dilluns, de juliol 30, 2007

Més Nobel

Al post anterior vaig suggerir una pregunta i molts han intentat respondre (gràcies). Hi ha dos tipus de respostes. La primera (equivocada) la sintetitza perfectament aquest comentari anònim:
'Negocis sense benefici d'altri? Drogues, prostitució, viatges per passar d'Africa a Europa? Els vols legals? El joc, que aprofita problemes com la ludopatia. Administrar els estalvis de gent de la tercera edat que no sap si els estafes...'
Zero. M'ha fet gràcia, especialment, el despropòsit que suposa considerar que la prostitució no és una activitat que tingui a veure amb servir a d'altres éssers humans. A mi no se m'acut un exemple més evident, precisament, de com es guanyen diners servint, satisfent (en un sentit prou evident) a d'altres éssers humans. Una altra qüestió, que no té res a veure amb la pregunta que jo feia, és si et sembla acceptable, i en quines condicions, per consideracions de dignitat humana, etc. No cal dir que a mi sí, però això és, com et deia, un altre debat.
La segona resposta, com ja apuntava el Nobel a l'entrevista, té aquesta forma:
'la industria farmacéutica (fins i tot en un entorn competitiu) té un incentiu en trobar i vendre medicaments que NO curin les enfermetats, sino que les aturin i cronifiquin, de manera que si deixes de prendre el medicament la malaltia ataqui de nou'.
Bé, aquí suposo que hi ha molt camp per investigar. Hi he estat pensant aquests dies i l'únic que els puc oferir són algunes idees que m'han semblat rellevants:
1. Segueix sent cert (o més popperianament, irrefutat fins al moment) que NO hi ha manera de guanyar diners que no tingui a veure amb servir a d'altres éssers humans, però la qüestió que adreça aquest exemple és, més aviat, aquesta: pensar només en maximitzar els beneficis és sempre la manera de maximitzar el servei a d'altres éssers humans? Perquè estem d'acord que aturar i cronificar una malaltia és també un servei als altres.
2. Instal·lats en la nova qüestió (i admeto que de fet el que explicava el premi Nobel anava més en aquesta línia que en l'anterior), intuitivament no veig tan clar que en un entorn competitiu les empreses no tinguin incentiu en trobar una cura definitiva a una malaltia. Al cap i a la fi, encara que prefereixin poder vendre tota la vida un medicament pal·liatiu enlloc de vendre una vegada un medicament definitiu, cada empresa preferirà ser ella la primera en descobrir i comercialitzar el medicament definitiu (i que no sigui una altra, amb la qual cosa també se'ls acabaria el negoci del pal·liatiu però no veurien un duro del definitiu), no?

8 comentaris:

Blogger Guillem Laporta ha dit...

Benvolgut pre-ciutadà nord-americà Jordi de la Torre,

Em sorprèn que en el seu article no culpi el govern de desincentivar les empreses farmacèutiques a trobar els medicaments que acabin amb les malalties que assolen el planeta.

Efectivament, les empreses farmacèutiques saben que si descobreixen una vacuna contra, posem, la malària, el govern de torn es passarà la patent per l'axil·la amb el repugnant objectiu d'universalitzar el medicament.Així, tots els calers dedicats a la investigació d'aquesta vacuna per part de la farmacèutica hauran anat a fons perdut.

Quin incentiu pot tenir una empresa a donar amb una vacuna miraculosa si sap que encabat gairebé ni podrà recuperar la inversió?

Resum: culpa del govern, as always.

Mr Uriach segueix preocupat pels règims dictatorials a l'amèrica llatina i em dona la raó.

8:44 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Com sempre, totalment d'acord amb el director, he-he-he.

A més, a més, també és absurd dir que les empreses farmacèutiques només fan medicaments per allargar les malalties. Perquè? Doncs perquè aquesta visió és una mena d'ecuació que exclou absolutament els metges. Els malalts prenen les medicines que el metge els recepta, i el metge no els receptarà allò que vulgui l'empresa farmacèutia sinó allò que curi al pacient.

Que hi pot haver metges pagats per empreses farmacèutiques? Sí, però pocs. Sobretot en una professió tant vocacional com és la medicina.

11:27 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Ara m'he llegit el comentari d'en Guillem Laporta i també en subscric l'opinió.

3:13 p. m.  
Blogger Guillem Casas ha dit...

Jo no hi puc afegir res més havent llegit article i Laporta's comment.

4:40 p. m.  
Anonymous Pau ha dit...

Parlant des del còmode punt de vista teòric, crec que les empreses tindran incentius a "cronificar" les malalties quant més poder de mercat tinguin i quan més "enganxats" estiguin els consumidors (més inelàstica sigui la demanda).

El mercat farmacèutic, a priori, semblaria tenir aquests dos ingredients. Faltaria, per suposat, un estudi de camp, "grafiquitos", fórmules matemàtiques, els infal·libles anàlisis econonomètrics i tot això tan cienfític per acabar de determinar com actuen les empreses farmacèutiques. Tot i així, des de la meva ignorància i intuïció, em decantaria per la resposta del Nobel.

6:37 p. m.  
Anonymous Eduard ha dit...

Hola jordi! sóc l'Eduard Cuscó ten recordes?

Que tal ja veig que tornes a correr més enllà del bassal eh? bé només era per dir-te que també m'he fet un bloc que comparteixo amb un company. La veritat no coneixo massa gent que en tingui o el tingui mínimament presentable.. Això sí de fotologs no en falten, sembla això una febre hipòcrita..sense límits..

au : http://la-curolla.bloc.cat/

vejam què et sembla i si algú de per aquí hi vol entrar endavant, i que vagi tot molt bé!

7:48 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Jo torno a insistir: els pacients no es mediquen sols, i no són les farmacèutiques qui recepten les medicines. No podem oblidar els metges que són, al cap i a la fi, els que decideixen quin tractament i medicina tindrà el pacient.

9:15 p. m.  
Anonymous Pau ha dit...

Ei, Xevi. La teva visió em recorda una mica a la de l'economista Veblen. Que els tècnics lluitin contra els mals del capitalisme.

El que passa és que el poder de la innovació en el camp de la medicina no el tenen els metges sinó les farmacèutiques.

Si Alonso va més ràpid que Senna, no és perquè sigui millor pilot sinó perquè té millor cotxe.

11:12 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici