Votants irracionals

Els polítics acostumen a bramar a favor de la participació; ja saben allò de la festa de la democràcia, dels deures cívics i d'altres collonades . A mi em sembla, com en tot, que l'important no és participar. El cas és que participar perquè si no fa cap bé a ningú i en molts casos és veritat que el més racional (i millor per tothom) és quedar-se a casa.

Per prendre qualsevol decisió hi ha un element fonamental: la informació. En unes eleccions hi ha una petita minoria amb informació quasi-perfecta, una part substancial de gent amb informació parcial i, em temo, una majoria de gent que no tenen ni idea de què estan votant ni sabrien explicar-te amb una mínima coherència els què i els perquès de les idees que creuen defensar ni ells ni els polítics a qui donen el seu vot. En aquests casos m'imagino que la decisió es pren sobretot atenent als prejudicis, als biaixos (biases) cognitius o d'altres tipus i a la influència de l'entorn. El votant irracional. L'enorme presència de votants desinformats que atenen criteris irracionals per decidir el seu vot té a veure amb l'absència d'incentius per l'obtenció d'informació: quan et vols comprar un cotxe t'interessa informar-te en profunditat perquè estem parlant dels teus diners i ets tu i només tu qui tria el cotxe. En canvi a l'hora de votar no depèn de tu l'elecció de les polítiques (de fet, és molt improbable que el teu vot particular canviï cap resultat), per tant racionalment no surt a compte gastar temps, diners i energia per informar-te sobre les diferents alternatives. El més racional és votar amb criteris irracionals, si volen. Només alguns professionals, una colla d'apassionats de la política i algun freak ens prenem la molèstia de saber què cony vol dir ser de dretes, esquerres, liberal o conservador i què és exactament el que representa cada partit. La resta vota socialista.

Fins aquí algú podria pensar que bé, el votant mitjà (recordi's Churchill: 'el millor argument contra la democràcia és una conversa de cinc minuts amb el votant mitjà') vota sense criteri i s'equivoca en l'analisi de les situacions, però els errors d'uns compensen els errors dels altres i una espècie de mà invisible ens porta a un resultat global òptim. Sí, sempre i quan l'error de la massa ignorant sigui atzarós, no sistemàtic. El que passa és que per una pila de circumstàncies (entre ells, sospito, la ignorància sobre temes econòmics) la massa de votants catalans tendeix a equivocar-se sistemàticament cap a la mateixa banda, presenta un biaix notable que impedeix l'equilibri de què parlava: infravaloren netament el poder del mercat, sobrevaloren la capacitat de gestió de l'Estat, els seus propis coneixements (com jo en aquest post), etc.

Excitar la participació entre la massa ignorant, no s'equivoquin, no beneficia a la democràcia ni enforteix llibertats de cap tipus. És pura i simplement campanya socialista.