dilluns, d’octubre 02, 2006

Conceptes

L'Estat segueix expandint-se com un gas tòxic per esferes cada vegada més àmplies de la nostra existència, temible i imparable. Al Congrés acaben de perpetrar una nova llei orwelliana respecte les persones dependents. Com s'encarregava de titular avui "El Periódico", més de 300.000 persones en resultaran afectades (ells diuen beneficiades) a Catalunya. Ara resulta que l'Estat, quina sorpresa, es ficarà també a les llars per gestionar les nostres relacions amb els familiars dependents. A veure, si ja tenim un codi penal clar (al meu parer l'única llei fonamental que hauria d'existir) què cony hi ha de venir a fotre un funcionari de benestar social a casa meva per veure què fa la meva àvia, a quina hora menja i quan es dutxa? Evidentment la tractarem amb dignitat, com es mereix, i si no ho féssim ja vindria la policia a detenir-nos per maltractaments, és clar.
Aquesta desconfiança respecte l'individu, aquest paternalisme estatal, com digué el visionari Hayek fa més de 50 anys, és el camí de la servitud. Aquesta llei i els bilions d'euros que costarà són un pas més per convertir-nos a tots en empleats de l'Estat (transitòriament, fins que en siguem simples súbdits) i renunciar definitivament a la poca llibertat que encara conservem. Una vegada més l'Estat juga un paper que no li correspon. Quan encara no és capaç de fer allò que exclusivament ell pot i ha de fer: garantir la seguretat, la propietat privada i un sistema judicial eficaç i eficient, s'embarca en projectes faraònics i totalitàris, conseqüència inexcusable de les mentalitats progressistes-perfeccionistes dels polítics del país. Els socialdemòcrates (i perdonin l'oxímoron, que utilitzo per qüestions d'economia lingüística) prenten determinar tots i cadascun dels moviments i resultats de les accions humanes. No creuen en la nostra llibertat sinó en la seva intel·ligència, que tot ho vol ordenar d'acord amb els esquemes ultrarracionals que tenen al cap. Tenen un pla absolut, que vol controlar des dels pesos i mesures fins als àpats de la gent gran. I l'individu, valor absolut pels liberals, no és més que una eina al servei dels objectius comuns d'aquest Estat ontològic, una peça que s'ha de sotmetre i participar dels designis de l'omnipotent i totpoderós col·lectiu. És cert que molts d'ells no tenen, incialment, cap mala intenció. És veritat que segurament pensen que així contribueixen al bé comú. I és per això que no demano que se'ls posi immediatament a disposició judicial.
Però jo no crec que l'Estat hagi de treballar per cap bé comú ni tenir cap idea de cap a on ha d'anar la societat (suposant que tingui algun sentit això d'una societat avançant). No sóc progressista, ells sí. Per mi l'Estat és pura forma, entitat sense cap contingut moral. Una simple eina al servei de l'individu per dur a terme el seu pla de vida, sense cap objectiu ni cap voluntat de perfeccionament moral, terrenys que pertanyen exclusivament a l'àmbit de la decisió individual.
No és responsabilitat de l'Estat construir un món millor, sinó teva i meva, estimat lector.

2 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

No és qüestió de paternalisme. És qüestió de dignitat humana. Si estiguessis en la situació de moltes famílies catalanes que d'un dia per l'altre es troben amb l'avi/s postrat/s a un llit, que depenen física, econòmica i emocionalment de tu, potser t'agradaria rebre aquesta ajuda. Si una família no arriba a cobrir aquestes despeses, seria millor que l'Estat deixes morir a aquests avis?

7:22 p. m.  
Anonymous Pau Novell ha dit...

Et fa, eh la vida.

10:45 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici