Crec del tot improbable que el rei Fahd, que des de fa dos anys està ocupadíssim gaudint amb el desflorament de setanta-dues hurís al Paradís, interrompi la seva plaent activitat ultraterrenal per a reprendre el control de les exportacions petrolíferes saudites.
Brometes a banda, està clar que aquesta tanca publicitària és ofensiva perquè fomenta prejudicis racistes vers els àrabs i a més atia un patriotisme econòmic injustificat servint-se d'un missatge demagògic.
Bona part d'aquesta demagògia rau en el fet d'utilitzar referències àrabs/saudites per a descoratjar el consum de petroli d'origen estranger, quan els EUA obtenen la majoria del petroli importat de països que no són membres de l'OPEP, principalment dels seus veïns Canadà i Mèxic. Per darrere d'aquests estan Aràbia Saudita i Veneçuela, proveïdors membres de l'OPEP, ambdós gairebé al mateix nivell en importància.
Les imatges de Paul Martin o Felipe Calderón haurien estat igualment efectistes o, si més no, una mica més d'acord amb la realitat. Probablement, però, els publicistes demagogs estarien dubtant entre el rei Fahd i Hugo Chávez quan van concebre aquesta desafortunada campanya.
2 comentaris:
Crec del tot improbable que el rei Fahd, que des de fa dos anys està ocupadíssim gaudint amb el desflorament de setanta-dues hurís al Paradís, interrompi la seva plaent activitat ultraterrenal per a reprendre el control de les exportacions petrolíferes saudites.
Brometes a banda, està clar que aquesta tanca publicitària és ofensiva perquè fomenta prejudicis racistes vers els àrabs i a més atia un patriotisme econòmic injustificat servint-se d'un missatge demagògic.
Bona part d'aquesta demagògia rau en el fet d'utilitzar referències àrabs/saudites per a descoratjar el consum de petroli d'origen estranger, quan els EUA obtenen la majoria del petroli importat de països que no són membres de l'OPEP, principalment dels seus veïns Canadà i Mèxic. Per darrere d'aquests estan Aràbia Saudita i Veneçuela, proveïdors membres de l'OPEP, ambdós gairebé al mateix nivell en importància.
Les imatges de Paul Martin o Felipe Calderón haurien estat igualment efectistes o, si més no, una mica més d'acord amb la realitat. Probablement, però, els publicistes demagogs estarien dubtant entre el rei Fahd i Hugo Chávez quan van concebre aquesta desafortunada campanya.
I finalment van acabar escollint l'amic àrab en comptes de l'enemic bolivarià com a reclam de la seva demagògia.
En fi, hipocresia al màxim.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici