Reformes al codi penal
No seria més senzill tipificar directament com a delicte la percepció de rendes superiors a una determinada quantitat o la possessió d'excés de riquesa?
Sonaria així, més o menys:
"El que percibiere rentas superiores a los cien mil euros anuales será castigado, como reo de avaricia, con la pena de prisión de diez a quince años y al resarcimiento económico pertinente"
"El que poseyere patrimonio de valor superior a los tres cientos mil euros será castigado, como reo de insolidaridad, con la pena de prisión de veinte a veinticinco años, al resarcimiento económico pertinente y a pagar una multa por daños a la colectividad, de cantidad aún por determinar".
I solucionat el tema Tous. Als albanokosovars, com a molt, se'ls podria acusar de prendre's la justícia pel seu compte.
El tema dels pisos buits també quedaria molt més clar.
enviat per El Director a la/es
4:37 p. m.
28 comentaris:
És la millor solució! Ho proposaré com a projecte de llei en la poropera Assambla de JEV del febrer.
De veritat no em sembla una mala idea. Es evident que canviaria els incentius que té la gent per voler més i més riquesa (es clar que potser els càstics haurien de ser més severs per a que de veritat fossin dissuassoris.) El problema seria que la gent tindria menys incentius per treballar i així aportoar coses a la comunitat (en temes liberals: no es crearia riquesa). Hem de reconeixer, però, que en general (al menys a Mèxic ) l'elit amb una capacitat adquisitiva més alta no ha aconseguit la seva fortuna treballant pel bè comunitari. Pel que conec em sembla que a Europa no és tan generalitzat aquest fet.
Faré servir una formula liberal en aquest cas: divisió de treball. Ajudeu-me a buscar incentius per a que la gent treballi pel bè comunitari...
És Canviarien
Ja deia jo que encara acabaria donant idees... s'ha de vigilar!
He sentit que un home de les cavernes que corre per aquí recomanava Chomsky. Jo li recomano al tal cavernícola que llegeixi l'últim llibre de Chomsky sobre la guerra civil espanyola. Pura poesia, el caos que es fa el pobre home és tan gran que per deixar de fer-se la "pixa un lio" li aconsello que es dediqui a la lingüística.
ANNALÍ, NOIETA, HE LLEGIT AMB ESTUPEFACCIÓ AL TEU BLOG LA SEGÜENT FRASE:
[la gent d'ICV proposa...]"unes políques globals que aborden els problemes d'una manera transversal"
Què coi significa això?
Jo encara m'estic recuperant de la proposta de fotre els rics a la presó (o "càstigs més severs per a que de veritat fossin dissuassoris!! la forca?). Aquesta si que no me l'esperava, dels joves ecopacifistes!
1) La teva idea, malgré tout, no m'acaba de fer el pes. El motiu és que no em convencen els teus nombres absoluts, perquè feta la llei, feta la trampa. Preferiria que el delicte fos en funció del % de riquesa que hom té respecte el PIB. Tu, economista com ets, segur que veuràs per què ho dic.
2) Tot i això, jo prefereixo parlar d'impostos sobre la renda i les propietats, així com d'Impostos de Societats, que són els que més m'agraden. De fet, de la proposta d'Estatut que va sortir del Parlament el 30 de Novembres, a mi no m'agradava, precisament, una coseta relacionada amb els Impostos de Societats: que Catalunya assumís les competències en els Impostos esmentats. I és que, al meu parer, els Impostos de Societats, per anar bé, haurien de ser, com a mínim, EUROPEUS, i, evidentment, situats, com a mínim (mínim, mínim), al 60%. Ah, i amb una clàusula addicional, que digués una cosa similar a: "les empreses que no tinguin la seu social a Europa, però comercialitzin amb Europa, hauran de pagar un impost que equivalgui al 70% dels seus beneficis". D'aquesta manera, amb una política clarament proteccionista, evitaríem males passades. Atenció, tenir la seu social a Europa no vol dir que fabriquin a Europa, eh!
Evidentment, jo no sóc ni economista, ni especialista en lleis, i, segur, que la meva proposta conté molts punts febles, amb els quals les empreses em podrien donar pel sac. Tanmateix, crec que la filosofia hauria de ser aquesta, evitant els meus errors tècnics.
Tu, noi, Girbachov, tens estudis?
i que el seu vot valgui igual que el meu...
A propòsit, director:
Se'm presento un dubte incandescent, i em sap greu no poder ser respost. Així doncs, em podria explicar el motiu de l'ús de la forma verbal del futur de subjuntiu -forma absolutament en desús-?
Gràcies
Cony Girbau, aixó del futur de subjuntiu si que ja és de friki eh tiu. Potser que t'ho facis mirar o aprovaré les decisions del Director a ulls clucs. De Fabra n'hi va haver un, no cal anara de sobrat que aquí no ens avaluem per la ortografia sinó pel contingut i, l'Estable, el te molt bó.
Així que no toquem el collonet esquerra maco que empipa força...
Perdona regidor:
Precisament, jo signo quelcom que tu dius: "no cal anara de sobrat". Així doncs, per què collons el sinyoret Director usa formes com ara "percibiere"?? Doncs per intentar fer augmentar la formalitat de la seva oració. El pobre, però, comet els típics errors del personal que es creu savi i capaç de qualsevol cosa, i que necessita ostentar de vés a saber què. La forma del subjuntiu futur no s'ha d'usar en casos com aquests. Qui és, doncs, l'individu que va de sobrat??
Mare de Déu!, quin futur ens espera si lleis com aquesta s'apliquessin! perquè ja'm diran els ecologistes, socialistes i totes les doctrines anticapital a raó de què hi hauria progrés en una societat en què es frena i es limita l'economia i progrés personal. O és que aquestes persones obliden que tot descobriment, avanç tecnologic o acció humana té un rerefons econòmic o de realització personal? Siusplau, no ens enganyem; aplicar normes així seria tan irrisori com prohibir que a partir d'una certa potencia, els processadors informàtics no poguessin evolucionar i amb ells la tecnologia i el progrés sencer!
En referència al tema Tous, jo ja ho he dit tot. Aquests alvadonconysiguin poden quedar-se a ca seva que aquí de lladres no ens en calen. Jo encantat de rebre mà d'obra i gent de tota classe disposats a treballar i a reconduir la seva vida.
Em criticaven per allò del dret a la vida que m'he passat pel forro...
Escolti'm, i el meu dret a tenir pertinènces i que no me les prenguin què? Cony, és que aquí sembla que per a ser d'esquerres haguem de ser idiotes. Aquí ningú ha dit que anem pelant a la gent. Senzillament diem que a qui es va pelar era un cony de lladregot que es veu que només foten que apallissar a les famílies per a facilitar el robatori. El Sr. Tous és un home llest i tenia un segurata que ho va evitar.
Mort està tú! I mort estará per la resta dels temps. No era Mare Teresa de Calcuta! Si volen engarjolar al segurata, mira, que ho facin... ja tindrà prou mala consiència el Jutge que ho sentenci l'endemà quan el truquin de la polícia de Torredembarra que han entrat a ca seva.
Apa tú, no em remenin més els pebrots.
Albert Farreras:
M'encanta que diguis tot això, perquè considero que el progrés personal ha d'anar estretament lligat al progrés social. Mira't aquest article ( http://marsalgirbau.blogspot.com/2006/07/els-mites-de-lempresa-pblica.html), i després parlem. Potser així entendràs el meu model idí·lic d'estat.
Ostres Marçal, francament et creia més llest. Fes el favor, maco, mira't un moment el Codi Penal (si no en tens a casa pots trobar-ne qualsevol fragment al google) i veuràs quina forma verbal utilitza.
Si casualment és el futur de subjuntiu (forma que segons tu no s'ha d'usar en aquest cas) avisa de seguida al Tribunal Constitucional, si no t'importa. Són tantes les lleis que hauríem de corregir...
Doncs sí, Director:
Se'ls ha dit un munt de cops als magistrats i redactors dels Codis Penals que rectifiquin aquesta forma verbal. Em pensava que ja ho sabies...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mira noia, Annalí, no m'agrada ser violent. Però això que dius és una BESTIESA com no n'havia sentit mai cap.
Si has pogut informar-te una mica del guanyador del premi Nobel de la Pau aquest any comprovaràs que ha estat el fundador d'un banc de microcrèdits que, gràcies als préstecs a baix interès que concedeix als pobres aconsegueix que aquests entrin a formar part del mercat i mira, curiosament surtin de la pobresa.
Només et demano que no opinis sense conèixer de què parles, de metadiscursos esquerranosos buit ja en tenim prou. Aquest últim comentari teu es molt gros, viola tota lògica argumentativa, està ple de mentides, prejudicis, imposició i violència.
Marçal nanu, he llegit el teu post sobre "els mites de l'empresa pública" i és realment una aberració.
Tenia la intenció de explicar-te el perquè però són tantes les tonteries que dius que no sabria ni per on començar. No és una qüestió d'ideologia: qualsevol que hagi estudiat un mínim d'economia se'n adonaria que només dius que bestieses.
Estudia una mica d'economia, xato, i no pretenguis donar lliçons del que no saps.
Marçal saps què vol dir imitar? Mira, t'ho explico ràpidament amb un exemple: Si vull inventar-me un article del Codi Penal observo quina és l'estructura de l'article. Torna-ho a llegir perquè et quedi, és un consell.
Una altra vegada. Bé, continuem: la forma verbal que fan servir per redactar els articles és el futur de subjuntiu. Fins aquí em segueixes? Tenim dues coses: vull imitar el Codi Penal i el Codi Penal fa servir el futur de subjuntiu. Quin temps he de fer servir, per molt que els lingüistes, segons tu, ho critiquin? Deixo la resposta per lliçons posteriors. Dit això, em podries citar tres autors que critiquin l'ús del futur de subjuntiu en la redacció jurídica i perquè? Gràcies.
A veure...el Marçal no tindrà gaires llums, però està bo i amb això n'hi ha prou...deixeu-lo pobret! A més que posa el toc sexy al teu blog...
Entenc que es pugui discutir sobre l'impost de societats del 30%. Es pot considerar excessivament elevat. Però un de "mínim-mínim" del 60% és una autèntica calamitat.
Tu mateix MG reconeixes que "no hi entens massa d’economia". Tampoc hi deus entendre sobre medicina i no crec que vagis recomanant a ningú l’ingestió de lleixiu pel mal de cap.
Sobre el consell de l’Annalí de perseguir aquelles persones adinerades, en un primer moment, m’he pensat que era un comentari irònic. Ni en la meva etapa cenetista, hagués gosat dir tal barbaritat!
Jordi, entenc que alguns comentaris de l'indocumentat MG fan gràcia, però no hauries de permetre que escrivís que l'impost de societats hauria de ser, com a mínim, del 60% al teu blog.
Senyors, no em malinterpreteu. És evident que era un comentari irònic... Tots els comentaris que he fet d'aquest post eren irònics...en fi, vist l'exit de comprensió em sembla que no ho tornaré a fer.
Pel que fa a l'unica pregunta que em sembla que de veritat he de resprondre, la primera que em fa el sr. laporta. Dur a terme unes polítiques globals que abordin els problemes d'una manera transversal significa actuar entenent els problemes en tota la seva dimensió, entendre'ls globalment i erradicar-los des de l'arrel, fent polítiques que abordin els conflictes en total la seva dimensió. Exemple (simplista i fals si vols, però és per a que m'entenguis) : si un pobre roba un pa pq no té què menjar, ICV no endurira les penes per robatori sinó que tractaria de que tota la gent poguès menjar. S'enten ?
Perdona Annalí, si no he captat la teva ironia. M'ha semblat tan sincera...
Jo també m'ho havia cregut, francament.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici