dijous, de desembre 14, 2006

Hemingway de Tous:

Defendió su mansión, ingresó en prisión.

17 comentaris:

Blogger Nausicaa ha dit...

El cas Tous crida l'atenció: la justícia, fent honor al seu nom, ha estat justa i no ha afavorit a qui més diners tenia. De fet, no ha afavorit a ningú: cadascú a pagar pel que fa. Matar un home és un crim i s'ha de pagar; la defensa pròpia pot ser-ne expiatòria, però un tret i una mort injustificats i evitables han de ser castigats. Queda obert el debat sobre quin ha de ser el paper de la vigilància privada.

8:17 p. m.  
Anonymous Sr Laporta ha dit...

Nausica, noia, deixa-ho.

8:54 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Celebro que deixem enrere l'absurd debat amb el Club Fabra. Cas Tous: matar algú que entra a robar a casa em sembla del tot justificat.

9:36 p. m.  
Blogger Nausicaa ha dit...

Però com pots dir això, si us plau? Quin preu té per tu la vida d'una persona? No et pregunto si estàs a favor de la pena de mort perquè és evident que sí, però tu saps posar-te a la pell dels altres? Intenta fer-ho, pel que més vulguis, perquè per a opinar cal veure les coses amb la màxima objectivitat possible, i per a fer-ho cal observar-les des de diverses òptiques.
I encara una altra cosa referent aquest cas en concret: els Tous hi podien perdre què, en el robatori? joies, diners, algun electrodomèstic... segur que coses que podien ser reemplaçades fàcilment, i més per una família rica com és aquesta. Què hi va perdre aquell pobre desgraciat?

Sr Laporta: deixi-ho vostè (no li fot?), que jo amb gent que es tapa les orelles a les opinions que no li agraden no hi perdo el temps.

10:09 p. m.  
Anonymous ALberto ha dit...

Aquest estiu em vaig colar a la piscina d'un veí amb uns amics un dia que anava un poc begut. Vostè hagués defensat al inquilí si hagués surtit amb una escopeta i m'hagués tirat un tret al cap?

10:25 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Carta "al director":

Sabent-ne més que jo de matemàtiques..

X és X i Y és Y, però ón més que en règims autoritàris i dictatorials s'ha vist que X sigui Y?

Res a dir, a un feixista.

10:37 p. m.  
Anonymous Director de Les Lleixes ha dit...

el que és lamentable és que només li'n fotés un, de tret.

11:33 p. m.  
Blogger Marçal Girbau ha dit...

M'agradaria puntualitzar diverses cosetes:

El pobre senyor Tous el podem acusar de res. Primer, com diu el senyor Director, ell "defensava lo nostru". A més a més, cal dir, que ell tenia tots els permisos necessaris per dur una arma de foc, i per utilitzar en casos com aquests. Així mateix, era una persona plenament preparada en assumptes d'aquest estil. També és bo recordar que vivim a un país que no comercialitza gaires armes. De fet, l'assumpte armamentista és gairebé inexistent, àdhuc alienígena.

Finalment, hi ha un argument importantíssim. El senyor Tous es trobava a una distància inassolible respecte el seu enemic. Tant és així, que, amb la desesperació, el pobre home va disparar un tret al cel que, i tot sigui dit, de baixada, va tocar el lladre accidentalment. Els diaris anuncien que el tret va ser al cap, però no fou així. El tret de la inofensiva pistola del desgraciadet Tous va tocar la cama del lladre, però aquest va caure i es va donar un fort cop al cap. I per això ha mort.

Ara tots ja ho sabeu. Bona nit tingueu.

12:10 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Que tallin el cap a tots els lladres! Volem execucions sumàries i públiques!

10:45 a. m.  
Blogger ferrancab ha dit...

resposta d'un no-director a la carta al director (com passa als diaris de prestigi):
la grandesa dels principis de la lògica elemental com és la identitat de qualsevol cosa a sí mateixa és que és una realitat autoevident fins i tot per un feixista o un analfabet.

1:29 p. m.  
Blogger El Regidor ha dit...

Nausica, bonic nom, per cert!

Solc estar d'acord amb gent com tú, soc d'esquerres, saps? Però necessites aprenentatge davant de liberals. Els arguments que dones ja et dic jo que no els serveixen. De fet, no em serveixen ni a mí.

Aquell lladregotm no era res més que aixó, un lladregot. Si el Sr. Tous te un electrodomestic, pel fet de que tingui pasta no l'ha pas de regalar al primer que passi, no? No seré tan explíciti com l'amic Laporta que et convida a abandonar. Jo més aviat et convido a aprendre.

Aquell home no mereixia la mort com ningú la mereix. Però era un lladregot i ves, si l'han pelat, un menys, no?

3:35 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Us aniria bé una cura d'humilitat a tots plegats, pq aquí us creieu tots molt llestos.

La vida ja us posarà al vostre lloc.

3:46 p. m.  
Anonymous Annalí ha dit...

A veure sembla que aquí no hi hagi lleis i que no visquem en un Estat de dret. Els càstics per a els lladragots ja els estipula el codi penal. La pena de mort, per fortuna, no hi figura. I, en cas de que hi figurès seria feina de l'Estat executar-la. El que no es pot fer és prendres la justicia per pròpia mà. O és que no s'ha de garantir la seguretat jurídica ?
Per altre banda, el lladragot, a més de lladregot era tambè un esser humà amb drets fonamentals. La vida és un d'ells i no se li ha respectat mentre que al benvolgut senyor Tous en cap moment se l'ha privat de cap dels seus drets ni se li ha vulnerat la seguritat jurídica.
"Defendió su mansión, entró en prisión" (no merece mi compasión).

4:51 p. m.  
Blogger ferrancab ha dit...

Senyor regidor,
la pregunta que queda és si la vida d'un lladregot té o no algún valor. Si hi ha alguna cosa que ens hagi de fer considerar que el lladregot té, com a mínim, el dret a la vida. I aquest que n'aprenguin és molt divertit quan ho diu el nostre estimat president, però no sempre val i a més, acostuma a ser excusa per evitar enfrontar-se a les opinions contraries.

5:33 p. m.  
Anonymous Albert Farreras ha dit...

Aviam si hi ha una cosa molt clara i que està de moda ultimament, és l'auge de l'inmigració provinent de les antigues repúbliques socialistes de l'est d'europa. Tota aquesta arribada massiva de gent no és tolerable sense pendre mesures de control i ordre, i qui no ho vegi així, és tan simple com que fagi una ullada al panorama actual; desenes de robatoris en cases de tot Catalunya i molts d'ells amb violència, agrupacions i bandes delictives amb més força que mai que actuen en la clandestinitat, grups d'antics paramilitars que degut a la pobresa del seu país s'han vist obligats a emigrar i veuen en Espanya un paradís. I us preguntareu per què? doncs precisament pel cas Tous, per això tan simple; poden atracar i fer us de la força fins a limits intolerables perquè saben de sobres que no els passarà pràcticament res i que en poques hores seran posats en llibertat. El joier Tous crec que salvant les distàncies i la legislació, ha actuat amb sentit comú, una cosa tan elemental que sembla que estigui perdent la nostra societat en defensar energumens així. O és que ningú se'n enrecorda dels matrimonis a qui van entrar a casa de nit i aquestes bandes van amenaçar la filla amb una navalla al coll o rajar la cara del marit?
Crec que caldria una més profunda reflexió sobre aquests temes i la seva coerció.

7:30 p. m.  
Blogger Annalí ha dit...

Albert: És evident que cal una profuna refexió sobre el tema. Pero la refexió que intento fer sobre l'inmigració em porta inevitablement a la refexió sobre la pobresa. Oi que quan els inmigrats (el seu proces migratori ja ha finalitzat i per tant són inmigrats no inmigants) tenen diners mai ningú no es queixa i no representen cap tipus de problema? El problema no és la creixent inmigració és l'augment del nombre de gent pobre. El que s'ha de fer es erradicar la pobresa no controlar l'inmigració.

7:42 p. m.  
Anonymous Albert Farreras ha dit...

Benvolguda Annalí, saps quina és la meravella del món modern i democràtic? Que amb treball i esforç s'aconsegueix el progrés, i amb ell la millora economica i de condicions de vida, unes expectatives que venen recolzades per unes institucions que et reconeixeran com a teu el que has obtingut i què tens dret. Crec que segurament coincidim en molts punts, però el dret a la propietat privada és inviolable, més encara quan és perpetrat per uns individus organitzats en mafies amb l'únic objectiu de enriquir-se.
Perquè no oblidis mai que és més senzill extorsionar i robar que no pas treballar i guanyar amb esforç i dignitat. Potser el joier tous té una gran fortuna, però a cas no se l'ha guanyat? millor per ell si ha tingut l'empenta de crear tot aquest imperi de la joieria i enriquir-se'n justament; aquí és on resideix la grandesa del nostre sistema econòmic.

9:32 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici