Quebec

Sóc a Montreal des de divendres al vespre. Quebec. Aquesta vegada no he creuat l'Atlàntic només per fer bullir l'olla a Manhattan de restaurant en restaurant amb corbates de barres i estrelles, ni per escriure pamflets antiecologistes per una fundació finançada per Exxon (aquesta és l'experiència que amb més orgull explicaré als meus fills, perquè prenguin exemple) i tampoc per anar a corroborar empíricament com perdem el temps a la universitat espanyola, com em tocava fer a Boston; ara treballaré i a sou d'un govern, com a bon economista liberal.

Al Quebec existeixen unes entitats públiques locals que es dediquen a proporcionar recursos a joves emprenedors que no tenen accés al crèdit bancari. Doncs bé, aquí em tenen. No s'espantin, segueixo pensant que és immoral que l'Estat s'encarregui de res més que no sigui la protecció dels drets de propietat, però vinc a veure què s'hi cou en aquestes oficines i sobretot què expliquen els emprenedors, si és que me'n deixen veure algun. És curiós això dels emprenedors: són la particula bàsica de l'economia productiva i la musa de les odes liberals a l'economia de mercat i en canvi no se m'acut un lloc on sigui més difícil trobar-ne algun que a les millors facultats d'economia del planeta. A mi mateix em fa una mandra que no se la poden imaginar començar a pensar en fer una empresa per satisfer els seus capritxos. Però el cas és que n'hi ha, costa de creure però és així.

De fet tot això ho explicava perquè tenia pendent parlar del tema aquest del dret a vot dels immigrants i quan fa cua a l'aeroport perquè una funcionària sense estudis superiors (com jo, de fet) li doni el vist-i-plau per entrar a treballar, un sempre es mira totes aquestes coses amb una perspectiva més...il·lustrada. Se m'ha fet tard, ho deixo per demà. Ja veuran com ens ho passarem molt bé, aquestes setmanes.