diumenge, de setembre 23, 2007

Mercats en tot

Un diumenge d'agost passejava per Richmond, capital de Virgínia. El centre semblava abandonat, amb l'única presència, dispersa, de homeless que miraven de protegir-se de la calor atroç entre capses de cartró i quatre parracs bruts al damunt. Viuen en la misèria més absoluta, sí, però el fet és que disposen d'un actiu pel qual milions de persones al món pagarien fortunes: un passaport dels Estats Units d'Amèrica, la valuosíssima nacionalitat nord-americana. Una aproximació empírica informal (la meva passejada) sembla indicar que aquests senyors no saben, no poden, treure el millor rendiment d'aquest actiu. Altres persones, dels drets que inclou posseir aquesta nacionalitat, serien capaces de treure'n molt més profit. En aquests casos el mercat ofereix una solució ràpida, neta i senzilla: la compra-venda.
De la mateixa manera que vostè es pot vendre la casa i comprar-se'n una de més barata no veig perquè no ha de poder fer el mateix amb la nacionalitat, vendre-se-la i... comprar-se'n una de més barata! El mercat mundial de passaports, en versió legal. A la llarga, tothom acabaria amb la seva nacionalitat òptima.
A més, l'existència d'aquest mercat permetria calibrar, amb una ullada als preus del dia, les perspectives generals de cada país i les seves fluctuacions al llarg del temps.
M'agadarà saber l'opinió dels lectors i d'altres col·laboradors.

14 comentaris:

Anonymous Marcos ha dit...

doncs la meva és que no vull la nacionalitat americana ni mort, ni regalada, que se la fotin al cul. NO val una merda.

4:22 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

...per cert, el 6 d'octubre marxo al Canadà. NO he estat mai. Espero que no sigui tan patètic com els EEUU. Si més no, retrobaré un amic Cubà (sobra dir que és dissident. Si no ho fos, no seria amic, of course)

4:24 p. m.  
Blogger Moré ha dit...

Tota la vida he volgut ser "Llanito" i tenir passaport Britànic.

De fet comprar nacionalitats sempre s'ha pogut fer...

6:00 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

El dia que tinguis cor (aquest dia arribarà, segur) seràs un economista bestial. No tinc cap mena de dubte.

¿Hi hauria possibilitat de recompra (del passaport vull dir)?
¿Qui paga la repatriació (del homeless cap a Nigeria)?
¿Sota quin dret es fa (EEUU o Nigeria)?
¿El estats ho permetrien?
¿Una borsa mundial de passaports?

6:28 p. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

Em sembla fantàstic, així no hauríem d'anar perseguint americanes pel món. A la web de l'AVUI hi ha una notícia sobre ebay, on subhasten Bèlgica... per un euro!

7:02 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

M'encantaria vendre'm la nacionalitat espanyola i comprar-me la catalana, encara que fos molt més cara.

7:06 p. m.  
Anonymous Adso de Melk ha dit...

Potser preferiria comprar cartes de ciutadania abans que nacionalitats. Així m'evitaria caure en mans dels gestionadors de sentiments nacionals o patriòtics (per entendre'ns, nacionalistes)que no saben fer altra cosa que molestar el personal amb els seus dits acusadors i les seves Talibànies patriòtico-sentimentals (sobiranistes, abertzales, independentistes hispanòfobs, espanyolistes recalcitrants, iànquis d'himne i llagrimeta, Terricables, Sostres,etc. etc. etc.)Salutacions

8:23 p. m.  
Anonymous Artur ha dit...

Adso,

Després de llegir el teu comentari endevino que tú ets un d'aquells "ciutadans del món" que no pertanyen a cap pàtria, país, tribu o família. Bé, talibanitzar és una paraula vinculada, per exemple, a tallar les falanges dels dits femenins si les senyores musulmanes es pintaven les ungles. Imposar una dictudura teocràtica, un totalitarisme fonamentalista, a més, universalitzador, com és l'Islam, res té a veure en "sentir-se" d'un lloc, d'una família, d'un país o d'una cultura.

Estimar els nostres avis, les nostres tradicions, que no són més que treball, constància, respecte i tolerància, i si no, dóna un cop d'ull a la història de Catalunya, no és ni extremisme ni integrisme.

Et recordo que les comparacions histriòniques i esperpèntiques poc tenen a veure amb l'equilibri i la ciència, amb el coneixement i la racionalitat.

Endevino, doncs, una cert sentiment de rebuig als nacionalismes, però encara més si aquests són perifèrics.

El liberalisme és tolerància i respecte. Conseqüentment incloure els catalnistes, que són també nacionalistes, com a moviment gairebé de "sonats" t'empeny, ideològicament, cap a l'emissora de la Conferència Episcopal.

Salut i llibertat

8:53 p. m.  
Anonymous Adso de Melk ha dit...

