Reflexió
És fàcil sentir que ens interessa més el futur que el present, que traiem més satisfacció de l'espera per allò que desitgem que no pas de la possessió efectiva, del consum immediat, etc. Bé, el fet és que si tot això fos, en general, cert, els tipus d'interès serien negatius.
enviat per El Director a la/es
2:40 a. m.
4 comentaris:
mmm, puede ser ..
Efectivament, en general aquest sentiment s'oposa a la racionalitat financera. Hom prefereix posseir un bé ara que no pas en el futur, ja que així és major la probabilitat de fer-ne ús durant més temps i alhora es minimitza el risc de què factors imprevistos n'impedeixin el gaudi futur —més i més probables a mesura que augmenta el temps d'espera per a l'obtenció del bé—. Per aquest motiu en el present es redueix la valoració que donem a un bé futur —el tipus d'interès—, que estarà influïda per la informació i la certesa que disposem sobre l'esdevenidor: a major seguretat, menor tipus d'interès. Idealment, aquest és zero quan ens resulta indiferent tenir el mateix bé ara o després d'un determinat període d'espera (tenim confiança plena en el futur). La preferència per l'ajornament del consum d'un bé per damunt del seu consum immediat implica l'increment de la nostra estimació del temps futur en el moment present i en conseqüència veuríem tipus d'interès negatius.
Els tipus d'interès van ser negatius a espanya durant molt de temps. Es tractava, però, dels tipus d'interès reals (contant la inflació). Suposo que et referies als nominals.
Jejejej. No haviem quedat en mantenir el rigor?
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici