dilluns, d’abril 21, 2008

Tipus de libertarians

Hi ha dos tipus de libertarians: els conseqüencialistes i els deontològics. Bé, això als Estats Units; a Europa hi ha socialistes i prou.

Un conseqüencialista és libertarian com podria ser qualsevol altra cosa. Tot depèn de l'evidència empírica. Són utilitaristes i consideren que maximitzar la llibertat individual és la millor manera de maximitzar el benestar global, la utilitat social. Per això, i en tant que això sigui cert, són libertarians. Ara bé, si resulta que una intervenció governamental pot millorar els resultats efectius del mercat, la poden acceptar (això no ho faria mai un libertarian deontològic, o com a mínim no per aquest motiu). I la veritat és que sí, que és possible (repeteixo: possible) que una intervenció governamental superi en termes d'eficiència els resultats del mercat i sigui, per tant, desitjable si es pretén maximitzar alguna mesura de benestar agregat. Els economistes n'han trobat molts exemples: béns públics, externalitats, etc. És important insistir en què el govern pot millorar els resultats, però això no vol dir, ni molt menys, que necessariament els millori quan intervé. Els economistes liberals acostumen a ser d'aquest tipus; ja saben, partidaris del xec escolar i d'altres mesures socialdemòcrates amb disfressa de liberal.

Els libertarians deontològics, com jo, som immunes (pel que fa a l'elecció del rol de l'Estat que considerem èticament més defensable, en altres coses no!) a l'evidència empírica. Som uns fanàtics, si volen. Una vegada, aquest estiu, em van preguntar el següent: - Si es demostrés que l'aplicació estricta dels principis libertarians portaria al teu país a la ruina, a la misèria més absoluta, seguiries sent libertarian?

Abans de respondre prefereixo explicar-me una mica més. Un libertarian deontològic considera que la propietat més desitjable d'un esquema d'organització social és la de minimitzar la coacció a l'individu, res més. No volem maximitzar el PIB (o almenys no volem escollir el rol de l'Estat amb aquest criteri), ni que les empreses tinguin molts beneficis, ni que els rics siguin més rics o els pobres molt pobres; no, no, tot això a mi m'és igual. Minimitzar la coacció, és aquesta la idea amb què s'han de quedar. En última instància, tot i que això encara és objecte de debat, un libertarian no pot defensar cap esquema polític que comporti algun grau de coacció, per petit que sigui, sobre l'individu. Com que es fa difícil imaginar l'existència d'un Estat que satisfaci aquest criteri (gairebé per definició!) i no sembla que l'absència absoluta d'Estat sigui una perspectiva raonable per a gairebé ningú, alguns han provat de salvar el libertarianisme de la seva pròpia consistència, mirant d'escapar-se d'aquest cul-de-sac anarcocapitalista, argumentant que l'existència d'un Estat mínim (Nozick) és possible de justificar partint d'una situació on no existeix i avançant sense vulnerar, sense coaccionar, els drets individuals (valgui la redundància) de ningú. Un Estat mínim que evidentment no tindria cap funció redistributiva, només una policia, uns tribunals i un exèrcit.
Jo encara hi penso.
Però aquest estiu, i mentre les meves reflexions no donin algun altre fruit, em vaig veure obligat a respondre que sí. Una altra resposta és només compatible amb el primer tipus de libertarianisme.

7 comentaris:

Anonymous Pau ha dit...

Entenc, pel que tu dius, que els deontològics creuen que l’estat serveix d’alguna cosa (potser per proveir seguretat). D’altra manera, no defensarien l’estat de mínims i preferirien que absolutament tot fos privat. Podem dir que l’estat mínim aquest que ens proposes té repercussions positives pel benestar de TOTS els ciutadans. No?

Imagina’t que ara ve un conseqüencialista (jo, mateix) i ens proposa un mecanisme públic (no relacionat amb la seguretat) que també millora el benestar de tothom sense afectar negativament a ningú. Imaginem, per exemple, el sistema pecuniari. Em pregunto per què els deontològics haurien d’estar en contra d’aquesta mesura? Si defensen un estat de mínims que proveeix seguretat, per què tancar els ulls i quedar-se només amb aquesta funció bàsica?

Una altra pregunta. Si es demostra empíricament que el mercat funciona millor per proveir seguretat que l’estat de mínims, els deontològics es quedarien plegats de braços?

Si els deontològics s’aïllen completament del nivell empíric, llavors només queden els principis teòrics. Com es decidiria qui té raó entre un marxista teòric i un liberal deontològic?

6:15 p. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

Has esborrat el post dels looters?

7:49 p. m.  
Anonymous $$€ ha dit...

Algun dia escriuràs sobre Catalunya?
O això de que també ets independentista, ho poses perquè quedar be?

Gràcies.

4:55 p. m.  
Anonymous Toni ha dit...

Potser t'interessa llegir el nou llibre de Richard Thaler i Cass Sunstein (tots dos de la University of Chicago) sobre el "libertarian paternalism": http://www.amazon.com/Nudge-Improving-Decisions-Health-Happiness/dp/0300122233

6:38 a. m.  
Anonymous amic de la pompeu ha dit...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

6:12 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Almenys reconeixes que esteu com una cabra! Bé, bé, aprecio la teva sinceritat.

11:25 p. m.  
Anonymous Albert ha dit...

La meva pregunta llavors és, partint d'aquesta base, a què respon el teu interès per l'economia si el benestar no té per a tu cap importància? La teva posició et situa com un fanàtic de la llibertat, que la posa per sobre de l'economia i el benestar de la societat. Les similituts entre la teva ideologia i la comunista son immenses, on el que està per sobre de tot és la igualtat, ells son fanàtics de la igualtat, tu de la llibertat, però cap dels dos no ateneu per a res a la racionalitat econòmica.

11:33 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici