dilluns, de desembre 18, 2006

Si Adam Smith aixequés el cap...


Veus aquesta línia que puja, puja i puja, Marçal? Representa l'evolució anual del Producte Mundial Brut entre els anys 1950 i 2004 valorada en dòlars del 2004. El PMB d'un any representa el valor de la riquesa creada al món només en aquell any. Com pots veure des de 1950 fins ara no només no hem parat de crear riquesa sinó que cada vegada n'hem creat més respecte l'any anterior (això últim amb l'excepció d'alguns períodes que anomenem recessions, però això ja ho entendràs un altre dia, no cal córrer). Et fa res explicar-me com s'ajusta això a la teva teoria segons la qual "la riquesa és la que és i no creix"?

8 comentaris:

Anonymous ESCHE ha dit...

Jordi, jo vaig pensar en el mateix exemple per a demostrar que l´ economia no es un joc de suma cero.

10:49 p. m.  
Blogger Marçal Girbau ha dit...

Tranquil, Jordi, tranquil. Tranquil que no me l'has fotut, i si no contesto ara és perquè fins dijous tinc l'agenda força atapeïda. No et preocupis que dijous mateix -si tu et podies esperar a diumenge, jo em puc esperar a dijous- comprovaràs que el que tu dius és veritat, però no té res a veure amb el que jo dic. De fet, el que tu dius és veritat a mitges. Crec que ja ens entenem.

12:13 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

ai, fill meu, marçal quina vergonya!

perdona, em diuen carles, sóc company de classe del jordi i sóc marxista (desacomplexadament, diria, tenint en compte el context en què em moc)
No acostume a entrar al blog del jordi perquè preferisc dicutir cara a cara amb ell, q és profundament més divertit que anar redactant poètics textos farcits de foscos sil·logismes i febles arguments.
només volia fer l'aclariment, perquè allò més lògic seria que, ja que he visitat aquest blog, em dedicara a atacar ferotgement les reflexions simplistes i, de vegades, demagògiques d'aquesta colla (el de la torre i els seus hooligans, q no són pocs)

però és q no m'ho permets!

pense q és més important defensar la dignitat de les ideologies d'esquerra q discutir públicament amb la gent amb qui ja ho faig en privat (si vols, et promet q a la propera intentaré fer pinya amb tu, però és q ho poses tan difícil...)
no res, només volia dir-te que malgrat q el marxisme fa una crítica a l'economia capitalista i pretén superar aquest sistema, no vol carregar-se tota la ciènica econòmica (en tot cas reformular -la i crear certs conceptes i mètodes diferents)!. Cal parar una mica d'atenció a allò q ja està més q estudiat, perquè si no correm el perill q el saber i la ciència tampoc cresquen, sinó q es transformen en desgavells.

quan recomanes bibliografia (per cert, molt ben triada: els quatre noms bàsics de teòrics que van analitzar la societat de fa aproximadament un segle, no es la manera més intel·ligent de quedar bé...), és una exigència d'honestedat q la llegisques primer.

per anar fent boca, et recomane un opuscle molt curtet i senzill de Marx: "Salario, precio y ganancia" (no sé com es diu la traducció al català); no és més q la redacció d'un discurs en què es dedica a flagel·lar subtilment aquells q defensen el q tu estàs dient.

Tb et recomanaria q vages ampliant la teua biblioteca amb llibres i estudis més actuals (S. Amin, G. Arrighi, B.J. Silver, I. Wallerstein, T. Negri, Tronti, M.Harnecker, HD Stephan, Gil de San Vicente, N. Kohan...). Afortunadament, el marxisme no s'acaba en Marx o en Lenin, sinó q comença amb ells (però, és clar, això als progres us és igual, no?).

Vinga noi, no és res personal (i per això no et conteste personalment, per evitar escarnis indesitjats, encara q si m'ho demanes, ho faré, i més educadament q aquests), però és q em fa una mica de vergonya veure barrejat el nom de certs autors d'innegable validesa amb les aberracions acientífiques d'algun reformista inspirat (no ho dic per tu, q no et conec, però és el q sembla... a més, eres d'esquerra verda, no? t'informe q hi ha maneres molt més intel·ligents de ser d'esquerres)

au, salut i no t'ofengues, però és q t'estaves deixant en evidència (i autoproclamant-te d'esquerres, ens deixaves en ridícul a tota l'esquerra real)

PS: Jordi i companyia, a veure si tinc més temps i em dedique a atacar-vos una miqueta, q teniu els fums molt pujats

2:02 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

És un honor per l'Estable gaudir de la presència del camarada Carles, la prova vivent que, de moment, encara no és incompatible ser intel·ligent i ser d'esquerres (per molt que el Marçal s'entesti en demostrar-ho).Dit això, Marçal, espero la teva resposta, ara bé, si has de tornar a dir que la riquesa és només el ferro i les fruites silvestres t'ho pots estalviar, francament, perquè no tornaré a perdre el temps debatent absurditats.

4:35 p. m.  
Blogger Marçal Girbau ha dit...

Ja he avisat que no pense fer la resposta decent fins dijous. Tanmateix, per anar fent boca, i perquè hi ha coses que no es poden permetre, t'haig de dir, Carles, que serà un plaer que llegeixis la meua resposta. Has de recordar que vaig recomanar les lectures que tu has citat a unes persones concretes, és a dir, a autèntics ignorants del progressisme. Sàpigues que per res del món em considere marxista recalcitrant, o, com a mínim, haig de dir que hi renego força. De fet, l'error de Marx, crec jo, és el seu materialisme d'estar per casa, perquè si hom vol ser materialista ho ha de ser amb totes les consqüències, i, si ens volem posar idealistes, ho som amb totes les conseqüències. Marx mai va tenir present que els humans viuen a un món, i que aquest món és l'autèntica font de riquesa, no pas l'ésser humà. A més, avui en dia podríem considerar el senyoret Marx un autèntic "imbècil emocional", ja que el seu desconeixement sobre el funcionament de la ment i, sobretot, de les emocions humanes, considere que era descomunal. De fet, aquí rau el gran handicap de Marx: ésser materialista a mitges i no tenir cap tipus de consideració pel que fa al funcionament mental de l'individu.

Ah, i un altre tema. Les meves opinions són meves, no pas de l'esquerra verda. Si l'esquerra verda em convida jo hi estic molt bé. Ara, a mi, sincerament, m'importa ben poc que la meva opinió no sigui la que tu o d'altres voldríeu sentir. Abans de ser d'esquerra verda o taronja sóc un ésser humà, i si hi ha quelcom de Mill que sempre m'ha agradat i predico és la vindicació per la dissidència. No sé si ens entenem... Ah, i carlitus, de tant en tant sigues feliç! Però, només de tant en tant, no fos cas que "creessis felicitat", i, de passada, "riquesa".

Res més, per ara.

5:24 p. m.  
Anonymous Pau ha dit...

Per la dignitat de l'Estable, aquest debat de la riquesa s'ha d'acabar.

"Qui no cregui en la gravetat que es tiri pel precipici!" Peter Griffin

8:05 p. m.  
Anonymous Alberto ha dit...

"Ah, i carlitus, de tant en tant sigues feliç! Però, només de tant en tant, no fos cas que "creessis felicitat", i, de passada, "riquesa". "

No arribo a compendre el sentit d'aquesta frase, senyor Girbau. No dubto que és culpa de les meves limitacions cognitives, com el mestre DLT apunta en el seguent post. Me la podria explicar?

8:53 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Quin payo més TONTO, per favor.
escolta això: NO TOTA LA RIQUESA PASSA PEL MERCAT, però es que a més d'això NO TOTA LA RIQUESA ÉS MATERIAL

5:27 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici