dissabte, d’octubre 24, 2009

Desigualtats

Una mesura que els economistes fan servir molt és el Producte Interior Brut (PIB): el valor monetari de tots els béns produïts dins d'un país al llarg d'un any. Els demano de nou que no em malinterpretin: a mi que el PIB pugi o baixi més depressa o més a poc a poc m'importa gairebé tan poc com la sentència del Constitucional sobre l'Estatut.
El cas és que existeix una tradició molt arrelada entre els humans de patir per com es distribueix, entre els diferents individus que componen el que amb els anys i el temps ociós de generacions i generacions de pensadors s'ha anomenat "societat", aquest munt de coses que produim al cap de l'any. La desigualtat de renda, que es diu. No acostuma a agradar que, al cap de l'any, alguns individus es quedin coses per valor de milions mentre d'altres no es queden pràcticament res. Em sembla important discutir la relació entre el valor del que un individu es queda d'aquesta producció i la seva contribució a fer-la possible (relació que en economies de mercat acostuma a ser bastant estreta), però ho deixo per un altre dia. Avui en tinc prou amb fer notar que hi ha una preocupació generalitzada, sovint amb conseqüències polítiques importants, perquè alguns individus es queden moltes coses i altres individus molt poques. Entre aquestes conseqüències destaca la pulsió per la redistribució de renda que tenen la vastíssima majoria de governs del món.
Una tercer fenomen curiós que he observat amb els anys és el menyspreu que manifesten molts progressistes pel concepte del PIB i per la importància social que se li dona. Apunten al fet que el PIB no inclou moltes coses que els humans trobem tant o més valuosos que les andròmines que comprem i venem al mercat. Aconsellen, exigeixen, no obsessionar-se amb el PIB, amb la renda, perquè a la vida hi ha coses molt més importants.
A mi també m'ho sembla (suposo que per la llei dels grans nombres era inevitable que algun dia els progressistes i jo tinguéssim alguna opinió coincident). Crec que estem obsessionats amb el PIB i la renda i amb la seva distribució entre els individus.
Pensant una mica de seguida se m'acut un bé que els humans consideren valuós de forma gairebé unànime i que no acostuma a sortir al PIB: el sexe.
I és per això que m'agradaria veure els meus conciutadans progressistes preocupar-se pel fet que uns pocs mascles (a vegades anomenats alfa) i unes poques femelles (a vegades anomenades putes) s'emporten a casa un elevadíssim percentatge del PSB (Producte Sexual Brut, definit per mi com el nombre de polvos produits en un país al llarg d'un any) mentre d'altres passen mesos i fins i tot anys sense companyia sexual. De fet algun estudi suggereix que existeix entre els humans una desigualtat explosiva pel que fa a la renda sexual. I d'altres estudis suggereixen que la vida sexual és un component més important del benestar d'un individu que no pas la seva posició a la distribució de la renda monetària.

Res més.

Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

Blogger Salvador ha dit...

El que passa és que hi ha una correlació directa molt estreta entre el percentatge del PIB i el del PSB posseïts per un individu, o sigui que un canvi en la distribució del PIB canviarà en el mateix sentit a la del PSB.

11:51 a. m.  
Blogger Alan Smithee ha dit...

Ja ho deia Michael Caine que quan més ric i famós es feia més sexy es tornava.

8:29 p. m.  
Anonymous Curr Ximenis ha dit...

Em sembla que el que el nostre blogger preferit vol dir és que com és que els socialistes no proclamen la igualtat sexual per damunt de tot?
Prohibit follar massa!!
Qui folli més del que sigui considerat correcte per ministeri de follamenta serà considerat un acaparador i haurà de pagar els corresponents impostos.
Els i les de iniciativa haurien de oferir-se a follar amb aquells que són menys agraciats de cara al sexe i així compensar una mica les desigualtats d'aquest món tant injust.

...,ja se'm acudeix el nom per a dues o tres ONG, si la idea prospera es faran d'or gràcies als contribuents!

..., ai! Però què dic? Si ja ho fan ara!!

1:32 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Cagumdena sempre te m'avances, fa un parell de dies que vaig pensar exactament el mateix! EXACTAMENT!

I molt òbviament estic el 100% d'acord amb vostè, director...

3:23 a. m.  
Anonymous Llepamelcul Cagat ha dit...

Jajaja... resulta que ara tens tornaràs progre perquè no et menges ni un rosco!!!

Si pares a pensar una mica, els hippies ja ho feien això... (vegis "comuna hippie")


A cascar-la! Mai millor dit!

4:54 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici