dissabte, d’octubre 17, 2009

Law abiding

No em malinterpretin: jo no considero el respecte a les lleis vigents una guia de comportament més correcta del que la llista dels deu llibres més venuts ho seria del meu menú setmanal de lectures. Una altra cosa és la meva resignació a escollir, d'entre les alternatives de comportament, només entre aquelles que no em forcin a passar una temporada en una gàbia del govern. Fet aquest aclariment introductori, és un fet cert que durant els anys que fa que existeixo en la meva forma actual he percebut com a fenomen curiós l'assimilació que fan els meus conciutadans entre el que és "legal" i el que és "bo". Entre aquests conciutadans, en un petit abús semàntic que espero que em perdonin, hi incloc també els nord-americans, que tenen per costum fer servir com a elogi el ser respectuós amb les lleis, beign a law-abiding citizen i a vegades hi afegeixen la qualificació moral encara més ridícula de ser molt treballador, hard-working, però ja en parlarem un altre dia. En virtut d'aquest apreci que tenen els nord-americans pels comportaments que estiguin d'acord amb les preferències expressades en el munt de paperassa que dóna forma al seu Estat i essent un feix important i molt estimat d'aquest munt el que anomenen"Constitució", m'interessa que llegeixen el següent article:
"No title of nobility shall be granted by the United States: and no person holding any office of profit or trust under them, shall, without the consent of the Congress, accept of any present, emolument, office, or title, of any kind whatever, from any king, prince, or foreign state."
En principi, pel que he dit abans, això hauria de ser suficient per convèncer a la majoria de lectors nord-americans (en aquest cas una pura i evident construcció retòrica, però afortunadament no sóc el primer a treure el tema als Estats Units), fins i tot als que a part de l'Estable també llegeixin el New York Times, que el president Obama ha fet molt malament d'acceptar el premi. A hores d'ara, i en bona lògica bayesiana, l'estimació que els ciutadans partidaris dels comportaments law-abiding calculen de les qualitats morals de l'individu (una variable aleatòria difícil d'observar) s'hauria d'haver actualitzat a la baixa.
Pels pocs nord-americans que pensin el mateix que jo de les lleis i la nova informació deixi inalterada la seva estimació de la bondat del president, provin d'imaginar-se que a principis del mandat de George W. Bush un comitè escollit pel Parlament d'Israel i la composició del qual representi a escala la pròpia composició política d'aquest parlament hagués regalat un xec personal per valor d'un milió quatre-cents mil dòlars al president tot afirmant que "durant dècades el Comitè ha mirat d'estimular precisament la política internacional i les actituds a favor de les quals Bush és ara el principal portaveu."

4 comentaris:

Anonymous Ranking of Afrika ha dit...

La teva prosa es fa difíl de llegir. Perquè no proves la poesía?
Potser enfocaríes més el que vols dir sense ocupar-nos tant el temps.
No em maliterpretis, m'agrada el teu blog però de vegades no pares de escriure tecnicismes per dir què?
Que Obama té poca moral pel fet de no haver refusat el Nobel?
Vinga, ànims, a la propera hi haurà més sort.

10:18 p. m.  
Anonymous Ana ha dit...

Company, del teu problema de lectura no en diguis problema d'escriptura dels altres. Per què no proves amb la sèrie del Nin i Non? A mi em van anar força bé a la primària.

Em penso que el post no qüestiona la moralitat de l'Obama sinó el respecte a les lleis del país que presideix.

Vinga, ànims, a la propera hi haurà més sort.

1:30 a. m.  
Anonymous Ranking of Afrika ha dit...

Companya, a tu en canvi t'entenc perfectament, com ho expliques això?
Et penses que el post no qüestiona la moralitat de l'Obama?
Doncs continua pensant-ho, que jo seguiré suggerint més claredat d'idees si crec que ho he de fer.
I el teu amic que faci el que vulgui.
Ah! I no cal que ho provis a la propera perquè amb tú no hi ha res a fer!

2:51 a. m.  
Anonymous Dedicat a totes les bledes ha dit...

I mentre tu somnies
la vida em duu de la mà,
però, quan soneta tinga,
vindré al teu costat

2:53 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici