Rawls i justícia

Fa uns dies vaig començar A theory of justice de John Rawls. Al capítol 1, Justice as fairness, Rawls exposa sintéticament la idea del 'vel de la ignorància' com a mecanisme hipotètic per determinar el principis de justícia que han de configurar l'estructura bàsica d'una societat. M'agrada la idea. Després fa un pas més i aventura quins serien a grans trets els principis als quals s'arribaria en aquesta situació hipotètica, instrumental:

'The persons in the initial situation would choose two rather different principles: the first requires equality in the assignement of basic rights and duties, while the second holds that social and economic inequalities, (...), are just only if they result in compensating benefits for everyone, and in particular for the least advantaged members of society'.

També m'agrada el primer principi. El segon no. Vegin com el justifica Rawls:

'The intuitive idea is that since everyone's well-being depends upon a scheme of cooperation without which no one could have a satisfactory life, the division of advantages should be such as to draw forth the willing cooperation of everyone taking part in it, including those less well situated'

No m'agrada el principi i no em convenç la justificació que ofereix el filòsof si de què es tracta, estrictament, és de definir uns principis de justícia. La justificació que ofereix em sembla de pura eficiència: cal donar a tothom alguna cosa i no permetre que uns progressin si tothom no millora també la seva situació... perquè no ens tirin enlaire l'invent! Potser sí, però això què té a veure amb la justícia?

Una qüestió tangencial: els sembla que la transició espanyola a la democràcia va ser un procés just? Repeteixo: just. No m'interessa que m'expliquin si s'havia de fer així perquè no hi havia altra manera, etc. Consideracions de justícia, res més.