Notícia

El nivell de la premsa catalana és, si em permeten utilitzar una expressió del 'jefe', de saldo i cantonada. Ja fa molt temps que vaig deixar de llegir notícies a cap diari en català, tot i que de moment encara em miro algun columnista o opinionista (Sostres, Oliver, Quintà, Roig). Aquest matí gaudia de l'habitual lectura del Wall Street Journal a l'oficina, moment que aprofitem amb els col·legues per comentar les últimes iniciatives col·lectivistes del Congrés dels EUA (cal dir que el dia que aquests nois s'interessin pel que aprova regularment el Parlament espanyol és possible que s'adonin d'una vegada de l'error que va suposar bombardejar i envair l'Irak existint al món casos molt més urgents) i bé, he tingut ganes de llegir les Engrunes de l'Oliver a l'Avui. I de reüll m'ha cridat l'atenció aquesta notícia. Parla de la pensió vitalícia que percebrà Rodrigo Rato quan deixi la direcció del FMI. El titular: 'Rato rebrà a partir d'octubre una pensió vitalícia de 58.400€ anuals del FMI'. Llegint la notícia resulta ser que de fet cobrarà 80.000 dòlars, i això, a partir de l'Octubre, ningú no sap quan serà en euros, però deixem-ho estar. El que m'ha fet més gràcia és aquest paràgraf al bell mig de la notícia:

'Els generosos termes de la seva jubilació contrasten amb les freqüents recomanacions del FMI als governs europeus que reformin els seus sistemes de pensions per a respondre a l'envelliment de la població.'

1. Què els semblaria això: 'La generosa dieta del doctor Pérez (ahir mateix es va fotre un pastís de xocolata immens) contrasta amb les freqüents recomanacions als seus pacients diabètics que s'abstinguin de prendre xocolata.' Exigiran també que els oncòlegs se sotmetin a la quimioteràpia, per evitar contrastos? En fi. El meu consell: http://www.wsj.com/

2. Tu què saps si són generosos o no aquests termes? A mi em sembla que 80.000 dòlars són una misèria si tenim en compte de quin càrrec estem parlant. Qualsevol directiu de qualsevol empresa mitjaneta del món pot arribar perfectament a aquesta quantitat quan es retiri. És la típica escandalera per les xifres monetàries d'un autèntic ignorant de les quantitats que es mouen a aquests nivells (i ser director general del FMI no es un càrrec qualsevol, encara que un altre dia ja parlarem de si realment serveix d'alguna cosa tot aquest tinglado). Només una anècdota: el president de la fundació on treballo s'embutxaca cada any 400.000 dòlars i no té més de 20 empleats, amb un pla (privat) de pensions raonable, els seus ingressos quan es retiri seran notablement superiors als d'en Rato (per aquesta via). Parlar de termes generosos pel que fa a la jubilació d'un Director Gerent del Fons Monetari Internacional quan amb prou feines s'embutxacarà 80.000 dòlars anuals (i a sobre subjecte als seus ingressos futurs) és senzillament fer el ridícul com a periodista. No cal dir que no hi ha cap diari seriós (WSJ, FT, NYT, etc) que hagi mencionat l'anècdota. Només, sorpresa, l'Avui i El Periódico.

Repeteixo, http://www.wsj.com/. No perdin més el temps.