La immigració

D'entrada, com a liberal, em sembla molt bé la lliure circulació de persones (com la de tot). Sempre que no només sigui en això que som liberals, és clar. Dit en altres paraules: papers per a tothom però abans suprimim l'Estat del Benestar. És a dir, que vingui o marxi qui vulgui, fantàstic, ara bé jo no li pagaré un trasplantament de fetge de 300.000 euros al primer que posi el peu al meu país ni tinc perquè pagar-li, si no ho vull, l'escola dels fills. Ni a un immigrant ni a ningú, s'entén.
Feta aquesta puntualització conceptual, continuo.
Durant les últimes setmanes han tornat a sortir aquells estudis que van sortint periòdicament amb la intenció de demostrar que sense els immigrants que cada dia arriben al nostre país ja seríem tots morts i enterrats. Vergonya els hauria de fer a determinats a economistes prestar-se a exercicis tan repugnants de manipulació i falta de rigor científic, firmant estudis propagandístics pretesament objectius amb l'única intenció de calmar els ànims (mentint descaradament) d'una població raonablement preocupada per l'allau migratòria dels últims anys.
El titular que més agrada als responsables d'aquests pamflets i a la majoria de periodistes, que de seguida els eleven a la categoria de portada, és el següent: ELS IMMIGRANTS ENS PAGUEN L'ESTAT DEL BENESTAR. Au, fot-li que és sorda.
Conclusions d'aquestes van com anell al dit en tertúlies de tot tipus per defensar polítiques de control migratori poc estrictes. Deixant de banda un moment el fet que la conclusió és senzillament una burda mentida (i dic mentida, no error), deú n'hi do la cara que cal per defensar que uns ciutadans africans es juguin cada dia la vida a l'Atlàntic per venir a pagar-nos les pensions. Subtileses de l'esquerra que se'm deuen escapar.
L'argumentació progressista, que res ha d'envejar als més refinats dels sofistes grecs, funciona així: arriben immigrants en edat de treballar, que com tothom, contribueixen a la Seguretat Social. Això fa pujar la proporció de contribuents als serveis públics respecte la població total. Fins aquí, tot cert. Unes persones arriben, treballen i contribueixen, en funció de la seva renda, a la Seguretat Social. Alehop! Sense saber com ni d'on un grapat d'estudiosos progressistes acaben de treure una conclusió fins ara insospitada: més gent pagant a la SS vol dir que aquesta gaudirà d'una millor situació financera. Brillantíssim. Si aquests individus portessin aquesta comptabilitat revolucionària a qualsevol empresa privada (i per alguna cosa deu ser que s'allotgen tots a la universitat pública) les fallides que presenciarem mereixerien entrar al llibre Guinness en poc temps. Ara resulta que prescindim de les despeses. Només interessen els ingressos.
Imagini el lector el cas d'una prostituta (no sé perquè em deu haver vingut al cap, pensant en aquests economistes progressistes dels estudis esmentats). La noia, molt maca ella, acostuma a tenir un client per nit, que paga 1.000 euros per passar tota una nit amb tarifa plana. L'edat del client i altres circumstàncies acostumen a deixar el tema enllestit en 2 envestides. Bé, un client, dues putades i 1.000 euros cobrats. Un bon dia, però, arriben del barri del costat un grapat de clients pobres. Parlen amb el macarró (de sòlides tendències socialdemòcrates) i de seguida arriben a un acord: pagaran 1 euro cadascun i tindran dret a un polvo cadascun. El respectable empresari li presenta així a la seva empleada: -Mira què t'he aconseguit, la solució als nostres problemes financers, 5 clients nous! S'ha acabat cobrar 1.000 euros per nit, ara cobraràs 5 euros més, tal com ho sents: 5 euros!- La prostituta de qui parlàvem, estupefacta, replica - Home, honrat empresari del negoci sexual, 5 euros més sí, però 5 polvos més amb homes greixosos i suats també, m'imagino, no? - Xenòfoba, racista, nazi, Aznar, insolidària, insensible! - replica el negociant, roig d'ira, mentre agafa de sobre la taula la part proporcional que li correspon dels ingressos de la nit anterior.
Tornem al cas dels immigrants: segons els manuals progressistes, l'Estat del Benestar basa el seu funcionament, precisament, en el fet que aquells que formen part del segment més ric de població paguin molt més del que en rebran a canvi mentre els pobres paguen molt menys i tenen exactament les mateixes cobertures. És a dir, l'important aquí no és el nombre de gent que paga sinó quant paguen. És fàcil pensar que els immigrants que arriben amb una mà al davant i l'altra al darrera no formaran part d'aquest segment de població més ric i per tant tindràn una relació de superàvit amb l'Estat, és a dir, en trauran més que no pagaran.
Mentida és, per tant, que aquests senyors ens hagin de salvar de cap cataclisme financer. Més aviat seran una càrrega per les castigades arques dels estats del benestar europeus. Més gent amb dret a l'atenció sanitària i a l'eduació. 5 euros més, d'acord. Però a canvi de què, senyors?Que li preguntin a l'honrada treballadora de l'exemple anterior, sinó.
Algun periodista recorda allò que es feia abans, tan reaccionari, de sumar i restar?
I que quedi molt clar que no estic en contra de la immigració. Ara, mentides tampoc no cal que ens les fotin d'aquesta manera, que no tenim 6 anyets ja.