Amic Artur:dius que després de llegir el meu comentari endevines una sèrie de coses, i que tal i tal... Doncs bé: endevines malament. Respecto tots els pobles,la seva història,la seva empenta, la seva voluntat de progressar.Però no accepto el pensament nacionalista vingui d'on vingui, sigui perifèric o no.El nacionalisme és nacionalisme, sense que cap adjectiu en suavitzi la maldat intrínseca de creure que la nació d'un és superior a la del veí. O no és aquest el sentit denotatiu de les paraules que acaven en "-isme"? Per tant no sóc espanyolista i abomino les imfàmies de la COPE. A Catalunya tenim molta gent excessivament fanatitzada amb el tema de la identitat i la nació, gent que sostén barbaritats com ara fer retornar els immigrants o segregar els qui parlen castellà.Només cal fer un tomb per certs blocs, alguns amb molt de renom, per cert. Ho trobo espantós. Per acabar, el dia que a Catalunya quansevol pressió nacionalista m'obligui a fer coses de les quals no en veig el sentit ni en tinc ganes (un detall com ara haber-me d'alçar del seient del Camp Nou quan sona l'himne dels Segadors)em plantejaré què hi faig en aquest país. Per sort aquest dia encara no ha arribat, perquè som un país molt més assenyat del que pot semblar. Res més, perdona el desordre conceptual, però és que vaig depressa. Salutacions

8:25 p. m.  
Blogger Odalric ha dit...

Adso,
ja ho veiem que ets votant del PSC-PSOE, no cal que ens facis un mapa.

A mi em sembla fantàstic que et consideris un ciutadà anacional i que per tant, només et moguis per estrictes interessos conjunturals. El que passa és que comentes que vivim en un país on el nacionalisme “encara” no t’obliga a fer coses per tu intolerables... com posar-te dempeus amb l’himne de Catalunya al Camp Nou.
És curiós que consideris la possibilitat d’excessos del cantó català i obvis els excessos del cantó espanyol.
No et preocupa si no pots fer un dibuix dels prínceps o cremar una foto del rei. Això per a tu no és “pressió nacionalista”, clar...

La teva és la clàssica visió miop que veu la palla en l’ull aliè abans que la biga en el propi.

Sobre el tema passaports, cal dir que els homeless als USA tenen mil cops més opcions de sortir de la misèria o la gana que un de Nigèria i per tant, caldria compensar aquest valor i això faria impossible l’intercanvi.
El nigerià mai podria compensar el valor...
El que sí es podria fer és que algú de Mèxic o Taiwan pagués aquest valor i tots sortissin guanyant. Uns tindrien la nacionalitat somniada i els altres tindrien uns recursos per poder iniciar una nova vida.

Suposo que la subhasta seria el mecanisme de màxima rendibilitat de l’actiu...

6:20 p. m.  
Anonymous Adso de Melk ha dit...

Odalric, tu també la pífies. No sóc votant del PSC-PSOE.Tampoc no he dit que sigui anacional. Només dic que tota nació que porti l'afegit del nacionalisme no m'interessa, ni la meva ni la de ningú.Tampoc crec que quedi implícit que faig la vista grossa amb els excessos de l'espanyolisme. Ho diré ben explícitament, per aquells que tendeixen a simplificar i que no entenen que criticar el nacionalisme català no implica defensar el nacionalisme espanyol: abomino de les fantasmades espanyolístico-folklòriques del nacionalisme espanyol.
Jo he dit que no em preocupi el tema de les fotos i els dibuixos? Que no sigui pressió nacionalista? Ho he dit? Juraria que no...
Per cert, no sóc dels que crema fotos de tot el que no li agrada. I que consti que la monarquia espanyola la considero un anacronisme. Però si mai vull fer quelcom d'eficaç per suprimir-la, intentaré crear un partit, assolir poder o influència sobre el poder, canviar les lleis, i instaurar la República. Com que no ho faig, entretant callo i em foto. Ho veig més digne que fer l'espectacle de cremar fotos d'una persona, cosa que encara li dóna més entitat a ulls dels espanyolistes recalcitrants. No sé si mé d'un no entendrà la subtilesa de la meva posició (perdoneu la fantasmada), però és que hi ha moments que sembla que la ofuscació d'alguns els impedeix llegir bé.
Salutacions cordials

7:21 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

Hola Jordi, crec que et podries afegir a la “festa dels diaris” i fer algun comentari sobre el chauvinisme. Per exemple, aquells que compren un Seat i no un Opel per què el primer està fer a Martorell (casa nostra) i el segon a Figueruelas. Quina gala d’intel·ligència! No cal mirar disseny, prestacions, preu. Basta saber que “és nostre” (sota el propi criteri o el inculcat per interessos obvis) i prou.

9:13 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Marcos, estàs enamorat del Jordi?

9:51 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

anònim: sento una certa admiració pel Jordi, també és cert que quan hi ha un linxament m'agrada posar-me al costat del linxat (i més si aquest linxament és injust, com el que va patir el Jordi fa poc) però fins al dia d'avui, encara no hi ha hagut cap home capaç d'enamorar-me. Tan sols dones, i es poden contar amb els dits d'una mà. per què m'ho preguntes? Ets dona? estàs bona i en edat fèrtil? parlem-ne!

7:43 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici