Nobel?
'Si sólo piensas en los beneficios, dejas de preocuparte por servir a los seres humanos.' Richard J.Roberts, Premi Nobel de Medecina 1993, a La Contra de la Vanguardia d'avui. Es evident que ni tan sols una intel.ligencia i formacio tan solides com les d'aquest senyor vacunen contra la mes absoluta incomprensio del mecanisme elemental que mou l'economia de mercat. Suggereixo que m'expliqui una sola manera de fer-se ric (sense coaccionar ningu, es a dir, no val robar o atracar un banc) que no tingui a veure amb servir a d'altres essers humans. Amb una en tinc prou.
enviat per El Director a la/es
5:24 p. m.
15 comentaris:
I la loteria? :-S
comprar accions i vendre-les 10 o 100 vegades més cares? (id est, especular, per què suposo que no consideraràs que l'especulació és un robatori)
jejeje...els diners que guanyes jugant a la loteria son una variable aleatoria amb esperanca negativa...per tant, de fer-te ric res de res (perque has de tenir en compte la probabilitat que et toqui, que es terriblement baixa, contra la certesa del que gastes per jugar-hi i el benefici de qui la organitza).
Marcos, i dale amb la mania de l'especulacio. Anem per parts:
1. Quan compres les accions serveixes a qui te les ven, perque si accepta vendre-te-les al preu que tu vols pagar es que prefereix fer-ho que no fer-ho, no hi esta obligat i per tant hi guanya fent-ho.
2. Quan les tornes a vendre, serveixes a qui te les compra, perque si accepta comprar-te-les al preu que tu les vols vendre es que prefereix fer-ho que no fer-ho, hi surt guanyant tambe (tampoc no te cap obligacio de fer-ho). A mes, el benefici de l'especulacio tambe es una variable aleatoria (encara que amb parametres diferents que la loteria)... quan compres a 10 no tens la certesa que vendras a 100 i de fet es molt possible que hi perdis, el que passa es que nomes criden l'atencio els casos, com el que exposes, amb beneficis estratosferics.
L'especulació no és delicte; compleix un rol positiu pels mercats (sobretot als borsaris), general Marcos. Si fos per mi, el pròxim Príncep d'Astúries de la Concordia seria per tots els especuladors espayols. Per la seva enorme tasca social.
Sobre el Nobel de Medicina, ell mateix reconeix que la innovació en el camp mèdic es nodreix de l'iniciativa privada. L'únic que critica és que les empreses farmacèutiques no llancen el producte a preu fet sinó que fan com els fasicles col·leccionables, a peces. Aquesta idea no és tan descabellada i podria ser ben realista.
De fet, l'exit del mercat en l'assignacio de recursos te molt a veure amb l'existencia d'aquesta especie miserable... els 'especuladors'.
Hola Jordi, la teva explicació, impecable. L'enhorabona! Això sí, no estic d’acord en que el més possible sigui perdre diners a borsa. Ja coneixes els meus cavalls de batalla: ZOT (ampliació alliberada, 1 per cada 10 gratis cada any i dividends cada trimestre, gens menyspreables), ABE( ampliació alliberada, 1 per cada 20 gratis cada any i dividends un parell de cops l’any). Risc? Tan sols d’una mala gestió, per què pel que fa als ingressos, són força recurrents. Contractes de manteniment (obligatoris per llei) i peatges (en molts casos l’única alternativa digna). Això sí, mira aquests fills de puta de Goldman Sachs com han fet caure ZOT. Ara a mi se me’n refot, per què ja vaig vendre la part grossa per a comprar-me el pis. Una mica més d’info sobre ZOT [per cert, tu que estas a USA podries comprar accions de l'empresa mare Otis]: Jaume Viñas / MADRID (28-07-2007)
Mario Abajo, consejero delegado de Zardoya, no se alegró cuando su empresa subía un 38% en dos meses. Sabía que aquello no era normal, y era cuestión de tiempo que volviera a cotizar a niveles racionales. Y así sucedió. En cualquier caso, Mario Abajo prefiere hablar de resultados y éstos, de momento, sonríen a la empresa, cuyo beneficio ordinario ha crecido un 10,8% en el primer semestre.
¿Qué pensó cuando Zardoya se revalorizó un 38% de abril a junio?
La verdad es que me sorprendió.
¿Le preocupó?
Sí, porque fue inesperado. Me preocupa que haya inversores que entren en la empresa al calor de esa subida y luego vean sus ahorros disminuir.
¿A qué atribuye esa subida?
Me informé y la única explicación que recibí fue que Morgan Stanley nos había incluido en un índice y muchos inversores lo replicaban. De hecho, nuestro volumen ronda los 200.000 títulos diarios y en esos días se movían entre uno y dos millones de títulos. Una barbaridad. Otro factor que pudo influir, es que estaba anunciada la ampliación de capital y esto anima a los inversores ya que desde hace 27 años damos un 10% de títulos gratuitos tras la ampliación. Pero nunca se había producido una subida tan espectacular. Supongo que fue una suma de ambos factores.
La caída posterior, de un 32,3% estuvo influenciada por un informe negativo de Goldman Sachs que fijó un precio objetivo de 15 euros cuando la empresa cotizaba sobre los 30 euros.
Para mi la opinión de los analistas siempre es muy respetable, pero es sólo eso, un opinión. Y yo, como tal, no la comparto.
¿Los expertos dicen que la ralentización inmobiliaria puede afectar al negocio. ¿Es así o exageran?
Es una exageración. La venta de nuevos ascensores supone un 25% de nuestra cifra de negocio. Y de estos, un 80% son para vivienda. En definitiva, si ese mercado se redujera un 10%, afectaría en un 2% a nuestro negocio.
¿Ya han notado la desaceleración?
Todavía no. Todo el mundo habla de aterrizaje suave pero tenemos una cartera de pedidos que es la mayor de nuestra historia. Lo que ocurre es que las obras se van ralentizando. Probablemente porque cuesta más vender los pisos y los pequeños promotores alargan un poco el periodo de construcción. En cualquier caso, situaciones de crisis de este tipo ya se han producido. Justo después de la Expo, en 1992, por ejemplo. Entonces, yo tuve una reunión con los delegados y les dije que España es un guateque y cuando termina la fiesta llega la resaca. Es normal.
¿Cómo valora los resultados del segundo semestre?
Están en consonancia con nuestras expectativas, incluso son un poco mejores. Los ingresos crecen un 10% y, además, están bien distribuidos entre ventas y servicio de mantenimiento. La exportación también ha crecido un 10%.
¿Qué expectativas tienen de cara a la segunda mitad de año?
Pensamos mantenernos en las cifras actuales. A pesar de que puedan bajar un poco las ventas de nuevos ascensores, el peso del servicio se engrosará con los ascensores que estamos terminando. Tampoco hay que olvidar el negocio de la sustitución de ascensores antiguos, que ya representa un 20% del total.
Dicen que uno de sus puntos débiles es la insuficiente internacionalización y, en consecuencia, una dependencia excesiva del mercado interior.
Hay algo de verdad. Aunque exportamos componentes y ascensores a más de cien países. Ahora nos atrae sobre todo Marruecos, que se parece a la España de hace años. Nuestros clientes están realizando fuertes inversiones allí. Tanto el mercado turístico como las infraestructuras han mejorado mucho.
Zardoya abarca todo el proceso productivo y comercial. Fabrica los ascensores, los comercializa, los instala y se ocupa del mantenimiento. ¿No creen en las virtudes de la externalización?
Hay cosas que hay que externalizar y otras, no. Nosotros, es cierto, cubrimos todo el proceso y fabricamos nuestros propios motores eléctricos. Gracias al esfuerzo en tecnología, hemos sacado el ascensor Gen2 Comfort que ha sido fabricado exclusivamente en España.
¿Se ha rumoreado que United Technologies -que posee el 51% de Zardoya- podría lanzar un opa sobre el 100% de la empresa. Usted, como dice el tópico, ni confirma ni desmiente?
Primero: el rumor no es la primera vez que se propaga y se basa en que nuestro accionista mayoritario es una gran compañía multinacional. Y segundo, puedo decir categóricamente que ni el consejo ni yo tenemos ninguna noticia sobre esto. Sólo son rumores y yo no le doy ninguna credibilidad.
¿Qué es lo primero que hace cuando entra en un ascensor?
Fijarme en si es uno de los nuestros. Y sólo voy a hoteles que tengan ascensores Zardoya. Así, puedo conocer si estamos ofreciendo un buen servicio.
Los accionistas mimados de Zardoya
Zardoya lleva 27 años consecutivos o, lo que es lo mismo, 110 trimestres repartiendo dividendos. De hecho fue la primera compañía española en pagar regularmente cuatro dividendos trimestrales cada año y la única que ha mantenido esta política, de modo ininterrumpido, hasta hoy. Así, la fama de Zardoya de cuidar a sus accionistas es merecida. El próximo diez de septiembre repartirán beneficios. 'Está aprobada una distribución de un dividendo trimestral de 0,16 euros brutos por acción. Que multiplicado por cuatro trimestres suma 0,64 euros', explica el consejero delegado, Mario Abajo. La política de dividendos y el crecimiento sostenido durante años hace que el accionariado minorista de Zardoya, salvando la extraordinaria volatilidad de los últimos meses, sea muy estable. En 2006, los dividendos pagados en 2006 ascendieron a 155 millones de euros, frente a los 134,2 millones del ejercicio anterior. 'Yo creo que esto es lo que más valoran nuestros accionistas, la seguridad y la previsibilidad de nuestro dividendo', asegura Abajo. Si a principios de los años 80, el pay-out de los dividendos era el 80%, en 2006 alcanzó el 100,5%.
Per cert, suposo que no penses que jo comparteixo la idea esquerranosa de que especular és menyspreable. No és pas així. Jo l’únic que em queixo és que fiscalment estan molt més castigats els rendiments del treball que els del capital, però com que les regles estan així, doncs tothom té el dret, i sobretot la possibilitat, de ser conseqüent. Per tant, res a objectar.
Un altre tema és la informació privilegiada, o les trifulques que van fer els psociates amb l’edifici de Galerias preciados de Ruiz Mateos...
Negocis sense benefici d'altri? Drogues, prostitució, viatges per passar d'Africa a Europa? Els vols legals? El joc, que aprofita problemes com la ludopatia. Administrar els estalvis de gent de la tercera edat que no sap si els estafes...
La qüestió a posar-se no és si quan fas diners beneficies o serveixes a algú sinó: si no em preocupés tant pel benefici pròpi, serviria millor als altres?
Per cert, em sorpren que dels teus ídols posis paràgrafs sencers i d'aquest que no diu el que tu vols agafis només una frase mal triada. La resta de respostes que dóna ajuden a entendre el que tu no vols acceptar.
Ha quedat palès el meu reduït coneixement en economia, jeje. Variables aleatòries d'esperança negativa, crec que no vàrem arribar a tant a micro 1. :-P
No em negaràs, però, que si ens passem pel forro les variables... no està malament pagar 2 euros i emportar-te el pot de l'Euromillones.
De totes maneres, veig que consideres el fet de pagar per un servei, un altre servei (en aquest cas al venedor). Si et sóc sincer, no m'ho hauria plantejat mai així. Però, renoi, ben mirat, llavors sí que no hi ha res de res a trobar.
Permet-me el luxe d'intentar contestar a l'últim anònim qui planteja prostitució, ludopatia, drogues i altres com a exemples.
Estimat anònim, perquè et penses que paga un drogoaddicte? Doncs perquè els diners que ha pagat li valen el "benefici/utilitat" de treure's el mono. Aquí no estem parlant de benefici moral, parlem de benefici econòmic. Tu em pagues per les drogues (amb el motiu que sigui) i jo n'obtinc un benefici. T'he ofert un servei (legal o il·legal, moral o immoral) i tu n'has pagat un preu.
Repetim la proposta de'n Jordi:
"Suggereixo que m'expliqui una sola manera de fer-se ric (...) que no tingui a veure amb servir a d'altres éssers humans."
Oferir droga, no és oferir un servei? Oferir el teu cos per sexe no es un servei? Oferir una ruleta no és un servei? (Per cert, crec que aquí també hi deuen intervenir les variables aquestes... jeje). Oferir una pastera de mala mort per creuar l'Estret no és un servei?
No sé què en dirà el Director però, a mi, no em valen els teus exemples.
Llegint tots els raonaments me n’adono que no ho he acabat d’entendre. Per coherència, la loteria ha d’entrar en el mateix sac. Per què la deixeu fora? Qui ven els dècims/ participacions viu d’això. Qui els compra, també rep quelcom, encara que només sigui l’esperança d’una economia més sanejada, fins que arriba el dia de celebració del sorteig...
Penso en contra-exemples: la industria farmacéutica (fins i tot en un entorn competitiu) té un incentiu en trobar i vendre medicaments que NO curin les enfermetats, sino que les aturin i cronifiquin, de manera que si deixes de prendre el medicament la malaltia ataqui de nou.
Marcos, tot i que la loteria se'm va encendre com una bombeta i em va semblar un bon exemple hi han dos factors que en Jordi ja ha deixat clars:
1) Les variables per les quals un comprador s'hauria d'arruinar per a assegurar-se que obtindrà un benefici REAL de la seva compra.
2) Si considerem que el venedor i el comprador s'ofereixen mútuament un servei, tota transacció econòmica entre oferent i demandant no pot ser un exemple vàlid.
Guillem: vols dir que això no passa en totes les transaccions?, que normalment hi guanya més el que ven que el que compra? D’altra manera fora estúpid per part del venedor, si més no, si ho fa sostingudament en el temps (durant un període curt podria fer-ho per a produir dumping)
Especular és dolent a ulls d'aquells que volen comprar barat.
La propietat privada ha de ser sagrada, i si jo tinc una cosa, perquè no puc vendre-la al preu que sigui? Si és un preu excessivament alt ningú ho comprarà. Quin és, doncs, el problema?
L'única cosa negativa (i això segueix criteris estètics) és l'especulació de terrenys que fa construir cases en paratges naturals bellíssims. Però aquesta especulació és conseqüència dels governs socialistes (segons la meva opinió).
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici