dimecres, de juliol 18, 2007

Com s'ha de votar

Recordo un dia, fa anys, que un oncle meu preguntava si havíem de votar pensant en què és millor per cadascun de nosaltres o en què és millor per la societat en conjunt. En aquell moment em va semblar una pregunta molt complicada i des que me la va fer hi he anat pensant sovint. La meva intuició (la intuició d'un nen de 13 anys) era que la resposta correcta és que cal pensar en la societat en conjunt i no en els teus interessos egoistes. Personalment estava convençut del contrari, però ho atribuia (i no ho deia gaire fort) a la meva naturalesa especialment egoísta, que acostumava a molestar a molta gent. Amb els anys vaig elaborar una resposta un pèl més sofisticada: si cadascú vota segons els seus interessos, prevaldran els interessos de la majoria i segons entenia aleshores aquest era l'objectiu de la democràcia. Fins més endavant no vaig començar a copsar el simplisme excessiu d'aquesta resposta i em va tocar reformular la meva posició de nou.
La setmana passada vaig topar amb una aproximació a la pregunta que fins al moment (10 dies) em sembla definitiva:
El fet és que tu saps què et convé a tu, però no tens ni idea de què convé a la societat. Ni per casualitat. Ja sé que tothom es pensa que sap perfectament què convé i què no i com haurien de fer-se les coses perquè tot anés sobre rodes (és un fet conegut que tothom tendeix a sobrevalorar els seus coneixements, jo també) però permetin-me que dubti que la immensa majoria de ciutadans siguin capaços de computar la infinitat de variables que cal tenir en compte per calibrar un òptim social d'aquestes característiques (jo tampoc!). El més probable, desenganyem-nos, és que el ciutadà mitjà no sàpiga ni un borral d'economia i tingui doloroses dificultats per sintetitzar les idees dels filòsofs socials més rellevants o per expressar amb coherència i un mínim rigor els motius pels quals creu el que creu.
Diguéssim que si ja tens prou feina per saber què et convé a tu, no pretenguis decidir el teu vot en funció de què et penses que ens convé a tots. Més que res perquè no ho saps. Gràcies, no tinc cap dubte que ho feies amb bona intenció.

10 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

La pregunta era què has de fer o què estàs capacitat per fer?

3:45 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Més que el "com", l'important és "qui" ha de votar. Que el vot d'un analfabet valgui el mateix que el vot d'un enginyer és absolutament aberrant. Molt democràtic, però terriblement aberrant.

7:10 p. m.  
Blogger Kim-i ha dit...

La millor manera de votar és aquella que segueix tot interventor, indica correctament tu mateix la butlleta que el "client" ha d'agafar!

9:11 p. m.  
Blogger Guillem Casas ha dit...

Ostres, doncs ara que has fet i contestat la pregunta... certament només m'havia plantejat pensar en mi mateix fins i tot en la meva època d'esquerres! Com a molt, en certs aspectes, intentes votar pel bé dels que tens a prop i poca cosa més! Catalunya és un concepte molt genèric però encara tinc el romanticisme de pensar "per Catalunya" de tant en tant. Però m'agrada la resposta que hi dones. Com sempre, econòmicament impecable, jeje!

12:40 a. m.  
Blogger Marchelo ha dit...

Hola Jordi,

sóc nou en el sub-món que heu creat, en el Club dels Liberals, i reconeixo que fins ara no havia entrat en el teu blog. Una cosa que no m'acaba de quadrar de tots vosaltres és que sigueu tan liberals i a l'hora independentistes... és molt incoherent.

Pots estar orgullós de ser un liberal pur i dur... fins i tot més que el de la Planta no sé què, però espero que amb més estil i educació! El teu profile no té desperdici, Aznar millor president?

La supressió de l'Estat del Benestar seria el caos, és impensable. És una idea tan aberrant com el comunisme.

Pel que fa als motius pels quals es vota, cadascú té els seus... i creure que la gent vota sense saber què vota és molt pedant, tothom té una motivació.

Xevi: el teu plantejament és molt nazi, a més que pedant. I el que tingui 2 carreres i màster té un vot més qualificat?Això sí que és aberrant.

Guillem: com a bon liberal, no hauries de pensar "per Catalunya", pensa en tu mateix, sempre en tu mateix!! Això sí, si per desgràcia algun dia et toca ser objecte d'alguna ajuda de l'Estat del Benestar, rebutjala, sigues coherent amb les teves idees!

11:50 a. m.  
Blogger Marchelo ha dit...

Jordi,

haig de corregir el què he dit. Tens tan poc estil com el Laporteta... això de l'esquerra ecosubnormal... defensar idees insultant és lleig!

Em veig obligat a reestablir la classificació del Club dels Liberals (per si no l'havies vist encara):

1. Odalric i Guillem Casas (sóc l'enemic per ells, però són educats i discutir amb ells és divertit...són irònics però no insulten)

2. Raul (per tenir poc sentit de l'humor i ignorar-me no contestant sobre la seva falta de rigor...)

3. Jordi (la teva resposta determinara clarament el teu rànking)

4. Laporteta (escriu més insults que paraules i contesta de forma pedant...)

Guillem, com pots veure has escalat posicions!

11:56 a. m.  
Anonymous Riberenc ha dit...

Certament, els individus amb prou feines saben què els convé a ells mateixos i qui pretèn saber què convé a tota la resta val a dir que s'enganya. Aquells que perceben el seu coneixement sobre els demés com a superior i més precís al que tenen els altres sobre si mateixos estan caient en el prejudici d'assumir un coneixement asimètric, el qual no és sinó il·lusori. Els nombrosos biaixos cognitius que condicionen tot acte de pensament fan que la percepció de la realitat sempre sigui esbiaixada i, en conseqüència, les decisions queden sotmeses a la subjectivitat de l'individu. Biaixos com ara els de projecció, percepció selectiva, sobreatribució, fals consens, efecte del "cavall guanyador", etc. representen alguns dels prejudicis i distorsions cognitives que influeixen d'un mode determinant quan es tracta de decidir basant-se en la valoració —subjectiva— de la conducta de la resta d'individus de la societat.

La intuïció pessimista del Sr. Director respecte al grau de coneixement sobre política i economia que posseeix el ciutadà mitjà es veu confirmada per una sèrie d'estudis que va fer la Universitat de Michigan en els anys 50 i 60, en els quals es conclou que els votants manquen d'una comprensió bàsica dels temes d'actualitat, de la dimensió ideològica esquerra-dreta i de les posicions ideològiques dels principals partits. Segons aquests treballs, tan sols un grapat de votants selectes, generalment amb formació i un nivell alt de participació política, sembla entendre completament els debats polítics. Avui hi ha consens al voltant de la idea que els votants confien en mètodes ràpids d'informació, això és, observen quins polítics i grups de pressió defensen una determinada proposta per a decidir si hi donen suport. Res que no sabéssim ja a través de la nostra experiència personal, vaja.

Hi ha un altre dilema interessant al voltant de l'acció de votar, que consisteix a preguntar-se: val la pena? L'economista Patricia Funk afirma que «un individu racional hauria d'abstenir-se de votar», ja que la utilitat decisiva del vot s'acosta a zero, però no així els costos d'anar fins a les urnes. Dubner i Levitt ens expliquen les raons per les quals un economista sent vergonya quan el veuen anar a votar, però també els incentius que altres persones poden tenir per a fer-ho.

12:59 p. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

Marcel, creure que la gent vota sense saber què vota no és ser pedant: és la conclusió a què s'arriba després de passar una jornada electoral en un col·legi. Gent que no sap quines eleccions s'estan celebrant ("Ah, ¡al ayuntamiento!); la senyora que pregunta com s'ha de fer per votar el González; l'altra senyora que diu que vol votar els de la flor, però que no sap llegir ni com es diu el partit ni qui és el seu cap de llista... I això només n'és una mostra. De debò, passa tota una jornada electoral a un col·legi i veuràs que és desesperant veure que la gent no sap qui ni què vota.

1:56 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Marchelo, suposo que entendras que tinc altres preocupacions que la meva posicio al teu 'ranking de liberals'. Em pots col.locar a l'ultim lloc, darrera de l'amic Laporta, i no cal que hi pensis mes. Gracies per l'interes. I no t'oblidis d'esmentar que soc molt pedant.
En un altre ordre de coses: em sembla curiosa la teva obsessio amb l'argumentacio lliure d'insults quan l'unic que ets capac de fer amb les nostres idees es qualificar-les de: pedants, aberrants, lletges, impensables, caotiques, nazis, educades, mal-educades, etc. Ni un sol d'aquests adjectius te cap mena de valor en una argumentacio rigorosa. Digue'm si l'assumpcio que el votant es irracional es certa o falsa i perque, no si creure-ho es pedant.

3:35 p. m.  
Blogger Marchelo ha dit...

Director,

una cosa és dir que la gent no sap què vota, i l'altre, ben diferent, que el votant és irracional. Irracionals ho som tots. La presa de decisions, qualsevol que sigui el tema, funciona de la següent manera: primer neix per una emoció (irracional) després el cervell la racionalitza al màxim (racional o lògica) i al final és l'emoció irracional la que acaba decidint. És impossible decidir el vot en paràmetres racionals. O tu ets capaç d'objectivitzar el 100% de pros i contres d'un partit polític sobre els altres? Al final sempre acaba decidint una emoció.

Per tant,la gent sap perfectament perquè vota a qui vota. Altre cosa és el procés lògic que els ha portat a votar.

En quant a l'insult, esquerra ecosubnormal em sembla un insult, sí. El que jo he utilitzat són simples adjectius, potser exagerats...

Respecte al què és pedant, potser no ha quedat clar: el que és pedant és pressuposar-se una autoritat moral major que la dels "analfabets" per votar. O els cursos que portes fets d'economia ja et permeten dominar a la perfecció les polítiques de cada partit? Com he dit abans, al final acaba sent un tema d'emocions.

Pel que fa al rànking, és una broma, no te la prenguis malament. A mi m'agradaria aparèixer en el rànking del Club dels Comunistes Sociates Subnormals, però el problema és que en aquesta comunitat només hi sóc jo.

Jordi: tot el que dius és cert, però això són anècdotes, no crec que es pugui generalitzar amb el conjunt de la societat.

4:21 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici