dissabte, de setembre 30, 2006

La immigració

D'entrada, com a liberal, em sembla molt bé la lliure circulació de persones (com la de tot). Sempre que no només sigui en això que som liberals, és clar. Dit en altres paraules: papers per a tothom però abans suprimim l'Estat del Benestar. És a dir, que vingui o marxi qui vulgui, fantàstic, ara bé jo no li pagaré un trasplantament de fetge de 300.000 euros al primer que posi el peu al meu país ni tinc perquè pagar-li, si no ho vull, l'escola dels fills. Ni a un immigrant ni a ningú, s'entén.
Feta aquesta puntualització conceptual, continuo.
Durant les últimes setmanes han tornat a sortir aquells estudis que van sortint periòdicament amb la intenció de demostrar que sense els immigrants que cada dia arriben al nostre país ja seríem tots morts i enterrats. Vergonya els hauria de fer a determinats a economistes prestar-se a exercicis tan repugnants de manipulació i falta de rigor científic, firmant estudis propagandístics pretesament objectius amb l'única intenció de calmar els ànims (mentint descaradament) d'una població raonablement preocupada per l'allau migratòria dels últims anys.
El titular que més agrada als responsables d'aquests pamflets i a la majoria de periodistes, que de seguida els eleven a la categoria de portada, és el següent: ELS IMMIGRANTS ENS PAGUEN L'ESTAT DEL BENESTAR. Au, fot-li que és sorda.
Conclusions d'aquestes van com anell al dit en tertúlies de tot tipus per defensar polítiques de control migratori poc estrictes. Deixant de banda un moment el fet que la conclusió és senzillament una burda mentida (i dic mentida, no error), deú n'hi do la cara que cal per defensar que uns ciutadans africans es juguin cada dia la vida a l'Atlàntic per venir a pagar-nos les pensions. Subtileses de l'esquerra que se'm deuen escapar.
L'argumentació progressista, que res ha d'envejar als més refinats dels sofistes grecs, funciona així: arriben immigrants en edat de treballar, que com tothom, contribueixen a la Seguretat Social. Això fa pujar la proporció de contribuents als serveis públics respecte la població total. Fins aquí, tot cert. Unes persones arriben, treballen i contribueixen, en funció de la seva renda, a la Seguretat Social. Alehop! Sense saber com ni d'on un grapat d'estudiosos progressistes acaben de treure una conclusió fins ara insospitada: més gent pagant a la SS vol dir que aquesta gaudirà d'una millor situació financera. Brillantíssim. Si aquests individus portessin aquesta comptabilitat revolucionària a qualsevol empresa privada (i per alguna cosa deu ser que s'allotgen tots a la universitat pública) les fallides que presenciarem mereixerien entrar al llibre Guinness en poc temps. Ara resulta que prescindim de les despeses. Només interessen els ingressos.
Imagini el lector el cas d'una prostituta (no sé perquè em deu haver vingut al cap, pensant en aquests economistes progressistes dels estudis esmentats). La noia, molt maca ella, acostuma a tenir un client per nit, que paga 1.000 euros per passar tota una nit amb tarifa plana. L'edat del client i altres circumstàncies acostumen a deixar el tema enllestit en 2 envestides. Bé, un client, dues putades i 1.000 euros cobrats. Un bon dia, però, arriben del barri del costat un grapat de clients pobres. Parlen amb el macarró (de sòlides tendències socialdemòcrates) i de seguida arriben a un acord: pagaran 1 euro cadascun i tindran dret a un polvo cadascun. El respectable empresari li presenta així a la seva empleada: -Mira què t'he aconseguit, la solució als nostres problemes financers, 5 clients nous! S'ha acabat cobrar 1.000 euros per nit, ara cobraràs 5 euros més, tal com ho sents: 5 euros!- La prostituta de qui parlàvem, estupefacta, replica - Home, honrat empresari del negoci sexual, 5 euros més sí, però 5 polvos més amb homes greixosos i suats també, m'imagino, no? - Xenòfoba, racista, nazi, Aznar, insolidària, insensible! - replica el negociant, roig d'ira, mentre agafa de sobre la taula la part proporcional que li correspon dels ingressos de la nit anterior.
Tornem al cas dels immigrants: segons els manuals progressistes, l'Estat del Benestar basa el seu funcionament, precisament, en el fet que aquells que formen part del segment més ric de població paguin molt més del que en rebran a canvi mentre els pobres paguen molt menys i tenen exactament les mateixes cobertures. És a dir, l'important aquí no és el nombre de gent que paga sinó quant paguen. És fàcil pensar que els immigrants que arriben amb una mà al davant i l'altra al darrera no formaran part d'aquest segment de població més ric i per tant tindràn una relació de superàvit amb l'Estat, és a dir, en trauran més que no pagaran.
Mentida és, per tant, que aquests senyors ens hagin de salvar de cap cataclisme financer. Més aviat seran una càrrega per les castigades arques dels estats del benestar europeus. Més gent amb dret a l'atenció sanitària i a l'eduació. 5 euros més, d'acord. Però a canvi de què, senyors?Que li preguntin a l'honrada treballadora de l'exemple anterior, sinó.
Algun periodista recorda allò que es feia abans, tan reaccionari, de sumar i restar?
I que quedi molt clar que no estic en contra de la immigració. Ara, mentides tampoc no cal que ens les fotin d'aquesta manera, que no tenim 6 anyets ja.

7 comentaris:

Anonymous Pau ha dit...

Estic absolutament d'acord de la lliure circulació de persones. Cadascú ha de ser lliure de canviar de lloc si allí creu que hi trobarà més i millors oportunitats.

Sobre la fal·làcia de l'estat del benestar, és cert que els pobres (en teoria) no han de contribuir positivament a la balança, sinó negativament. El que passa Jordi és que les teves metàfores i explicacions són terriblament llargues. Em costa entendre el símil de la prostituta. En XSM és més concís i aclaridor.

7:51 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Tens raó: l'article és massa llarg, tenia pressa. El símil de la prostituta buscava dos objectius: insultar els economistes que pensen diferent i demostrar que no perquè hi hagi més gent que pagui hi sortim guanyant. L'important és quant paguen. Un paga 500 euros per 1 polvo i els altres només 1 euro. Nosaltres som el vell i els immigrants són els de l'euro. Tots follen igual. La puta (Estat del benestar) hi surt guanyant?

8:00 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

da gómez tots

8:14 p. m.  
Anonymous pau ha dit...

si, si, da gómez tots

8:14 p. m.  
Anonymous Alberto ha dit...

Doncs jo he trobat encertat l'exemple de la puta.

M'ha agradat molt l'article. Potser era, això sí, una mica massa larg.

12:16 a. m.  
Anonymous Pau ha dit...

Sóc en Labró del primer article.
Tampoc em queixo de la llargada de l'article, a mi em surten més llargs. i feixucs. Volia posar en evidència la influència saliana en la teva redacció.

PD: qui és aquest altre Pau?

12:50 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

T'agraixo, Pau, la utilització del mot influència per referir-te a un plagi conceptual salià en tota regla. L'altre Pau no sé qui és.

4:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici