Universitat

Avui torna a començar la Universitat. En altres èpoques temple del saber i avui en dia congrés local de joves ignorants i prepotents mantinguts pel castigat contribuent. El problema és que a l'acabar la carrera ni una cosa ni l'altra no han fet sinó augmentar. Amb les excepcions de rigor, com sempre. No faré ara el típic comentari romàntic que abunda tan aquestes dies, allò de les ganes de tornar a veure els companys que fa temps que no veus, etc, etc. A veure, els que he volgut veure durant l'estiu ja els he vist: hem sopat, hem sortit, hem anat de viatge, ens hem trucat, etc. i els que no, evidentment, per alguna cosa és. No tinc cap ganes de veure'ls ni de malgastar un minut del meu temps amb la seva estèril companyia, ja ho aviso.
Un dia vaig dir això a escola i va aixecar gran rebombori entre alguns companys i professors, quan precisament es tractava de redactar quelcom sobre la tornada, l'alegria de retrobar-me amb la gent i mariconades diverses. Una cara més de la filosofia de la camamilla i la gasa esterilitzada que regeix l'ensenyament al nostre país.
Agafi el bisturí i no molesti, per l'amor de Déu.