialist".
En fi, ja em perdonaran que no pugui evitar posar-me una mica sentimental quan recordo que a vegades les coses no surten com els progres voldrien.
He de dir, de totes maneres, que a mi els republicans no em fan gaire el pes; al cap i a la fi, des de 1981 hem tingut 20 anys de presidents republicans i encara no ens hem desempallegat del Medicare, el Medicaid ni altres projectes col·lectivistes per l'estil. Tampoc no han acabat amb les subvencions a l'agricultura, no han abolit els aranzels comercials i la frontera mexicana (i aviat la canadenca) és cada dia més inexpugnable, així que de liberals res de res. A més hi ha el tema de les traves a la investigació amb cèl·lules mare, als matrimonis homosexuals, al consum d'alcohol i drogues (gairebé la meitat dels presos als EUA ho són per culpa de l'absurda lluita governamental contra les drogues), la guerra de l'Irak i l'aberració de Guantanamo. És veritat que si Hillary Clinton s'hagués sortit amb la seva durant el mandat del seu marit ara els Estats Units viurien sota la llosa de la medicina socialitzada que tan bé coneixem els europeus. I és veritat també que els pitjors presidents nord-americans del segle XX, F.D.Roosevelt i Jimmy Carter, són tots dos demòcrates de pedra picada. Del primer encara en paguen la factura ara i al segon el van despatxar abans que pogués fer gaire mal (anava a dir el mateix de Kennedy, però m'ha semblat massa cruel). Però el que també és evident, comptat i debatut, és que els republicans no són un exemple de liberalisme gaire notable.
Dit això, ara comença la convenció demòcrata i em sembla interessant fer una ullada cínicoliberal al ticket d'aquest partit. Començaré per Joe Biden, el futur aspirant a la vicepresidència.
Com que no sóc, a Déu gràcies, cap analista polític, seré molt breu:
"I mean, you got the first mainstream african-american who is articulate and bright and clean and a nice looking guy. I mean, that's a storybook, man!"
Joe Biden sobre Barack Obama, 31 de gener de 2007.
"You cannot go into a Seven-Eleven or Dunkin Donuts unless you have a slightly indian accent"
Joe Biden sobre els indis a Delaware.
Ja en seguirem parlant més endavant.

1 comentaris:

Blogger Jordi Coll ha dit...

Gitmo: Come for the sun, stay for the interrogation.

La segona frase del Biden no la coneixia, però és ben digne del ND.

1:36 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici