dijous, de maig 01, 2008

Conte de l'1 de maig

Expliquen que a Michigan, no fa gaires anys, l'amo d'una fàbrica no acabava d'estar satisfet amb el rendiment dels seus treballadors, que a més no paraven de protestar per la feinada que tenien. Amb la vocació emprenedora que el caracteritzava, va decidir provar el següent experiment: si fins aleshores cobraven 5$ l'hora i en treballaven 8 cada dia de dilluns a divendres, ara els oferiria 40$ per cada 100 peces (el que fins aleshores produien amb les 8 hores diàries). Doncs bé, diu la llegenda que l'endemà, a migdia, tots els obrers eren a casa amb la feina feta.
Que passin un bon dia del treball.

12 comentaris:

Blogger Moré ha dit...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

1:29 p. m.  
Blogger Moré ha dit...

El dia del pa amb tomàquet es menja pa amb tomàquet. El dia de la marmota es mira la marmota. El dia de la platja la gent va a la platja. però, és que el dia del treball està fomentat pels de la cultura del "NO" : Avui NO treballen... quins "bemols". I aquests són els qui ens volen donar lliçons i manipular les nostres vides? Au va, home, au va!!!

1:31 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Es un gran conte amb un gran missatge.

8:53 p. m.  
Anonymous amic de la pompeu ha dit...

La llegenda també diu que el cotxe de l'amo va aparèixer amb les rodes punxades i un cartell que deia: "lliberalls fills de puta, si ens permeten la redundància".

6:10 p. m.  
Anonymous amic de la pompeu ha dit...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

6:27 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Amic de la pompeu.

Ja se que de geografia vas curt. Ho se.

Per tant entenc que no sapiguis que els ordinadors d'USA son configurats en angles i no hi tenen accents als teclats.

I be, sobre la meva tornada... Ara estic passant una setmana a Greenwich, Connecticut, prop de Nova York. El dia 16 tornare i llavors espero que ja t'hagis creat un usuari perque em puguis intentar ofendre al meu blog. Dic intentar perque no ofen qui vol sino qui pot.

7:33 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

També diu la història, que tu li dius llegenda però, bé, a part d'aquest error lèxic, també diu la història que se les havia tancat a la nau industrial on treballaven, per tal de que no es poguessin moure del lloc de treball i així en la seva abiduría l'empresari pretenia augmentar la producció i els benficis.
Però casualment, es va crear un foc que ràpidament es va extendre per l'interior de la nau i que es va propagar gràcies a tot el material tèxtil inflamable que hi havia.

El que és més interessant del que tu anomenes llegenda, és que les dones que hi treballaven no van poder sortir de l'edifici i van morir totes incinerades per les flames.

Casualment això continua repetint-se, com el que va passar fa poc a Casablanca, a consequüencia d'un d'aquests tan intel·ligents i emprenadors empresaris, que va tenir aquesta meravellosa idea.

ROGER,

12:48 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

JOrdi, ja no escrius a la pàgina del sostres?

2:12 p. m.  
Anonymous Tautólogo ha dit...

Això que tu dius, Roger, va passar a Chicago. Chicago és a Illinois i no pas a Michigan.

Però està molt bé que remarquis els errors lèxics. Jo m'encarregaré dels geogràfics. Divisió del treball, ja saps.

4:09 p. m.  
Anonymous Teclats=geografia? ha dit...

Tautólogo, ja que t'encarregues de la geografia, m'agradaria fer-te una pregunta: el fet de que no SAPIGUIS (paraula que grinyola) que els teclats americans no tenen accents és un desconeixement geogràfic?

10:23 a. m.  
Anonymous tautólogo ha dit...

?

5:29 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

Jordi, no et cremis amb en MIquel COlomer, que no és ni la desena part d'imbècil que l'enric vila...

4:14 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici