Lectures de diumenge

El magazine de la Vanguardia treu en portada "els joves" de Catalunya. Els tòpics desfilen un rere l'altre, com m'esperava: mileuristes, precarietat laboral, explotació, preu de l'habitatge, ganduls, ganduls, ganduls, etc. El que més m'ha cridat l'atenció és el lladruc següent: per primera vegada els pares veuen com els seus fills tindran un nivell de vida inferior al seu.
La barra que cal per articular aquesta frase fa que cada dia em sorprengui de les noves fronteres del cinisme juvenil, que semblen eixamplar-se indefinidament.
Alguns deuen pretendre acabar la carrera d'Economia i trucar al senyor Fornesa per comunicar-li que pot despedir, ara sí, el director general de "la Caixa", que el senyoret ha acabat la carrera i està en disposició d'ocupar el seu lloc. Si aquestes són les expectatives admeto que un cert marge per la frustració hi pot haver, entre la joventut catalana.
Després venen les tendres històries dels joves amb vocació científica que pretenen cobrar 10.000 euros mensuals per fer classes de pràctiques a estudiants de llicenciatura. I sinó és que s'ofega l'esperit investigador! És la lletania dels becaris a perpetuitat, etc, etc. Gent que es dedica a la carrera acadèmica i només per aquest simple fet ja es revesteixen d'una espècie de superioritat moral inexplicable respecte els seus companys bruts i miserables que se'n van a l'empresa privada, a produir coses que la gent demana, els molt malvats. Si vol investigar la influència del materialisme diàlectic en la literatura hongaresa de la primera dècada del segle XX em sembla fantàstic, i si ho fa deu ser que li agrada, però entengui que la demanda per aquest bé o servei, o com li vulgui dir, és més aviat limitada i per tant lògic i inevitable que la retribució sigui més aviat minsa, d'acord amb la utilitat social que comporta. O busqui algú disposat a pagar-li una milionada pels seus estudis i deixi'ns en pau. D'aquesta lògica no se n'escapa ningú i cada feina té els seus avantatges i inconvenients. Si investiga segur que se sentirà molt realitzat, però cobrarà poc. És un fet. Sempre pot descobrir alguna cosa revolucionària i fer-se ric, aquest és el joc i les regles les hem posat tots, des que l'home és home i no vol fer altra cosa que aprofitar-se dels seus congèneres.