dimarts, d’agost 07, 2007

Sóc un imbècil

Si la lectura de l'últim best-seller del professor Vila els deixa algun estona disponible, no es perdin l' article que ell mateix em dedica avui. Ràpidament (i sense compassió): sóc un imbècil. El motiu és el següent: veig comunistes a tort i a dret després d'haver passat quatre nits amb el Sostres, haver llegit quatre llibres d'economia i haver-los donat una interpretació sostriana. No deixa de ser graciós l'exercici mental d'imaginar-se com hauria sortit qualsevol dels seus llibres (perdonin si no els en sé citar cap títol) si el rigor emprat pel professor en escriure'ls fos el mateix que el que li permet exposar amb aquesta lucidesa el perquè de les meves opinions. Entenc que vostè, professor (d'entrada sempre tracto de vostè als professors, per inútils que siguin, i pocs casos he conegut que generin més consens al voltant de la inutilitat d'un professor com el del doctor Vila i el seus alumnes. En alguna cosa destaca, no es desanimi) no hagi llegit en sa vida un llibre d'economia (i ho entenc, tindria dificultats severes per agafar-lo del dret), però en qualsevol cas, i vulnerant per enèssima vegada el meu compromís de no discutir amb socalistes si no és cobrant, quatre reflexions:
1. La gran majoria de llibres d'economia que he llegit els he llegit abans de conèixer al Sostres.
2. El Sostres, en aquest aspecte, em sembla bastant moderat i ni molt menys un model a seguir ni una inspiració pel meu ultraliberalisme salvatge. Els puc assegurar que no és precisament per influència del Salvador (ell no n'és) que sóc un ultraliberal salvatge i sense compassió. Ja ho era abans, molt abans, i si alguna vegada en parlem amb el Salvador més aviat és perquè em digui que sóc massa bèstia.
3. Interpretació sostriana? La interpretació sostriana de tot això és precisament que a la web hi escriguin vostè i tots els seus correligionaris, per comunistes que siguin (perquè com bé diu quan ell parla de comunistes hi ha tot això de la intenció poètica, etc, en canvi quan jo parlo de comunistes vull dir, ras i curt, imbècils. Veu la diferència?) La meva interpretació, ja que em demana, professor, que pensi per mi mateix, és que en aquesta web hi sobra molta gent. Això és el que jo penso, no sé si és el que el Sostres pensa o no (espero que sí, però és massa amant de les maneres i d'evitar dolors, etc. per fer-hi res).
4. Bona nit.

9 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

He llegit l’article del mandrós Vila. N’has d’estar ben content que et dediqui un article i que més et digui ben silavat imbècil. I és que aquest gran admirat pel Sostres –les mediocritats s’atrauen- fa servir fins i tot expressions de línia xenofobeta i racista en la seva al•lusió a la “xuleria gitana” que t’atribueix –de manera negativa clar- ; una expressió que denota el seu veritable origen social. I és que solament els polls revinguts poden tenir xuleria segons els nous rics de camisa tacada de farts de restaurant. Com diu un altre lector teu s’han ajuntat una colla de “vividors”. Moltes vegades no coincidim. Mira, t’explicaré una cosa. Avui la diferència aparent entre una persona amb diners i una persona amb educació de classe mitja-alta és poca. Fins i tot et poden confondre com Sostres i Cia –sempre disposats a comprar afecte o a vomitar a qui no els fa la gara gara- i pensar que ells son la veritable classe alta i no són més que nous rics amb aires pomposos. No et confonguis, son solament uns “senyors Esteve” que van aprofitar l’element d’especulació per fer calés. La veritable diferencia està en les parets de casa seva –una persona culta hi te quadres, ells hi tenen “posters”- , en l’estimació a l’art i en la visió generosa vers la societat expressada en el mecenatge –expressió darrera del liberalisme- . Mesquins com en Sostres, Vila i cia en aquest país sobren, t’ho asseguro.

9:19 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Jordi de la Torre, si es o no un imbècil, en això no m'hi fico perquè no et conec, però el que sí que e diré és que tens tota la raó als articles que escrius.

12:12 p. m.  
Anonymous Marcos ha dit...

Jordi. Si es fes un ranking de pedants al blog, et puc ben assegurar que tu no series pas el primer. La primera, aquella senyoreta que es pensa que la xocolata blanca és xocolata, i que cada vegada que descobreix la sopa d’all ens ho explica com si fos la gran cosa. NO la critico per què en S.S. m’ho té prohibit, tot i que afortunadament, jo diria que les coses entre ells han canviat (així ho vaig interpretar el primer i únic dia que en Salvador ha penjat un escrit i després l’ha esborrat sencer. Un en que criticava tot l’escrit d’ella). En segon lloc, tots aquests poca-soltes que es pensen que la literatura és el més important del món. Mirin, senyors, la literatura és una cosa per a l’intimitat, que no ens fa ni millors ni pitjors. Saben què? A la majoria de la gent els importa una merda, i no la troben pas a faltar en la seva vida quotidiana. Ah, i no ens enganyem. Els metges, millor que estudiïn medicina, no pas literatura, com deia oberta i descaradament el Sr. Colomer. Ara ja no el critico. Té unes tendències suïcides molt marcades i no m’agradaria pas que un malaurat dia, jo em quedés amb remordiments de consciència. I en qualsevol cas: la modèstia és la virtut dels que no en tenen cap d'altre.

12:40 p. m.  
Blogger Moré ha dit...

Per cert aquest matí ha sortit com anònim el primer post i és meu

3:51 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Jordi, crec que l’Enric té raó en el seu article d’avui. Ells et poden ensenyar moltes més coses que tu a ells. L’Otger et pot ensenyar a fabricar i manipular explosius, pegar a la dona sense que quedin marques visibles, etc. En Colomer i l’Enric et poden ensenyar com fer llàstima i tenir un seguit d’acòlits que vinguin a guarir-te les ferides i fer-te la rosca.

3:05 p. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

Em conecto a Internet per primera vegada en quinze dies i veig que segueixes fotent canya als comunistes. Ho celebro. Ja diràs alguna cosa quan tornis. Vagi bé!

4:54 p. m.  
Blogger **Clausewitz** ha dit...

Hola Jordi!

no sé com he arribat a parar aquí però m'ha encuriosit el teu perfil. Jo sóc politòleg de la UPF i és curiós com compartint espai físic, podem estar tan lluny intel·lectualment. Mentre que a només unes aules de distància nosaltres acabem convençuts que ens cal tornar a l'Estat del Benestar, unes aules més enllà el voleu destruir.

Suposo que tot està renyit a tenir Sala-i-Martín de professor o a Vicenç Navarro...

Bromes a part, i sabent que estem a les antípodes en quant a la concepció del món, resulta molt interessant fer una lectura als teus posts.

Salut!

1:27 p. m.  
Blogger Dessmond ha dit...

Molt catalana la discussió. Som quatre gats i hem d'acabar estirant-nos del monyo. Tota una metàfora del que és el país.

4:52 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

tornar a l'estat del benestar per què, clausewitz, per poder guanyar les eleccions?

9:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici