La pista de gel

Dues centes persones llisquen sense cap ordre ni concert sobre una pista de gel. Que tot vagi bé requereix milions de decisions simultànies.

Suposa que es volgués atribuir la responsabilitat del bé social sobre la pista a una autoritat central:

Poses un anunci a Internet: es busca cap de pista, requisits: Triple Ph.D. en Economia, Enginyeria Civil i Ètica. Reputació de Sant valorada, preferible procés de beatificació en marxa.

Bé. Contractes la persona al món, única m'imagino, que respongui a aquest perfil acadèmic, l'ubiques a una cabina amb visió sobre la pista i li proporciones un megàfon d'última generació.

Com és lògic has de garantir que efectivament els patinadors li faran cas al nostre superhome, sinó ja m'explicaràs. Com? Dos cents guardes, pel cap baix, amb bastons contundents: qui es desviï de les ordres, garrotada. No oblidem que ningú no pot decidir res sobre la pista. Tot és a les mans del Planificador. Tot.

- El del jersei blau: a l'esquerra. Frena. No tant. Descansa una estona. Torna-hi!-

- El de la gorra vermella: a la dreta! No, no ara cap a l'interior, vigila per darrera, frena! Vés a esmorzar-

-El dels pantalons mullats: no beguis tanta aigua o envia una sol·licitud la propera vegada que en tinguis ganes i ho estudiaré -

- x 200.

Gestionar informació. La clau per no omplir YouTube amb videos d'hòsties monumentals.

Anys de barbarie comunista ho avalen: surt més a compte contractar estudiants a temps parcial perquè vigilin l'entrada i deixar el geni de la planificació a Harvard. Ja decidiré jo si giro a la dreta o a l'esquerra, si no els importa.