dijous, de setembre 28, 2006

El Bar

Avui a les 11, acabades les classes del dia, amb uns companys hem tingut la brillant idea de prendre un cafè al bar de la UPF, a l'edifici Roger de Llúria. Abans d'obrir la porta, però, la teoria econòmica, l'aplicació inexorable de la qual tan molesta determinada gent, ens ho ha impedit. A través dels vidres s'anava perfilant una desmesurada filera caòtica d'estudiants, des del taulell fins a la paret del fons, pràcticament. Tots amb la intenció de consumir alguna de les menges que s'hi ofereixen. Arribar a assaborir el nostre cafè amb llet ens hauria costat, ben bé, 20 minuts d'espera. I aquest és el punt important. Essent el món com és, hi ha una cosa contra la qual no s'hi pot lluitar: els preus d'equilibri. Gràcies a la incansable lluita dels companys que ens han precedit, els preus de tots els serveis que s'ofereixen al recinte universitàri no són lliures. Està tot fixat i estipulat. Normes per aquí i subvencions per allà, l'empresa que subministra el servei de bar a la universitat té les mans totalment lligades per adaptar-se, com fan totes, a les fluctuacions de l'oferta i la demanda. Estem parlant de la universitat pública, no ho oblidem. El cas és que els preus que hem de pagar per qualsevol cosa al bar de la Pompeu són ridículament baixos, molt per sota dels d'equilibri. Amb la qual cosa, si a fora has de pagar 1 euro per un dònut, aquí te'l donen per 50 cèntims. I la conclusió és òbvia: jo mateix prenc sovint coses que fora no prendria, vist que pràcticament me les regalen. Excés de demanda sense possibilitat de reacció. La idea rere aquesta manera de funcionar no dubto que sigui lloable: permetre als estudiants, normalment de baix nivell adquisitiu, passar l'estona a la universitat amb una mínima comoditat i benestar sense arruinar-se. Com deia abans, però, contra el preu d'equilibri no s'hi pot anar, per definició. Si no pagues d'una manera ho pagues d'una altra perquè el problema d'escassetat que soluciona el sistema de preus lliures no desapareix pel fet que decidim prescindir de la solució de mercat. Simplement s'haurà de solventar d'una altra manera. Si abans només menjàvem donuts qui estàvem disposats a pagar més d'1 euro, ara només se'l menja qui estigui disposat a esperar-se més de 20 minuts. Depèn de com valoris el teu temps, pot acabar sortint molt més cara aquesta segona opció, evidentment. Jo cobro 12 € l'hora, assumeixo que valoro el meu temps aproximadament en aquesta quantitat: esperar-me 20 minuts té per mi un valor, lògicament, d'uns 4 euros, que comparat amb l'euro que em costaria el dònut al bar de la cantonada, és evident que em surt molt més car. I així molta més gent i que cobra molt més que jo, només faltaria. Imagineu la barbaritat econòmica que és tenir el professor Sala-i-Martín esperant-se 20 minuts en una cua per un dònut, amb el valor que té el seu temps, per exemple.
Igual que no tothom es pot permetre el luxe de pagar 5 euros per un dònut, no tothom es pot permetre el gran luxe d'esperar-se 20 minuts o mitja hora per esmorzar. Acabem, doncs, amb la mateixa situació que abans, però l'habitual il·lusió monetària (no sé si es diu així exactament, vull dir la il·lusió de pensar-se que perquè no fas efectiu cap pagament monetàri no t'està costant res, sense tenir en compte el temps, el cost d'oportunitat, etc.) fa que això sembli molt més acceptable i els nostres companys d'esquerres ho utilitzin per elogiar el rector socialista Moreso i la seva política igualitària.
Que ja és prou gros que l'únic que es pugui dir en favor d'una universitat sigui que els dònuts són molt barats, però bé, coses de la dèria perquè tot sigui públic, què hi farem.

12 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

La cua es forma més per una cuestió de horaris que no pas per una cuestió de preus. Tot i aixi, bon intent.

4:10 p. m.  
Blogger El Regidor ha dit...

Home... és a primera vista una explicació raonable, però traslladem-nos a la meva universitat (on ja et dic que 50 cèntims no et donen ni pel got de plàstic de la Coca-Cola) i veuràs que les cues són les mateixes.

El rpoblema no és pas que sigui més barat o més car (que òbviament influeix en algunes butxaques com la meva, que no estic disposat a pagar 2.5€ per una bossa de bastonets de pà) sinó que és més aviat -com diu l'usuari anònim- qüestió d'horaris.

5:04 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

7:41 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Home anònim, veig que als més justets se us ha d'explicar tot eh: bravo! de totes maneres, és una qüestió d'horari! L'usuari anònim és molt perspicaç, sí senyor.
Llàstima que ja ho sabíem això, per alguna cosa poso el sintagma (que potser se t'ha escapat) "A LES 11" i no "A QUARTS DE 3 DE LA MATINADA". Repetiré la tesi per aquells amb intel·ligències menys privilegiades: Al ser les 11 hora punta i per tant un moment en què la demanda es dispara, la limitació de la reacció per part de l'empresa oferent (apujar preus en hores puntes, que seria el més lògic)té com a conseqüència la formació de cues quilòmètriques (i comentaris estúpids, també). Tot i així, bon intent. Ara millor?

PS: A partir d'ara si no firmes no cal que escriguis més perquè t'ho esborraré.

7:47 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Sr. Regidor, la seva resposta és aquesta: Pel que dius d'Esade estic segur que passa el mateix. El que proposo no és pujar els preus en general sinó jugar amb la demanda: modificar els preus en funció de la fluctuació de la demanda al llarg del dia. Segurament a les 7 del matí és buit, doncs preus baixos. Als canvis de classe no s'hi cap: preus alts. És evident que no proporciona la mateixa utilitat prendre's un cafè a les 5 del matí que prendre-se'n un al canvi de classe, que ve molt de gust. La gràcia és alterar el PREU RELATIU de manera que es redistribueixi la demanda al llarg del dia de forma més esglaonada per reflectir aquest fet.

PS: Un consell: res de donar la raó a aquests comentaristes anònims, per l'amor de Déu!

7:54 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Mira, això de les 11 clar que o he lleguit, però et crec més llest com per proposar que un bar de universitat es converteixi en una borsa de valors, canviant de preus a cada moment. Escolta quan te dit bon intent, no era amb ironia. Et poses nerviós massa ràpid.
My name is Xavier
(no tinc Blogspot)

8:29 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Benvingut a l'Estable, doncs, Xavier. Admeto que la meva resposta és excessivament abrupta, no sé si ets el mateix usuari anònim que abans d'ahir em qualificava d'imbècil, però m'ho havia semblat. De totes maneres, ja sé que no convertirem el bar de la UPF en una mercat de valors, simplement volia apuntar que els preus fixats i regulats no solucionen res amb un exemple proper. I si ens creiem els principis fonamentals de la microeconomia, alguna cosa hi deu tenir a veure el preu amb les cues de les 11 del matí.

9:37 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Ok, si jo tambè crec en el liberalisme, de veritat. Tan sols he volgut puntualitzar aquest fet de la hora punta. Segurament no tot a la vida té una teoria. Sort, i segueix escribint, tens força traça.
Xavier

10:54 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

11:48 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Sou tan imbecils que creieu que "usuario anonimo" es una sola persona i de pas que el critiqueu us feu la pilota mutuament. Bé, us deixo que continueu menjant-vos la polla els uns als altres que pel que veig aixo del liberalisme ho porteu també al terreny sentimental.

11:55 p. m.  
Anonymous El Director de Les Lleixes ha dit...

Sempre que conec un Xavier que és liberal tinc la obligació de preguntar-li si de cognm es diu Sala-i-Martin.

Alguna cosa deus tenir, noi, perquè l'amo de l'Estable hagi adment certs defectes en la seva resposta.

Sal·lutacions a tots dos.

8:47 a. m.  
Blogger El Regidor ha dit...

Sr. Director! Admeto, doncs, la seva teoria però com que em fa por que a la meva universitat mantiguessin preus per a l'hora vall i els pugessin encara més a l'hora punta (ja que crec que la seva teoría no és ni més ni menys que una senzilla discriminació de preus inter-temporal com la dels tunels de Vallvidrera) m'hi negaré, d'acord? Peró tens tota la raó company (i jo no soc liberal) jejeje.

Disculpes i endavant!

2:33 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici