11 de setembre

Som als volts de l'11 de setembre i com és tradició els polítics locals aprofiten per fer-nos sentir tot el que han generat sobre això del catalanisme, la nació, etc. Hauran notat que és un tema que no m'apassiona gaire, de fet no en parlo pràcticament mai. També hauran advertit que no sóc gaire donat a l'exaltació dels sentiments de pertinença a entitats col·lectives. En principi jo no crec que tingui cap deure postitiu (per exemple, el de pagar-li l'educació) amb un ciutadà de Matadepera que no tingui també amb un ciutadà de Somàlia. L'Estat del Benestar, si fa alguna cosa, és precisament limitar l'esforç redistributiu al conjunt d'habitants d'una àrea geogràfica limitada per unes fronteres administratives, perquè estaran d'acord amb mi que els diners per 'redistribuir' són finits, escassos, i un euro transferit a Extremadura o al Baix Llobregat és un euro no transferit a un altre lloc, com podria ser Somàlia. A mi tota la cantarella del dèficit fiscal català em sembla absurda. El dèficit fiscal és precisament l'essència de l'Estat redistribuidor que tan agrada als nostres polítics (catalans i espanyols). I un cop robats, a mi m'és igual que els meus diners se'ls gastin a Viella o a Valdemoro. Jo el que vull és que no me'ls prenguin, així de senzill. Veure els polítics de l'esquerra catalana (PSC, CiU, ERC, ICV, per ordre creixent d'esquerranor) queixant-se del dèficit català és un espectacle més aviat patètic. Em pregunto perquè un ciutadà individual pot tenir dèficit fiscal i el conjunt de Catalunya (en definitiva, la suma de ciutadans de catalunya), no. Volen acabar amb els dèficits? Jo també: menys estat i més mercat.
Algú m'ho ha preguntat alguna vegada, ho repeteixo: sóc partidari de suprimir avui mateix tot aquest tinglado post-franquista de les Autonomies, començant per la Generalitat i l'Estatut comunista que ens van fer empassar fa poc i que espero que el Tribunal Constitucional deixi en no res. I sí, també sóc partidari de la independència de Catalunya. Tot el que sigui fragmentar, esberlar, fissurar el poder de l'Estat em sembla un avenç.