La irracionalitat de Ludd

Ned Ludd és un llegendari obrer de l'Anglaterra d'inicis de la revolució industrial. Segons diu la llegenda, el tal Ludd es dedicava, amb els seus companys, a destruir maquinària de les fàbriques que anaven proliferant a la Gran Bretanya perquè les considerava una amenaça pels treballadors. Creien que la maquinària que s'anava acumulant havia d'eliminar llocs de treball i rebentar salaris. Després dels seus atacs enviava alguna carta a diaris de la zona firmant com a capità Ludd, des d'algun bosc mític anglès. Per entendre'ns, un pertorbat mental amb pretensions de Robin Hood. La idea subjacent a les seves activitats criminals, però, segueix encara influint decisivament algunes ments de tota classe: la maquinària, el capital físic, empitjorarà les condicions dels treballadors i reduirà llocs de treball. Guerra entre màquines i obrers! semblen pensar molts.
El cas és que és una enorme estupidesa.
Per economistes:

La inversió en maquinària (capital físic) simplement augmenta la productivitat dels treballadors (per entendre'ns: un repartidor de pizzes en reparteix més amb moto que a peu). Estem d'acord, suposo?
Un dels fonaments bàsics de la teoria econòmica, que qualsevol estudiant de primer d'economia i/o qualsevol persona amb una mínima intel·ligència pot veure de seguida, per òbvia, és la proposició següent: en un mercat de treball competitiu (i un mercat de béns o serveis pels quals s'utilitza aquest factor també competitiu) el preu (salari) és igual a la productivitat marginal (assumint rendiments decreixents del factor treball). Si el salari és més baix que la productivitat marginal, l'empresari tendirà a contractar més treballadors perquè n'obté més que no li costen, evidentment, provocant d'aquesta manera un desplaçament de la demanda que automàticament puja el preu (salari) fins arribar exactament a la productivitat marginal en el punt d'equilibri. Si el salari és més alt que la productivitat marginal, l'empresari tendirà a acomiadar treballadors, vist que li costen més del què aporten, amb la qual cosa els salaris rebran un impuls a la baixa. Lògica pura. Dit en altres paraules, la corba de demanda de treball coincideix exactament amb la corba de productivitat marginal del treball i l'equilibri és en el punt on es troba amb la corba d'oferta, com sempre. No sembla que una major concentració de capital físic hagi de variar per res les condicions d'oferta del factor treball, per tant la nova maquinària es pot considerar un desplaçament a la dreta de la corba de demanda, simplement. Suposo que tothom s'adona, vist això, que una nova tècnica o màquina que augmenti la productivitat del treballador no fa altra cosa que augmentar-ne el salari i/o la quantitat demandada. Si predomina més una cosa o l'altra dependrà, com és habitual, de l'elasticitat-preu de l'oferta de treball. En un mercat amb oferta completament inelàstica, l'augment de productivitat es traduirà únicament en salaris més elevats, però no en més empleats contractats. Si el cas és l'invers, una oferta completament elàstica, la major productivitat no augmentarà els salaris però si la quantitat de gent amb feina. En tota la gamma que va d'un cas extrem a l'altra pugen les dues coses amb major o menor mesura. Però de cap manera baixen els salaris o es perden llocs de treball. Impossible, va contra tota lògica i repto a qualsevol economista socialdemòcrata que m'expliqui perquè no és així, si se'n creu capaç.
El convido a sopar i em comprometo a anar-hi amb la samarreta de la falç i el martell.

Per no economistes:


www.upf.edu/facecon --> Matrícula --> Llicenciatura en Economia.

I deixeu de fer l'animal, home.

(Demà us ho explico, tranquils)