Els peatges

L'artilleria mediàtica progressista ha començat el seu bombardeig habitual de xifres i gràfics sobre inversió i més inversió dels governs socialistes (tots en aquest país), en preparació pel pas de la infanteria electoral pel terreny, que cada dia deuen veure més difícil d'aconseguir, de l'1 de novembre. Un dels clàssics, com és tradició, és el dels peatges i el mític rescat. És gros que per una cosa que fem bé en aquest país, tenir peatges, ens hagin d'amençar cada 2 o 3 anys d'eliminar-los. Una cosa està molt clara: algú ha de pagar el manteniment d'unes carreteres de circulació ràpida com són les autopistes. Estem d'acord que el servei "circular ràpidament d'un punt a l'altre del país" té un cost elevat i d'alguna manera s'ha de sufragar. El model del peatge consisteix, simplement, en fer recaure aquest cost sobre l'usuari del servei. És el model estàndard en tota mena de béns i serveis: si vull un cafè pago un euro, si vull un bitllet d'avió em connecto a Internet i poso el número de la meva targeta de crèdit i si vull circular per una autopista suïssa he de fer efectiu, tan bon punt passo la frontera, la quantitat que em demana un eficient empleat de les autopistes per col·locar-me un adhesiu al vidre del cotxe i poder circular per aquestes vies tan ben fetes. Senyors, algú ha de pagar tot el personal que es dedica al manteniment d'una infraestructura d'aquestes dimensions i les inversions necessàries pel seu bon funcionament, això no es pot negar.
Això de les autopistes grautïtes, doncs, és senzillament mentida. Imagini el lector que decideix convidar-me a sopar al Drolma, cosa que jo li agrairia en gran manera, paga els 400 € que li costarà l'àpat pels 2 i encabat em veu anant de taula en taula exclamant-me de la meravella que és això que un restaurant de tanta qualitat sigui...gratis. Perquè bé és cert que jo no he pagat res, no? Doncs així de gratis són les autopistes "sense peatge".
Rescatar peatges, doncs, no vol dir altra cosa que transferir el cost de l'usuari al contribuent. A partir d'ara no pagarem en funció dels desplaçaments que fem per autopista sinó en funció de la nostra renda (impostos directes) i del nostre consum general (impostos indirectes). Però pagar, com sempre, es paga igual. De fet, possiblement molt més encara, donat que amb el nou model només els contribuents a Catalunya hauríem de pagar per aquests peatges. Si un francès, un alemany o un marroquí (i no és poc habitual que les utilitzin aquests individus) circula per una autopista catalana, no haurà de fer front a cap cost pel que fa a l'autopista. Ara paga peatge com tothom. El cost pels catalans, doncs, serà com a mínim igual i amb una elevadíssima probabilitat superior.
Una altra implicació del nou model, si se'm permet recórrer una vegada més a la teoria microeconòmica de l'oferta i la demanda, serà l'encara major saturació de les autopistes en hores punta. Perquè estem d'acord que una baixada del preu provoca un augment de la demanda, no? Si l'ús de l'autopista passa a ser gratis, no cal ser gaire espavilat per veure que haurem de sortir amb més temps (hi haurà més gent disposada a circular per autopista, a cost zero) i una altra vegada estem amb el que deia ahir del cost del temps. Hi ha poques coses que tingui tan clares com el gran error que seria el famós rescat de les autopistes. Ara bé, també és veritat que d'un país que té el partit comunista al govern (ICV), si se li exigeix una mínima consistència no es pot mantenir ni un minut més un sistema tan encertat com el del peatge. És qüestió de coherència.