dissabte, d’agost 04, 2007

Sobre l'altra web

Avui tinc ganes de fer emprenyar: la web del Salvador cada dia s'assembla més al butlletí del Partit Comunista Francès. Quan dic comunistes, bromes a banda, no em refereixo a militants o simpatitzants de partits comunistes, ni tant sols suggereixo que defensin activament la col·lectivització de l'economia; el comunisme, tal com l'entenc i els en parlo avui, és simplement una estratègia de pensament, una actitud davant del món que passa, essencialment i simplificant cruelment, per enfrontar-se a la complexitat que presenta la realitat econòmica i social (perdó) sense entendre l'origen de la riquesa. Una bona manera d'identificar-ne uns quants és aquesta: tots aquells que diuen que són d'esquerres, sense excepció, pensen com a comunistes. El 90% dels diputats que seuen al Parlament de Catalunya (amb l'excepció d'algun diputat del PP i un parell o tres, tirant llarg, de convergents), són comunistes. Defensin o no explícitament les atrocitats inherents al comunisme, és igual; analitzen el món exactament igual que els comunistes de pura raça. Cinc dels col·laboradors d'aquesta web són comunistes (un, a més, té l'afegit de ser islamista). Qui ho havia de dir, fa cosa d'un any i mig.
Primer va començar el professor Vila. He de confessar que no l'he llegit pràcticament mai perquè fa articles, que no dubto que tenen moltes virtuts, excessivament llargs per la meva mandra patològica. Tres o quatre que li he llegit (els de Londres, on parlava del capitalisme salvatge, són bons exemples), alguna conversa esporàdica i els ho puc assegurar: pensa com un comunista. És del club dels que em diuen fanàtic, arrogant, etc. Amb aquest post, estil McCarthy, no ho tindrà difícil.
El següent comunista a unir-se a la tropa fou el professor Colomer, repetidament elogiat pel 'jefe'. Vaig començar llegint-lo amb freqüència raonable (un parell o tres de cops per setmana, de mitjana) i la veritat és que si no fa cap, repeteixo, és important: cap ni una, referència a res que tingui cap relació remota amb l'economia, em sembla un articulista molt sòlid, el més preparat d'aquesta pàgina per parlar de literatura. Llegir-lo m'ha anat molt bé per suplir llacunes inconfessables (acumulades durant el meu pas per la LOGSE). Ara bé, pensa com un autèntic comunista i també és membre del club de l'arrogància, com ja van comprovar no fa gaire. A la Marga, la tercera comunista a unir-se al club, no l'he llegida ni hi he parlat prou (gens, de fet) com per explicar-los-en res, però si diu que és d'esquerres és que pensa com una comunista. No hi ha més. Condició suficient. That simple.
Després la cosa ja es complica. Ve l'Otger. Per compassió ultraliberal salvatge i instint de conservació (amb aquests islamistes més val vigilar), miraré de ser una mica més amable del que tocaria. També és membre fundador del club de la meva arrogància i, en ocasions, estupidesa. Deu estar al corrent que jo, com a ultraliberal salvatge, defenso la legalització total i absoluta de les drogues. M'ha semblat que podria interessar-li. Com alguns dels altres col·legues, hauria de repassar el tema de la divisió del treball. És a dir, i per no allargar-me, que pinti.
L'Àstrid és l'última comunista (fins al moment) que s'ha incorporat al col·lectiu (excuses per la paraula). Pel que li vaig llegir el primer dia, quan la vaig googlejar, també es declara d'esquerres (afegeix que si s'ha de fer rica no passa res). És a dir, comunista. Al principi semblava que tenia més o menys clar el tema de la divisió del treball i es dedicava a parlar de polles. Em va semblar molt savi. Però segueix sent comunista.
En fi, m'agradarà conèixer l'opinió dels lectors, sense censura.

12 comentaris:

Blogger Xevi ha dit...

Estic d'acord amb tu. Precisament ahir parlava al meu blog més o menys del mateix. Per diferenciar-los dels comunistes autèntics (que són més pintorescs encara) jo els anomeno comunistoides.

11:57 a. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

Jordi, felicitats. Ets un paio valent. Suposo que et caurà un allau de crítiques titllant-te de faxta. Pura ignorància. Qualsevol dictadura està diametralment oposada al liberalisme, per definició.

1:12 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

per cert, cada vegada estic més convençut que a l'Otger aquest li carbura malament el cap. Per cert, si poses "otger miralles" al google només surt que deu peles a la seguretat social (BOP província de Tarragona) i el blog del Sostres. On dimonis publica els seus dibuixos o treballs? segur que viu d'això?

1:15 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

Una cosa mes: veig que hi ha hagut força comentaris sobre homosexualitat, cortesia de l'Otger i els seus acòlits (o alter egos). Si te'l trobes li pots comentar aquesta notícia que acabo de trobar en un blog lliberal: http://aquiles.blogsome.com/2007/07/29/y-arafat-murio-de-sida/

1:43 p. m.  
Anonymous marc ha dit...

Doncs bé, la meva opinió. No sé si el que escrius en aquest post ho dius seriosament o no. Vists els antecedents sembla que sí.
No entenc que la teva intuició infinita pel totalitarisme, més fina que els test d'alcoholèmia dels Mossos, no en detecti al contingut d'aquest post. A mi m'ha vingut al cap el fact of pluralism d'Isaiah Berlin.
El monisme és perillós diu Berlin; etiquetar 130 diputats d'un Parlament de 135 amb una sola paraula és una mica sospitós, no?¿
Que l'arrogància no et limiti la intuició monista, és una qüestió de rigor acadèmic.

4:53 p. m.  
Blogger Odalric ha dit...

El que hauries de fer, cabronàs arrogant, és enllaçar-me d'una vegada!

O no et porto en cotxe mai més :)

1:00 p. m.  
Blogger Moré ha dit...

T'has deixat de dir que Salvador Sostres té de comú amb els comunistes la seva atracció per les tiranies i el conservadurisme. ha aplegat tot un seguit de brossa al seu bloc que fa por i tot. la última adquisió és esperpèntica. Si ja és lleig un home sent groller , uan dona grollera és ja el sinónim del lumpen proletariat.


Coincideixo amb tu en la teva consideració. El més perillós de tot és l'Otger , un tipus que té tendències suicides estimant un islamisme que el mataria solament per ser el que és si visqués en un estat islàmic ( però ves per on els atreu el totalitarisme) El professor Colomer no és més que un funcionari mediòcre amb la crisi de la mitjana edat, i com a funcionari te tendències al social-conservadurisme... De tota la caterva en salvo evidentment la Luisette - farà sort qualsevol xicot que la faci seva- ; El Raül, conservadurot i massa seguidista, però és que és jove- Tu mateix -malgrat que avegades tinguem punts de vista divergents o paral·lels dins el liberalisme-.

He deixat per al final de parlar amb en Vila. Intel·ligent però mandrós , i és la mandra el que l'aboca al totalitarisme comunista.

7:54 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Plaigadoooooor!

Ho dic en broma, però acabo de veure que jo vaig escriure l'article on hi dic que tots els partits del Parlament de Catalunya són d'esquerres a les 4:04 am del diumenge 4 d'Agost. Llavors he vist que tu escrius un article dient que tots els partits del Parlament de Catalunya són comunistes a les 4:10 am del diumenge 4 d'Agost.

M'ha fet molta gràcia la casualitat, hehehe!

8:12 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

Moré, més o menys be. La Maria Vila és GENIAL. L’Enric Vila és genial, però té un narcisisme de collons (més exacerbat que qualsevol altre). L’Otger, simplement està malament del cap (MOLT malament, de fet), i és un mal educat que només sap insultar. En Miquel té la puta mania aquesta de que la literatura ho és tot i la resta és una merda (en Salvador coixeja del mateix peu, però tinc l’esperança que amb els anys caurà del cavall, com Sant Pau). Són una colla de vividors. Com és que al batxillerat t’obliguen a estudiar l’obra i miracles dels escriptors i en canvi, s’ignora la feina de músics, pintors, etc? Una colla de vividors i pedants, és el que són. A la noia nova, allò que deia sobre la impossibilitat de mamar-la i tapar-se el nas, jo em pregunto: com s’ho fan les dones que la mamen a les pelis porno per mamar-la i gemegar a l’hora? En teoria amb la boca plena hauria de sonar molt diferent...en fi, me’n vaig a escoltar música. Adéu.

9:57 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

no creus que l'opció intel·ligent és pactar amb els imbècils i aconseguir que no ens matin a canvi de que tinguin el plat a taula?
ja callo, ja callo, és només una pregunta que m'acaba de passar pel cap, sóc innocent!

9:38 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Hola!!, algú sap quina edat te el paio aquet??....em refereixo a l´Otger... quina edat te?, esque em sembla que el conec... gracies..

8:50 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Hola, ja no es necesari que em dieu la edat de l´Otger, ja se que era el seu fill al que jo coneixia... tristement va morir l´any passat.... m´acabo d´assabentar, de que va morir no se res.... el meu condol pel seu pare, de tot cor... pilar..

9:53 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici