dijous, d’octubre 16, 2008

Més sobre la crisi

Sento tantes bestieses, veig tanta alegria a la cara dels antiliberals de sempre, que em veig obligat a comentar alguna cosa més sobre la crisi:
Un estudi del Institute of Medicine diu que el 1999 van morir als Estats Units 98.000 persones a causa d'errors mèdics. Un altre estudi, de HealthGrades, identificava 195.000 morts als EUA per aquesta causa l'any 2004. Una veritable tragèdia, no els sembla? I tot per l'error d'uns individus educats, amb accés a la tecnologia més sofisticada i amb uns ingressos elevadíssims. A moltes universitats americanes, per exemple, els únics professors que cobren més que els de finances són els de medecina. I ara què? Condemnem la medecina moderna a la foguera? Tornem als xamans i als bruixots? Ens manifestem davant dels hospitals? Exigim que l'Estat posi un inspector a cada quiròfan?
Ara tornem als mercats financers. El que hi ha passat, essencialment, és que una bona pila de senyors s'han equivocat. Res més. Van sobrevalorar el valor d'uns actius i s'han trobat que ara tenen molt menys del que es pensaven. A més, al vendre i revendre els actius i els seus derivats per tot arreu, molts altres senyors al món tenen trossets d'aquests actius que valen molt menys del que tothom es pensava. I com que ningú no sap ben bé qui té què, per prudència elemental ningú no és gaire partidari de deixar diners al veí, no fos cas. De moment no entro en més detalls, l'important és quedar-se amb això: a la base de tot el merder hi ha l'error humà. Ni una conxorxa corporativa per dominar el món ni la llavor de la destrucció del sistema: uns senyors que s'equivoquen, com els policies, els metges, els bombers, els mestres i les secretàries ho fan cada dia de l'any.
Molt bé, dit això, ara toca inspeccionar algunes bajanades que he sentit. Comencem per aquestes tres, més endavanat ja en posaré més:
1. La crisi demostra que el capitalisme salvatge no funciona. Home, si la crisi demostra que el sistema actual no funciona (i jo crec que no és així), aleshores el que no funciona és la socialdemocràcia, perquè si vostès anomenen capitalisme salvatge a un món on el govern gasta la meitat del Producte Interior Brut, tinc curiositat per saber quina deu ser la diferència entre la seva idea de capitalisme moderat i la seva idea de maoisme ortodox.
2. No hi ha dret: quan els bancs tenen beneficis, se'ls queden tots ells i ara que tenen pèrdues ens les hem de carregar tots. Em pregunto si han sentit a parlar mai de l'impost de societats. Saben que a molts països s'acosta al 50% dels beneficis? Doncs recordin-ho quan diguin això de "quedars-se tots els beneficis".
3. Torna Keynes. Calla i aprèn economia.

30 comentaris:

Blogger Moré ha dit...

hahahahha, molt bé !

9:46 a. m.  
Anonymous Zug ha dit...

Aixi que ara com per art de màgia has trobat l'explicació? Tens unes coses tu... fa dos dies ni un nobel d'economia podia parlar.
I veig que ets molt comprensiu amb aquests senyors que s’han equivocat. No és el mateix quan s’equivoca un de més «progre», com dius tu. Aleshores passa de senyor a carallot automàticament, no?

10:10 a. m.  
Anonymous Marçal Girbau i Garcia ha dit...

Avui t'haig de donar la raó, Jordi: al merder de tot plegat hi ha un error humà. El mateix error humà, per altra banda, que ha abocat el sistema teòric comunista a la més gran de les ignomínies.

Vés per on, però, el capitalisme sí que pot permetre's "errors humans", i el comunisme, no.

En fi, ara ens queda allò de... "És l'economia, idiota!"

2:17 p. m.  
Anonymous currupipi ha dit...

1.- Tens raó, és un error humà, però el que em de veure és què ha produït aquest error, i possiblement, resulta que els incentius en aquest cas no eren correctes

2.- Pel que fa el teu darrer comentari, em poso les mans al cap al veure recomanes a la gent aprendre economia, quan jo, amb un Ph D sota el braç, crec que encara n'he d'aprendre molta més... No tens els fums molt pujats? o és que ets un flipat?

5:03 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

currupipi, jo no tinc un PhD en lògica, però suposo que el fet de recomanar a algú que estudïi economia NO implica que qui ho recomana es cregui que en sap suficient, no? Així que només queda la hipotesi de que sóc un flipat...Per cert, on l'has fet tu el PhD? I si és als EUA, tinc curiositat per saber què vas treure a la secció analítica del GRE...amb aquesta perspicàcia!

5:43 p. m.  
Anonymous Zug ha dit...

Senyor director, que un raonament no sigui bo, no descarta la hipòtesis (hi podria haver una altra explicació). Així que no pots descartar que tinguis els fums pujats. Com a mínim, no tal com ho has fet.

11:58 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Home, eres tu que oferies només aquestes dues alternatives després de llegir el meu comentari sobre Keynes. Jo no descarto que tingui els fums pujats, però nego que es pugui deduir del meu comentari sobre Keynes...així que, si vols treure alguna conclusió del meu comentari, com sembla, només et queda la de que sóc un flipat. Queda més clar, ara?
Evidentment que puc tenir els fums pujats, potser algun dia fins i tot trobes alguna evidència als meus posts que t'ho permeti confirmar...de moment encara no, però segueix provant.
I el PhD d'on, que tinc curioistat.

9:27 a. m.  
Blogger Juli Surell ha dit...

I totes aquelles idees teves properes al darwinisme social segons les quals cadascú havia de fer segons valia i l'Estat no s'hi havia d'inmicuïr, on han anat a parar?

Ara ja et sembla bé que l'Estat es responsabilitzi de les errades de cada individu?

Ara ja et sembla bé que els que paguen impostos puguin rescabalar les seves pèrdues a càrrec de tota la societat?

I per últim, que en pensen, d'això, els teus tiets?

9:53 a. m.  
Anonymous Zug ha dit...

Senyor director, no cal que m’expliqui res; estava molt clar des del principi què volia dir. La gràcia està en que feia un petit error i al mateix temps reclamava perspicàcia. Personalment, no tinc cap PhD, però em vaig treure el batxillerat i n’hi ha prou per detectar aquestes petites incongurències.

11:37 a. m.  
Blogger El Director ha dit...

Perdona, t'havia confós amb el Dr. Comentarista d'abans. He estat poc perspicaç, ho admeto.

2:30 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Senyor Director. No sóc el mateix d'abans, però t'haig de dir que tinc un PhD al LSE i crec que:
1- ets un flipat
2- el jordi de la torre és un flipat
3- no en teniu ni puta idea de res.
A veure, ja que tenies curiositat per saber d'on era el doctorat d'en currupipi, xq no ens responeu:
1- que ets tu x ser tan flipat
2- que és en jordi per ser tan flipat
3- que sou, en general, per no tenir ni puta idea de res

5:53 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Acabo de veure que el Director ets tu mateix, Jordi. Així que encara t'ho poso més fàcil, ja que no has de respondre tantes preguntes.

Única pregunta a contestar: On has fet tu el PhD amb 21 anys? jajaja

Bé, respòn directament això: de quina escola de la zona alta has sortit? O bé, potser et defineix millor això: qui és el teu pare? Per què no seràs més del que ell sigui. Nen mimat.

Esperem resposta.

5:57 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Carai! Així que tot el que teniu a dir sobre el post és:

1. Que sóc un flipat.
2. Que no tinc ni idea de res.
2. Que sóc de la zona alta.

Sobre el primer punt...no sé ben bé què vol dir ser un "flipat" (potser ho ensenyen al PhD això).

Sobre el segon: si ho dieu perquè heu llegit alguna cosa que no és veritat al meu post agrairia que m'expliquéssiu quina i perquè. Si només és que us faig ràbia, que us caic malament, que us semblo pedant, etc. especifiqueu-ho al següent comentari i tan amics.

Sobre el tercer punt: vaig estudiar a un institut concertat de l'Eixample, vaig a la universitat pública (amb metro) i no visc a la zona alta ni hi he viscut mai.

[Suposo, doctor, que quan escrius "que" vols dir "qui" o "què", no?]

8:21 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

No fotem que s'han equivocat: sabien que això passaria. No més calia llegir una revista ben poc sospitosa de progre com The Economist per saber que això podia passar.
Ho sabien i no ho han aturat per què els incentius eren massa llaminers i qui havia de reconduir el cavall desbocat era com la guineu guardant les gallines.

8:36 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

aviam ruquet, els accionistes fixen els incentius. Si el sistema d'incentius falla és que els accionistes s'han equivocat. Poden equivocar-se o tampoc?

8:49 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

1- "no sé ben bé què vol dir ser un "flipat" (potser ho ensenyen al PhD això)". No, allà no m'ho van ensenyar. No he dit en cap moment que siguis tonto, per tant assumeixo que sí que saps què vol dir ser un flipat. Assumeixo també que ja saps que ho ets.

2- "us faig ràbia, que us caic malament, que us semblo pedant, etc.". Sí, tot això, i més. A part de creure que no en tens ni puta idea, clar. Però d'aquestes coses ja en parlo a la feina, aquí només escric per tocar-te els collons.

3- Doncs pobret, pensava que com a mínim tindries la vida resolta. Amb aquesta mentalitat a veure qui t'aguanta. Flipat.

Respecte a la correcció ortogràfica...m'ho apunto. És el què té viure a Londres des de fa anys; no practico el català en la mesura que voldria.

9:46 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Tinc la sensació que "saber que ets un flipat" és tirant a paradoxal...pregunta-ho a la feina, a veure què en pensen.

11:50 p. m.  
Anonymous Albert Esplugas ha dit...

Hola Jordi,

Hi ha una incomprensió bastant notable de les causes d'aquesta crisi. Sembla que els liberals ara haguem de demanar disculpes perquè el "mercat financer desregulat ens ha dut a on estem ara", proliferen els eslògans del tipus "el capitalisme en crisi" i es diu que la solució passa per la intervenció massiva de l'Estat en el sector bancari, que és bàsicament el que està passant arreu del món.

Lamentablement els experts del Govern i la majoria d'economistes no fan el diagnòstic correcte (ni, per tant, proposen la solució adequada) per la mateixa raó que no van veure venir aquesta crisi: perquè no tenen un coneixement profund (sovint tampoc superficial) de la teoria austriaca del cicle econòmic que explica aquest tipus de "booms" i "busts" (la teoria per la qual Hayek va guanyar el Nobel i que Ludwig von Mises, un dels economistes destacats del segle XX, també va desenvolupar). Els paradigmes keynesians i neoclàssics que dominen les universitats (hi ha excepcions, però poques) són insuficients a l'hora d'explicar aquest tipus de crisis, l'Escola Austriaca d'economia (que no es basa en models irreals i utilitza un llenguatge lògic-deductiu en comptes de matemàtic) porta des de principis del segle XX desenvolupant i pulint la teoria dels cicles, ha estat capaç de predir i explicar les crisis econòmiques des de la Gran Depressió, i en relació amb la crisi actual està sent creixenment reivindicada per economistes inclús d'altres escoles. La conclusió dels economistes austriacs, però, divergeix de la que mencionava en el primer paràgraf: és la intervenció de l'Estat en el sistema monetari el que provoca aquest tipus de crisis, distorsionant els tipus d'interés que guien les activitats dels agents econòmics privats.

Vaig a fer un resum de la crisi segons aquest punt de vista austriac.

Moltes famílies es van hipotecar més del compte i moltes empreses es van equivocar invertint en projectes de llarga maduració induïts pels baixos tipus d'interés dels bancs comerciales, que al mateix temps eren resultat de la manipulació del preu del diner per part de la Reserva Federal (i la resta de Bancs Centrals) i la seva condició de prestamista d'última instància, que garanteix la il·liquiditat dels bancs (permet que els bancs, fraudulentament, prestin a llarg termini els depòsits que tenen un venciment a curt termini).

Dit d'una altra manera, el tipus d'interès no el fixa el mercat d'acord amb el volum real d'estalvi que hi ha a l'economia, el fixa l'Estat (els Bancs Centrals estatals que monopolitzen l'emissió de moneda). El tipus d'interès és un preu com qualsevol altra i en el lliure mercat transmet una informació essencial als agents econòmics: indica fins a quin punt la sociedad està disposada a diferir el seu consum. En el lliure mercat, un tipus d'interès baix indicaria un gran volum d'estalvi per a destinar a projectes de llarga maduració. Un tipus d'interès alt indicaria una major preferència pel consum i per tant menys estalvi per dedicar a projectes de llarga maduració. Com l'Estat distorsiona aquest preu creant diner del no res, els tipus d'interès dels bancs comercials ja no senyalitzen el volum d'estalvi real de l'economia, sino que és funció de l'estalvi real més l'expansió creditícia artificial dels Bancs Centrals. Els tipus d'interès -durant l'etapa del boom- són més baixos del que serien en el lliure mercat, de manera que senyalitzen (falsament) una major disponbilitat d'estalvi per a projectes a llarg termini.

Tornem ara als agents privats que es van equivocar en les seves decisions d'inversió. Les empreses (i famílies que es van hipotecar massa) es van equivocar perquè els tipus d'interès eren artificialment baixos, no responien al volum real d'estalvi en l'economia sino a l'expansió creditícia promoguda per la Fed i els altres bancs centrals. Ara tenen que liquidar-se aquestes males inversions que no poden dur-se a terme per falta d'estalvi real, i l'estructura productiva ha de reorientar-se a altres fins. És a dir, els depositants no han renunciat als seus dipòsits per a que siguin invertits en projectes de llarga maduració, encara que els tipus d'interès artificialment baixos donessin aquesta senyal, de manera que els prestataris (empreses i famílies hipotecades) no poden fer ús d'aquests dipòsits per finançar els seus projectes a llarg termini. Els factors de producció que al iniciar-se el boom van dirigir-se a les línies de producció a llarg termini, en bona part al sector de la construcció, han de recolocar-se allà on són ara demandats pels consumidors, pels tenedors dels dipòsits. Com la societat no ha diferit el seu consum però moltes empreses, enganyades pels tipus d'interès distorsionats, han actuat com si l'estiguessin diferint, les discrepàncies acaben surtint a la llum. Els tipus d'interès tornen a pujar -l'expansió creditícia es redueix per contenir la inflació-, les empreses en línies de producció que sí tenen una demanda real comencen a pagar més pels factors de producció etc. i moltes empreses veuen que els seus projectes a llarg termini ja no són rentables en aquestes noves condicions. Llavors és quan ve la correcció: empreses que fan fallida, acomiadament de treballadors, recursos immovilitzats que s'han de malbaratar, reducció de salaris etc. En definitiva, un període de recessió o sanejament econòmic. S'han de depurar els excessos del boom artificial.

Davant d'aquesta realitat hi ha vàries alternatives: injectar més diners en el sistema monetari (tornar a baixar tipus d'interès, nacionalitzar bancs, garantir dipòsits etc), de manera que les males inversions es mantenen artificialment i la història es repeteix (la crisi s'allarga i es fa més severa, com va succeir durant la Gran Depressió), o es permet que el mercat faci la necessària reestructuració (dolorosa) i l'economia es saneji el més ràpid possible. Es pot facilitar aquesta reestructuració reduïnt la despesa pública i incentivant l'estalvi (per a que les empreses puguin finançar el trasllat de recursos més ràpidament), flexibilitzant el mercat laboral per a que el factor treball es recol·loqui el més ràpid possible a les altres línies productives etc.

Per tant, una mica d'honestedat intel·lectual per part dels qui atribueixen la causa d'aquesta crisi al "capitalisme salvatge" o el lliure mercat. Que ens expliquin que té de lliure mercat la fixació del preu del diner per part d'un Banc Central estatal que monopolitza l'emissió de moneda (que per si fora poc era un dels punts que defenia Marx en el seu Manifest Comunista).

Si algú té interès en explorar la tesi austriaca de la crisi, estic reunint moltes referències en aquest apartat del meu blog.

En particular recomano el blog de Juan Ramón Rallo, economista liberal molt ficat en el tema de la crisi i molt didàctic en les seves explicacions (que per altra banda són prou exhaustives). És molt crític amb l'enfocament neoclàssic (ja no diguem el keynesià), i en la meva opinió és el millor blog d'economia de la blogosfera espanyola.

L'Institut Juan de Mariana també tracta el tema de la crisi en el seus butlletins trimestrals de manera molt detallada. També valora les propostes del Govern per sortir de la crisi.

Una explicació (en anglès) molt més desenvolupada i amb més autoritat que la meva sobre la teoria del cicle austriac la podeu trobar en aquesta pàgina del Mises Institute.

Salutacions,

Albert

6:03 p. m.  
Anonymous currupipi ha dit...

Hola a tots... em sap greu que aquests dies amb tanta feina, vaig molt de cul i per tant no puc contestar tal com m'agradaria a la meva suposada falta de perspicàcia.

Malgrat això, senyor director "flipat", només dir-li que el meu PhD, sense cap mena de dubte era als EUA en una de les millors universitats d'economia (Boston), i encara que crec que la nota del GRE està sobrevalorada en l'àmbit acadèmic, m'imagino que fent ús de la teva perspicàcia, te la pots imaginar (per cert, a la primera, per suposat.)

Per últim, em reservo dret a rèplica per a defensar el meu raonament lògic, però només dir que qualsevol persona "undergrad" que s'atreveix a dir als lectors "Calla" i "aprèn economia" té els fums pujats o és un flipat (recordo que aquí, utilitzo "o" en el seu ús correcte en català, que en anglès seria de "and/or", per tant, no descarto ambdós diagnòstics.

Malgrat això, no vull deixar de dir,que per tenir 21 anys, la toques molt bé, i per tant, si deixes una mica de la teva sobèrbia a part (si fas un PhD a l'estranger, l'hauràs de deixar ràpid ja que allí el món és molt diferent a la UB, UAB o Pompeu), pots arribar a saber-ne molt d'economia, i potser algun dia, ens podràs fer callar a tots, sense necessitat de ser un flipat!

Atentament,

Currupipi

Currupipi

8:46 a. m.  
Anonymous currupipi ha dit...

Per cert, només dir una última cosa...

No es necessita un 800 al GRE per a saber que el 3 va després del 2 (ho dic per la teva poca perspicàcia al penúltim comentari)

Tot i això, me'n guardaré molt de dir-te "calla i aprèn matemàtiques"... però m'ha fet gràcia quan en aquell mateix comentari corretgeixes un error ortogràfic


i per cert, em fa gràcia això sobre els tiets... qui són? que ets nebot del molt honorable?

Flipat!

8:54 a. m.  
Anonymous Un admirador ha dit...

Crec que aquest malentès respecte a a qui o què és en Jordi de la Torre (o el director) deriva d'una aproximació no adequada al seu blog.
Senyors: L'Estable, exactament igual que La Mañana d'en Losantos, és un espai d'humor, una gran broma presentada amb formes que pretenen semblar serioses.

En aquests sentit, el contingut d'ambdós espais és el menys important. Qui s'ofengui amb una opinió o amb les formes dels protagonistes, és que no han entès les veritables intencions dels seus autors.

Nota: val a dir que en Losantos cobra com a humorista, i en Jordi de la Torre, el més probable és que no. Una de dos: o només s'està pomocionant (recordem que téuns 20-21 anys), o està fent el tonto perdent el temps.

9:23 a. m.  
Anonymous Alberto ha dit...

Jo em decantaria més per la segona, admirador.

10:46 a. m.  
Anonymous currupipi ha dit...

Rèplica a:

"currupipi, jo no tinc un PhD en lògica, però suposo que el fet de recomanar a algú que estudïi economia NO implica que qui ho recomana es cregui que en sap suficient, no? "

Tens raó, però des del meu humil punt de vista, fer CALLAR i EXIGIR (utilitzes l'imperatiu) estudiar economia, per a mi si que resulta que creus que en saps suficient.

En primer lloc, com molt bé diu el Woody Allen, fins i tot un rellotge espatllat, l'encerta dues vegades en un dia, de manera que un dels meus principis consisteix en escoltar a qualsevol persona, digui el que digui, i després, si s'escau, desmuntar els seus arguments respectuosament (això mai inclou un Calla!). És per això que no m'agrada gens la gent que intenta fer valer la seva opinió, per molt encertada que sigui (jo en cap moment no he dit que no tingius raó segons el meu parer) fent callar.

Pel que fa a la meva lògica (a la que tu tractes de poc perspicaç), he de reconèixer que és un tant Bayesiana, ja que infereixo que tothom que sap molt d'economia, mai considera que en sap prou (això ho faig a partir dels professors, advisors, colegues i companys que he anat coneixent al llarg del temps, i que m'han demostrat que quan més bons són, més humils).

D'altra banda, crec que és lícit considerar que algú que fa callar respecte un tema, considera que en sap prou com per a poder aixecar la veu i decidir qui pot o no pot parlar

Per tant, si a aquests dos factors hi ajuntem que encara ets un universitari, amb 21 anys, crec que se'n pot treure que tens els fums pujats com per fer el que moltes vegades grans experts en el tema no es creuen capaços de fer...

Pel que fa a ser un flipat... això ja s'ha de portar a la sang, i com que no et conec, ja no puc opinar al seu respecte


Per acabar, m'agradaria dir que en els teus escrits es pot veure que tens molt de potencial (no és normal que un noi de carrera pensi tant! hehehe), i que si deixes enrera una mica de la teva supèrbia, pots fer bones coses en un PhD... de debò, agafa aquest consell d'algú que mai se sap si acabarà escrivint un paper amb tu... potser aquell dia, surti de l'anonimat i et digui que sóc en currupipi.

A partir d'aqui, només em queden 2 coses:

a) Rèplica educada i amistosa
b) Saber qui són els teus tiets
c) Saber el teu punt de vista sobre si ets o no un flipat!

9:37 p. m.  
Anonymous currupipi ha dit...

jajajaja, veus, jo també dic 2 coses i n'escric 3... mmmhhhh, veus com el GRE està sobrevalorat!

10:00 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Gràcies. Em sorprèn l'afluència de PhDs a l'Estable! Entenc perfectament que llegir coses com "calla i estudia economia" pot semblar insoportablement pedant, i més si ve d'un tio de 21 anys que no és ni llicenciat, com jo. Quan llegeixo blogs de segons qui també tinc la temptació de deixar comentaris com els vostres (però sense esmentar això del PhD, de moment...). Però mira, a mi em fa gràcia ser brusc als posts, fer enfadar una mica i que la gent "es posi les mans al cap"... Això no és Econometrica, cony, és un blog!

Això dels tiets...deu ser part de la idea que tenen alguns visitants, això que sóc de família rica, que visc a la zona alta i que aquí hi ha la clau de tot...però no és veritat. Així que jo tampoc no sé a què ve això dels meus tiets.

I això de ser un flipat, home, només cal veure el meu nom d'usuari...però ja vaig dir que "saber que ets un flipat" em sona a paradoxa...

10:05 p. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

Això dels tiets ho va comentar el Juli Surell que pel que sembla que et va confondre amb l'Alcón.

1:06 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Director,

Veig que se t'han baixat els fums al veure la superioritat intel·lectual d'en currupipi.

Benvingut al món real!

6:11 p. m.  
Anonymous Xavi ha dit...

Jo no sóc pas doctorat ni llicenciat, i per no tenir no tinc ni estudis, però enmig de tot això hi ha quelcom que no em quadra. Entenc que fas escarafalls al keynesianisme (aquí crec que tens raó), però al mateix temps veig que no et fa res que l'estat doni diners públics a un banc amb l'excusa de que paguen impostos. Bé, jo també en pago i si faig una mala inversió o malbarato els meus actius, no cal que vagi al govern a pidolar ajuts perquè no me'ls donaran (i amb raó). Així doncs, crec que no es pot pas repicar campanes i anar a processó al mateix temps, és a dir, s'està a favor de la intervenció de l'estat o no se n'està.

8:20 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Jo no faig escarafalls al keynesianisme (almenys en aquest post), però aquests plans de salvament tenen molt poc a veure amb Keynes i les seves teories, per això me'n ric de qui diu que "torna Keynes".
Tampoc no és veritat que jo hagi dit que em sembla bé que salvin bancs amb diners públics, però el que sí que dic és que és mentida que "quan hi ha beneficis, se'ls queden tots".
Precisament perquè no sé tanta economia com diuen que em penso que sé, no m'atreveixo a dir gran cosa sobre els plans de rescat. Jo sóc un liberal axiomàtic, deontològic, així que no barrejo arguments d'eficiència, d'anàlisi econòmic, amb el meu liberalisme.

9:23 p. m.  
Anonymous Xavi ha dit...

D'acord dire, gràcies per la puntualització.

10:49 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici