dilluns, de maig 28, 2007

Marxin

La bona notícia és que la participació no arriba al 50%. Escollir entre l'agosarada mediocritat dels principals candidats no és una perspectiva que entusiasmi gaire i el ciutadà ha tingut el valor de dir-ho quedant-se a casa i no fent el joc.
Pel que fa als resultats, el meu resum: puja l'esquerra catalanista (CiU) però la coalició d'extrema esquerra (PSC-ERC-ICV) seguirà administrant la nostra pasta a l'Ajuntament. Lamento que en Xavier Trias no sigui l'alcalde enlloc del sociata de l'Hereu, però confesso que després de veure com pregonava la seva condició de socialdemòcrata no puc evitar una certa eufòria de justícia universal. És possible que l'estratègia electoral desaconselli qualificar-se d'una altra cosa, però sempre em fa il·lusió que no tingui èxit algú que es diu socialdemòcrata i es queda tan ample.
Al col·legi electoral una dona, amb els mateixos drets i deures que qualsevol altra, pregunta cómo se hace para votar a Montilla.
Mentrestant, un interventor socialista convenç un vocal perquè aconselli a un amic seu que demani 4 hores de permís (pagat per l'empresari) per exercir el dret a vot. El noi entrava a treballar a les 2 del migdia i considerava que tenia temps de sobres per votar abans. -Y eso qué más da!- contesta l'interventor - Es su derecho! que lo pida!- Lladres, penso.
Si la gent sabés com es fan les llistes electorals la participació no superaria la dels propis candidats i famílies respectives.
Celebro l'èxit de Plataforma per Catalunya. El seu programa em sembla molt pobre (i antiliberal) però m'agrada observar com l'establishment polític s'arremolina indignat per llançar a la foguera qualsevol outsider que gosi sortir-se del guió.
La setmana passada a la UPF hordes d'okupes van impedir que l'Hereu fes un acte de campanya. L'acusaven d'afavorir l'especulació i de privatitzador. Si aquests xicots bruts i analfabets l'encerten encara resultarà que en podrem fer alguna cosa, d'aquest alcalde.
De totes maneres és gros que amb prou feines 9 mesos després de l'acomiadament humiliant de Joan Clos a la ciutat de Barcelona el Partit Socialista acabi de guanyar les eleccions una altra vegada. No em canso mai d'admirar els meus conciutadans de Barcelona i la seva capacitat per al perdó, o més aviat per l'oblit.
Totes les capitals de província catalanes estan en mans del Partit Socialista. El mateix passa amb la Generalitat i amb el govern de l'Estat.
Tot plegat és una mica pesat, el meu consell és que fotin el camp tan aviat com puguin. Amb la liberalització del cel transatlàntic poden trobar vols molt barats als Estats Units. Bon viatge, jo marxo el 30 de juny. Ja m'explicaran com els va.

6 comentaris:

Anonymous Riberenc ha dit...

Comparteixo la seva decepció, Sr. Director, jo també vull marxar. Estic molt desencantat i deprimit. Crec que els catalans han demostrat una i altra vegada que es mereixen -que volen- l'extinció com a poble. La decadència sembla imparable: Catalunya es mor. La mediocritat està podrint la nació i estem a un pas de fondre'ns en l'Espanya eterna. Estic dient que potser ja és massa tard per a escapar de l'abisme del socialisme atroç, del jacobinisme espanyol i dels discos de la Pantoja.

Respecte a l'exili que ens proposa, idea a la qual m'adhereixo entusiàsticament, sàpiga que a mi m'agradaria molt viure al Japó, un país extremadament civilitzat i pròsper gràcies al liberalisme econòmic que s'hi ha aplicat. Em fa l'efecte que vostè mai no en parla, d'aquest monstre asiàtic, ni el posa com a exemple, i és cert que en molts aspectes supera àmpliament els EUA. Verbigràcia, en el repartiment de la riquesa -més del 90% dels habitants pertanyen a una classe mitjana benestant i la mendicitat gairebé es desconeix- o en els valors cívics de la població, que estan tan desenvolupats i interioritzats que durant el dia , sense dependents ni cap vigilància, només amb un pot damunt del taulell a la sortida per a què els clients mateixos hi deixin els diners de la seva compra i agafin el seu canvi. Tampoc no és difícil topar amb enmig del carrer (anomenades mujinhanbai), completament d'autoservei, amb el pot per a deixar-hi l'import dels productes que un s'endu. I això -inimaginable en la nostra societat-, allà és força comú senzillament perquè es pot confiar en l'honradesa de la gent.

I què me'n diu, Sr. Director, de la
, destinada a satisfer les fantasies sexuals dels fetitxistes japonesos? A molts occidentals els sembla una perversió inconcebible i s'escandalitzen fent tota mena d'escarafalls. En canvi, jo penso sincerament que aquesta màquina meravellosa, tan inofensiva com funcional, representa la quinta essència de la llibertat i una veritable icona de la civilització. Perquè per a mi és un plaer veure el mercat en acció amb tota la seva potència, és un goig comprovar com satisfà amb extraordinària precisió, eficiència i simplicitat una demanda ben real, sense que la llarga mà del govern, en nom d'una moral hipòcrita, li ho pugui impedir. L'existència de productes comercials com els que ofereix l'esmentada màquina o com les -d'aspecte sensual i alhora infantil-, proporciona una via neta i legal per a apaivagar alguns instints potencialment perillosos tan sols seguint la pròpia lògica de mercat, i potser aquest fet expliqui en part que Japó sigui un dels països amb un dels índexs de crims sexuals més baixos del món. De fet, la criminalitat en general es manté en un nivell molt baix, mercès al creixement econòmic, a l'òptima distribució de la riquesa i a l'ètica infrangible de la majoria de ciutadans, els quals professen un respecte total per la propietat privada.

Costa de creure que els catalans siguin incapaços de percebre tota aquesta bellesa, Sr. Director. Vostè no la troba absolutament encisadora?

12:43 p. m.  
Anonymous Riberenc ha dit...

Sr. Jordi de la Torre:

Lamento molt el terrible aspecte del meu comentari anterior, espero que pugui arreglar-lo. Alguna cosa no rutlla amb els enllaços que hi he inserit. Puc assegurar que la previsualització era impecable i que els enllaços hi apareixien correctament.

12:56 p. m.  
Anonymous Riberenc ha dit...

Veig que n'he fet una de ben grossa!

En fi, per si es poden arreglar aquí deixo els textos dels enllaços que han desaparegut del primer comentari, sense els quals aquest no es pot entendre, els escric entre claudàtors:

Text del 1er. enllaç: "...durant el dia [moltes botigues es poden deixar obertes tranquil·lament], sense dependents...".

Text del 2on. enllaç: "Tampoc no és difícil topar amb [paradetes sense vigilància] enmig del carrer...".

Text del 3er. enllaç: "I què me'n diu, Sr. Director, de la [màquina expenedora de calces usades], destinada a satisfer...".

Text del 4rt enllaç: "...l'esmentada màquina o com les [realistes nines "de companyia"] -d'aspecte sensual...".


Novament demano disculpes per aquest desgavell. Penso que l'error està en el procesador d'etiquetes HTML que utilitza aquest bloc, que fa que no es publiquin correctament els enllaços.

1:37 p. m.  
Anonymous El típic expert ha dit...

Jo aquests comentaris amb totes aquestes coses blaves...no puc.

Els experts necessitem de la cura i la meticulositat pròpia d'altres experts.

4:59 p. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

La dona a qui s'hauria de retirar tota classe de drets no només va preguntar com es votava el Montilla sinó que desconeixia que fossin eleccions municipals. Foc, molt foc.

6:15 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Riberenc, t'hi has lluït!

7:23 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici