Crisi
Els opinadors progres ja fa dies que fan soroll i embruten papers amb les seves idees sobre la crisi dels mercats financers. No cauré en el parany d'intentar explicar-los jo què passa, evidentment, perquè no en tinc ni idea. I si volen un consell, per a la majoria de vostès, especialment si no són economistes, és que no ho intentin entendre. No val la pena l'esforç (i els resultats serien, en la majoria de casos, ben incerts). És més complicat del que es pensen.
Però sobretot, no facin ni cas de ningú que en parli sense ser economista. No sé si se'n recorden d'aquell anunci que passava el govern fa uns anys, amb una peixatera recomanant medicaments a les clientes. El missatge venia a ser que cadascú hi entén d'unes coses i no d'altres...doncs això, oblidin tot el que hagin llegit sobre la naturalesa i causes de la crisi que no vingui d'un economista. I en aquest cas, igualment, molta precaució. Molta, perquè veig que fins i tot el Nobel Joseph Stiglitz es deixa portar per l'eufòria progre i l'altre dia comparava els problemes actuals en alguns mercats amb la caiguda del mur de Berlín.
En fi, el cas és que he sentit dir que aquesta crisi acaba d'una vegada per totes amb la ideologia del "lliure mercat" i que torna la regulació, l'Estat, la cosa pública, les agències governamentals, bla, bla... Bé, si és tan senzill com això, si una crisi financera permet condemnar a les calderes de l'infern al capitalisme, em pregunto què fa que tots aquests "intel·lectuals" no siguin anarquistes radicals després del tast que el segle XX ens ha ofert de les meravelles del poder governamental.
enviat per El Director a la/es
11:45 p. m.
8 comentaris:
Ja ho deia Ayn Rand:
"One of the methods used by statists to destroy capitalism consists in establishing controls that tie a given industry hand and foot, making it unable to solve its problems, then declaring that freedom has failed and stronger controls are necessary."
Arbeit Macht Frei
Aquest lema, molt trist en el moment en què es va fer servir, avui dia resulta d'allò més adequat. Si treballes molt (però molt, molt), potser algun dia, d'aquí a 40 anys sent optimista, podràs comprar-te un piset pagant al comptat, sense haver-te d'hipotecar; i, per tant, en aquell moment seràs lliure.
Jordi, què has fet a la teva vida per creure que la teva opinió és més respetable que la d'un Nobel? A què et dediques?
Sóc lector del teu bloc des de fa temps. Evidentment, no ho sóc per afinitat amb els teus pensaments. Llegir-te és com mirar una peli de de psicòpates...no m'agraden, ho passo malament, però me les trago senceres. En ambdós casos, suposo que m'atrau veure i llegir a gent mentalment malalta. De fet, també he llegit el Mein Kampf.
Bé, després de divagar una mica, em pots respondre a la meva pregunta inicial, Jordi? A què et dediques? Què has fet a la vida per creure't tan superior a la resta? Ets millonari? Tens moltes empreses? Estàs fent un doctorat a Harvard?
T'ho pregunto seriosament, tinc curiositat per saber a què es deguda aquesta manera de pensar. Deus ser el puto amo per anar amb aquests aires, no?
Deixe't estar d'històries, anònim. L'única explicació a això que et qüestiones és ben simple: en Jordi de la Torre té entre 21 y 22 anys.
ah ok, és el que em temia doncs; en Jordi és el típic yogurín que per estudiar a ESADE ja es creu algú.
Noi, encara has de viure molt, com tu n'hi ha una pila.
1. No estudio a ESADE, estudio a la UPF.
2. No crec que la meva opinió sigui "més respectable" que la de cap premi Nobel, però tampoc no crec que les OPINIONS POLÍTIQUES, repeteixo: POLÍTIQUES, d'un científic (encara que tingui el Nobel) siguin "més respectables" que les de ningú. I aquesta comparació de l'Stiglitz, que jo sàpiga, no li han publicat a cap revista científica.
Ara explica'm tu quina frase del meu post et permet acusar-me de totes aquestes tonteries que dius.
El que jo trobo estrany és que la mínima tonteria de l'estat et fa posar el crit al cel i "rajes" a saco; i ara que se sospita el contrari ni un economista, ni un premi nobel ho poden explicar perque és massa complicat. Fins i tot tu dius que no ho pots explicar i puc entendre el mal que et fa.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici