Harry Potter

No cal dir que aquesta mateixa nit, després de la barbacoa dels divendres, faré cap a la Borders a buscar el meu exemplar de l'últim Harry Potter. La veritat és que no tenia intenció de fer-ho fins demà al matí, però aquesta tarda he entrat un moment a la web de La Vanguardia i he llegit que la Direcció General de Comerç (tots aquests noms em sonen terriblement a 1984) no ha autoritzat les llibreries de Barcelona a obrir a mitja nit per vendre el llibre. Ha anat just que no vomito. Faré la pallassada d'aquesta nit no perquè no pugui esperar 12 hores més a començar el llibre, lògicament, sinó perquè vistes com estan les coses a Catalunya m'ha semblat que no hi ha acte en favor de la llibertat que sigui prescindible per un català. A Boston acostumava a fer la compra de la setmana el diumenge a les 4 de la matinada i mentre pagava no deixava de pensar en el camí que al meu país li queda encara per recórrer. No cal dir que el problema no és que la DGdC no permeti a les llibreries obrir avui sinó que tingui el poder de fer-ho, que tingui dret, avui i sempre, a regular els horaris comercials. La veritat és que davant d'aquestes barbaritats em costa mantenir el to serè i moderadament desapassionat que intento imprimir als meus posts a l'Estable. M'agradaria que alguna llibreria seguís l'exemple del bar de Manhattan que desafia les absurdes lleis anti-tabac de Nova York i permet fumar als seus clients. Paguen la multa i punt. Si obren una col·lecta per pagar la multa de la llibreria que ho faci poden comptar amb el meu donatiu. Cada dia que llegeixo la premsa espanyola em torno menys liberal i més anarquista. Quin fàstic tot plegat.