Conseller ecologista

Consell als de segon

L'amic C, company de la facultat, m'envia aquest text perquè creu que pot ser útil als estudiants de segon de la Pompeu:

"Tinc entès que els estudiants de segon d'economia de la UPF estan en període de preinscripció de les assignatures per al curs vinent, així que per un atac de filantropia difícil de justificar se'm fa impossible resistir la temptació d'oferir-los un breu consell, d'estudiant a estudiant i que quedi entre nosaltres: quan us matriculeu veureu que al segon trimestre de tercer apareix una assignatura obligatòria (o troncal, qualsevol de les dues categories és igual d'aberrant) que es diu Sector Públic I. He de confessar que, ingenu de mi, quan la vaig veure em va semblar que prometia, que podia ser interessant. Bé, no ho és, en absolut, però com que no teniu altre remei que agafar-la si us voleu llicenciar, seguirem com si no ho sabéssiu.

Afortunadament, el que sí que podeu fer és escollir el grup i aquí hi ha la clau: dos grups els fa el Guillem López Casasnovas i l'altre l'Humberto Llavador. Jo, quan vaig escollir grup, vaig deixar-me portar pel nom i l'enorme llista de referències al Google que apareixen del primer. Error gravíssim. A dia d'avui puc assegurar-los que el Guillem López Casasnovas és el pitjor professor que m'ha impartit mai una classe a la Universitat Pompeu Fabra. Feu-me cas, és molt dolent, no és cap broma. I mireu que jo no acostumo a molestar-me a aconsellar ningú en temes com aquest, però el cas és tan flagrant que em semblaria pecar per omissió no informar-vos. Transmet tan poc entusiasme per l'assignatura que a les seves classes un no para de plantejar-se si no hauria fet millor estudiant una altra carrera. Se li nota a anys llum que no té cap gust per ensenyar-nos res, fa servir un to de veu monòton i mig despectiu durant totes les classes (això les que fa ell, perquè unes quantes classes teòriques les va encolomar a l'assistent, cosa que vista en la distància encara va resultar ser una benedicció). L'assignatura en sí no és gaire difícil, quatre reflexions sobre economia pública sense gaire profunditat ni interès, però el cas és que de 100 persones que, si fa no fa, estaven matriculades al meu grup, els aprovats no van arribar al 40%. Això a priori no té perquè ser un senyal de professor dolent, però en aquest cas, i si teniu una mínima confiança en el meu criteri, per petita que sigui, us asseguro que ho és. En fi, l'Humberto Llavador fa una classe molt correcta, si no teniu problemes amb l'anglès no ho dubteu ni un moment, apunteu-vos al grup 1."

C.

Conte de l'1 de maig

Expliquen que a Michigan, no fa gaires anys, l'amo d'una fàbrica no acabava d'estar satisfet amb el rendiment dels seus treballadors, que a més no paraven de protestar per la feinada que tenien. Amb la vocació emprenedora que el caracteritzava, va decidir provar el següent experiment: si fins aleshores cobraven 5$ l'hora i en treballaven 8 cada dia de dilluns a divendres, ara els oferiria 40$ per cada 100 peces (el que fins aleshores produien amb les 8 hores diàries). Doncs bé, diu la llegenda que l'endemà, a migdia, tots els obrers eren a casa amb la feina feta.

Que passin un bon dia del treball.