diumenge, de juny 10, 2007

Crònica d'un sopar

La carretera de Roses al Bulli és una meravella capaç de vèncer les resistències urbanites més furibundes a babejar amb la contemplació de la naturalesa. Les vistes recorden la costa californiana del sud de San Francisco, tot i que la intensa olor de mar no deixa lloc a l'ambigüitat: el Mediterrani s'ensuma abans de veure's. Hi ha qui diu que la carretera és el primer plat del Bulli; jo sóc més partidari de l'anxova amb truita de llet, però s'ha de reconèixer que la carretera és de les més maques que he fet mai.

Existeix la temptació de dir que sap greu que s'acabi la ruta panoràmica, però la veritat és que al veure aquest rètol, primera mostra de la línia austera del restaurant, costa no oblidar-se immediatament de les magnífiques panoràmiques i començar a pensar inexorablement en el festival que es prepara.


Gir pronunciat a la dreta i avall pel camí recargolat que porta al parking. Soroll de portes de cotxe que s'obren i es tanquen, avui som nou persones, amb tres cotxes diferents. Baixes i sospires mentre alces el cap i et rendeixes als últims raigs de sol sobre Cala Montjoi. L'intensíssima olor de mar i el soroll de l'aigua reculant sobre la platja després de cada onada et franquegen l'entrada a la masia que serveix d'edifici principal del restaurant.

És de rigor visitar la cuina tot just entrar, mentre el Salvador saluda els seus coneguts d'entre el servei. Impressiona veure la quantitat de gent que hi treballa, tots de negre rigorós. Un fet evident és que ser client del Bulli no és com anar a fer uns entrepans al bar de la cantonada i els primers en saber-ho són els propis responsables: el Ferran Adrià saluda personalment a cadascun dels clients a mesura que arriben a la cuina i durant tot el sopar el seu soci, el Juli Soler, es mou de taula en taula departint amb els clients amb el seu particular sentit de l'humor. De fet em sembla que aquest particular sentit de l'humor se'l reserva per la nostra taula, per la confiança que té amb el Salvador.

La logística del sopar, que dura unes sis hores, és la següent: els aperitius, si el temps ho permet, se serveixen a la terrassa, encabat es passa a dins pels plats principals i per les postres es torna a la terrassa. Hi ha una taula a la cuina que segons m'expliquen és espectacular, però jo encara no l'he pogut provar mai.

Un altre element important és la beguda: al final de la nit acaben caient sis magnums de xampany, de manera que a les tres de la matinada sortim d'allà amb una hòstia com un piano, dient que anirem a París directament i discutint sobre les maldats del sistema.


Em fa molta gràcia veure com alguns començals de la meva taula parlen de l'opressió capitalista i la misèria que comporta, etc. entre glopet i glopet de Böllinger del 90 i Gosset Grand Rosé. Intento fer notar la subtilesa de l'escena, però de seguida me'n dissuadeixen alguns amics més prudents.

No cal dir que no repeteixo res de l'any passat. Pels interessats, els detalls tècnics de l'àpat d'ahir:


Dry-préssec


Fruites LYO


Llavors d'or


Teula de blat de moro i plàtan


Merenga/profiterols de bleda-rave i iogurt


Catànies salades


Xocalata salada amb cassis, iogurt i pistatxo [no m'hagués fet res que fos xocolata de veritat a mi]


Airbag de parmesà


Cotnes de pistatxo amb gorgonzola


Pa de pessic de pistatxo amb mousse de llet àcida


Pa de pessic de sèsam i miso


Dacqoise de pinya verda i pinyons


Flors d'orxata


Bombons de mandarina, cacauet i curri


Fondant de gerds amb wasabi i vinagre de gerds


Iogurt d'ostres amb px en tempura


Mongeta amb cansalada Joselito


Dashi amb caviar de miso


Anxova amb pernil i "yuba" de iogurt


Clova de pinyons


Cous-cous de tomàquet amb oli-olives a la alfàbrega i parmesà


Risotto de cítrics


Nyoquis de polenta amb cafè, yuba al safrà i margarida


Espàrrecs amb diferents coccions


Navalla amb Laurencia


Won-ton líquid


Aleta de tauró amb shimensi


Espardenyes farcides de kalix amb panada d'enciam de mar i salicòrnia


Anguila-moll de l'òs de vedella amb fulles de mostassa


Suc de llebre


Torta Cañarejal amb fruits vermells


Fruites escarxades


Mango amb oliva negra i te fumat


Morphings...

En fi, reso per tornar-hi l'any que ve.

6 comentaris:

Blogger Raül Alcón ha dit...

Quina enveja (m'hauria fet si no hi hagués estat jo també)

5:01 a. m.  
Anonymous Adriana ha dit...

uuf nen... quina parrafadaaaa!

Segur q del berenar d'avui en pots fer un semblant!

12:43 p. m.  
Anonymous Alberto ha dit...

...i Déu, cansat de tanta misèria, dona un cop de puny sobre la taula blabla

6:58 p. m.  
Blogger Odalric ha dit...

I el menjar?

;D

12:28 a. m.  
Anonymous Riberenc ha dit...

"I, finalment, no és gaire liberal això de resar per poder tornar a El Bulli l’any que ve!".

Axí corona un professor socialdemòcrata un escrit, des d'on li etziba una rècula d'acusacions que difícilment es poden desoir, com ara la de tenir "una ment massa jove i fanàtica", la d'haver entès erròniament el liberalisme i la de ser inclement amb els marginals de la societat, amb aquells desheretats "que el sistema ha exclòs o potser ni tan sols no ha arribat a admetre mai" (aquesta darrera actitud no ajuda gens a l'hora de lligar, segons afirma). Remata el text titllant-lo a vostè gairebé d'inhumà, el convida a "pensar una mica" i a no ser "tan salvatge" (sobretot això de salvatge que no falti, com diria el Xavier Sala-i-Martín) i, per últim, tal i com he citat a l'inici, li retreu la suposada incoherència que rau en el fet de declarar-se liberal i al mateix temps resar per poder tornar al millor restaurant del món.

Tot això guarnit amb diverses crítiques cap als EUA, país que per al professor ha estat capaç "del més abominable", i cap al capitalisme "sense control" ni sentiments (?) que "crea bosses de pobresa" amb gent que vol treballar.

Cal dir que estem esperant la seva rèplica, Sr. Director?

11:47 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Lo de les "cloves de pinyons" és molt misteriós.

Bé, serà qüestió de mirar a qui conec qu'em pugui "enxufar" al sopar del Bulli, perquè tens raó amb lo de que s'hi va per contactes i no pas per altra cosa, sobretot amb un milió de peticions per temporada.

Per la ràdio vaig escoltar que ara n'Adrià vol fer un restaurant o quelcom semblant on només es serveixi a una sola taula. Aquí sí que si deixa de fer lo dels contactes i es regeix pel mercat es farà d'or... Bé, però com que ja s'ho ha fet no li caldrà i imagino que funcionarà per contactes. Contactes VIP. Oi?

1:06 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici