El Bulli

Si alguna cosa em feia il·lusió quan vaig aterrar a Barcelona el dia 21 era precisament el sopar al Bulli d'avui. El ritual complet s'allarga durant més de 24 hores. A les 11 del matí sortim de Barcelona amb el Manel Tirvió (el barman del Tirsa) i l'Anna. Afortunadament el Raül m'ha despertat aquest matí amb una trucada providencial i no he fet tard a la cita per iniciar el viatge cap a la primera escala, a l'hotel del golf de Peralada. L'ubicació del Bulli (prop de Roses) fa recomanable tenir habitació a la zona. D'aquesta manera tenim la possibilitat de passar el dia de concentració prèvia al sopar (també recomanable) entre piscines, jacuzzis i terrasses que ajuden a preparar el cos i la ment pel festival de la nit. El dinar havia de ser lleuger però s'acaba convertint en un àpat de dues hores, s'ha de dir que més llarg que bo. Mentre endrapo el conill farcit de foie el Manel ens distreu amb una pila d'anècdotes recollides durant la seva dilatada trajectòria de barman. Del Tirsa (TIRvió-SAles) n'he parlat alguna vegada, de totes maneres si els interessa saber-ne més només cal que llegeixin al Sostres de tant en tant. A un quart de vuit del vespre ens hem de trobar amb la resta de començals per enfilar la carretera del Bulli. Aquest any venen el Salvador i l'Anna (la seva nòvia), el Manel i l'Anna, el professor Colomer, l'Otger, el refutador Raül Alcón i la Blanca, també coblogger. De la metafísica del Bulli estic segur que demà els en parlaran els experts en la matèria: el Salvador i el Raül. A mi el que més em crida l'atenció és el tema del preu (veig pocs sorpresos a la sala). Al Bulli m'expliquen que cada any reben un milió de peticions de taula i només admeten 8.000 reserves. D'alguna manera s'ha de decidir qui en té i qui no i el més normal seria pujar el preu fins que només fossin 8.000 les persones disposades a pagar-lo. El Ferran Adrià prefereix mantenir els preus escandalosament baixos (un menú habitual i un generós assortiment de vins acaba sortint per menys de 300 euros per barba, poca cosa tenint en compte que estem parlant del millor restaurant del món segons la majoria de rankings). L'argument és que els diners no han de ser un impediment per venir al Bulli. Què passa? Evidentment el número de persones que hi sopen és el mateix, l'únic que d'aquesta manera l'impediment no són els teus diners sinó els teus contactes. Prova de reservar taula al Bulli sense conèixer ningú i després em parles d'impediments. A mi sempre m'ha semblat més just (i més eficient) el sistema de preus. I ara, si em permeten, baixo a banyar-me una estona, que convé assistir relaxat a la cerimònia de la nit.